La perillosa viralitat del joc ¡®Balena blava¡¯

El presumpte joc su?cida per a joves Balena blava ¨¦s un exemple greu i macabre de viralitat global. L'alarma va comen?ar al febrer. El patr¨® ¨¦s similar per a cada llengua i pa¨ªs, encara que la intensitat varia: comen?a un degoteig creixent de titulars, arriba al seu apogeu amb els presumptes casos i despr¨¦s l'atenci¨® es dilueix a una velocitat similar amb qu¨¨ va arribar. La manera de mesurar l'impacte ha estat amb les recerques a Google de les paraules ¡°balena blava¡±. Fora de R¨²ssia ¡ªon va comen?ar tot¡ª, el Brasil i Xile han estat els dos pa?sos m¨¦s afectats. El fenomen ¨¦s un exemple extraordinari del perill innecessari que poden causar not¨ªcies exagerades i xifres sense comprovar.

No hi ha al m¨®n ni una sola v¨ªctima vinculada espec¨ªficament a la Balena blava per les autoritats. A Espanya, els Mossos investiguen sis casos (cinc a Barcelona i un a Lleida), encara que a Catalunya podria haver-n'hi m¨¦s. La Policia de moment no t¨¦ oberta cap investigaci¨® per un presumpte cas a Palma. Segons fonts dels Mossos, la hip¨°tesi principal ¨¦s que es tracta de joves que repliquen comportaments vistos en mitjans. No hi ha cap indici d'un instigador que promogui el joc.

La millor manera d'evitar-ne la propagaci¨® ¨¦s, segons els experts, ometre l'alarma i la temptaci¨®: ¡°Inflar la moda al voltant d'aquests grups porta els adolescents a aquest efecte predictible d'incrementar un inter¨¨s ins¨¤ per all¨° prohibit¡±, diu Evgeny Liubov, cap del Departament de Su?cidiologia de l'Institut Cient¨ªfic de Psiquiatria de Moscou.

L'aparent novetat de la Balena blava ¨¦s que ¨¦s un pret¨¨s joc en l¨ªnia en comptes de casos m¨¦s habituals com a pel¡¤l¨ªcules, s¨¨ries o not¨ªcies: ¡°Hi ha evid¨¨ncia cient¨ªfica que les not¨ªcies sobre su?cidis, els retrats de su?cides en s¨¨ries de televisi¨®, han precedit pics de recerques a internet i un comportament similar alguns dies despr¨¦s¡±, diu David Gunnell, professor d'Epidemiologia a la Universitat de Bristol. I segueix: ¡°No hi ha cap motiu per pensar que les not¨ªcies sobre un joc que inclou autolesions no puguin actuar de la mateixa manera¡±.

El recorregut complet de la not¨ªcia ¨¦s un exemple di¨¤fan de viralitat. A finals de gener, mitjans del Kirguizistan comencen a parlar de jocs de su?cidi que venen de R¨²ssia, amb noms com Mares de balenes o Balenes blaves. L'1 de febrer, un jove se su?cida. No s'estableix cap vincle oficial entre tots dos fets, per¨° la paranoia es dispara. Altres exrep¨²bliques sovi¨¨tiques comencen a veure casos. A finals de febrer, despr¨¦s del pas per mitjans seriosos que cobreixen l'¨°rbita russa, com R¨¤dio Liberty, el brit¨¤nic Daily Mail porta al titular, sembla que per primera vegada, el joc Balena blava: ¡°Adolescents russos cometen su?cidi com a part ¡®d'un joc estrany de xarxes socials anomenat Balena Blava', diu la policia¡±. El diari fa servir tots els recursos per causar alarma: font oficial, internet, v¨ªctimes en plural sense especificar. Es produeix llavors alguna cosa semblant al joc del tel¨¨fon: cada nou mitj¨¤ repeteix la hist¨°ria, per¨° estira la realitat amb alguna nova dada fuga? que pot servir d'ham per a la seva comunitat. La realitat queda nom¨¦s a la borrosa llunyania.

En realitat els su?cidis juvenils han descendit en les ¨²ltimes d¨¨cades

Malgrat l'origen angl¨¨s, en aquests pa?sos la not¨ªcia no s'enlaira. Al mar? la hist¨°ria apareix en webs i televisions espanyoles, sempre circumscrita a R¨²ssia. Per¨° no inunda encara els cercadors. El 31 de mar? s'estrena la s¨¨rie de Netflix Por trece razones, la trama de la qual gira al voltant d'una estudiant que se su?cida. De seguida comen?a una reguera de not¨ªcies i recerques de Balena blava en portugu¨¨s al Brasil. Al principi les not¨ªcies es refereixen tamb¨¦ a R¨²ssia, per¨° aviat parlen de casos locals. Les recerques arriben al seu apogeu a Google el 19 de mar?. Una setmana despr¨¦s el fenomen es repeteix en espanyol, a Col¨°mbia i a Xile. El primer petit repunt a Espanya coincideix amb l'emissi¨® el 9 d'abril de Cuarto Milenio, centrat en R¨²ssia. El cl¨ªmax es retarda fins al dia 28, quan la SER informa del primer cas a Catalunya. ?s una nena ingressada a Sabadell i que ja ha rebut l'alta. Aquest dia les recerques toquen m¨¤xims a l'Equador i Portugal. Una setmana despr¨¦s creixen a M¨¨xic, l'Argentina o el Per¨².

Bombolla en l¨ªnia

?s obvi que una not¨ªcia aix¨ª atreu inter¨¨s i, per tant, clics. Algunes de les not¨ªcies relacionades m¨¦s compartides, segons Buzzsumo, s¨®n ¡°Capturen el creador del joc la Balena Blava¡±, publicat a Col¨°mbia el 28 d'abril, en ple boom del fenomen. La detenci¨® del presumpte creador, Filip Budeikin, va ser el 14 de novembre als afores de Moscou. Al Brasil va tenir gran rellev¨¤ncia aquesta not¨ªcia: ¡°El creador del joc la Balena Blava est¨¤ pres i ser¨¤ condemnat a mort¡±, quan en realitat segueix pendent de judici i a la pres¨® preventiva fins al 20 d'agost.

La bombolla a internet no l'inflen nom¨¦s mitjans, tamb¨¦ webs que tenen centenars de milers de visites i deixen un fil de not¨ªcies exagerades o falses. L'esment de la Balena blava m¨¦s compartida a Facebook ¨¦s un acudit: ¡°Atrapa el seu marit sent-li infidel. Ell diu que la balena blava l'hi va ordenar¡±, que va tenir 300.000 interaccions entre compartits, comentaris i likes.

En realitat els su?cidis juvenils han descendit en les ¨²ltimes d¨¨cades, segons l'OCDE. La taxa de su?cidis per 100.000 adolescents ha passat de 8,3 el 1990 a 6,4 el 2013. La millora es va produir sobretot als noranta. Espanya t¨¦ una de les millors estad¨ªstiques (una taxa de 2,6) i queda nom¨¦s per darrere de Portugal, It¨¤lia i Gr¨¨cia. Tamb¨¦ milloren la mitjana el Brasil i Col¨°mbia. Apareixen per sobre M¨¨xic (7,5) i Xile (8,2), encara que encara per davant de pa?sos europeus com Finl¨¤ndia (10,1) i Irlanda (10,8). El cas de R¨²ssia ¨¦s m¨¦s dram¨¤tic: t¨¦ una taxa de su?cidi juvenil sis vegades superior a l'espanyola i el 2011 era la tercera pitjor de tot el m¨®n.