Els enemics ¨ªntims de la socialdemocr¨¤cia

¡°El Partit Socialista est¨¤ mort, s¡¯ha de superar, siguem clars¡±. La frase ¨¦s de Manuel Valls, que est¨¤ fent plenes oposicions per ocupar un lloc destacat en la hist¨°ria de la indignitat pol¨ªtica. El primer ministre d¡¯Hollande, principal responsable, a m¨¦s del president, de l¡¯enfonsament de les expectatives del Partit Socialista, l¡¯endem¨¤ de la vict¨°ria de Macron s¡¯autoproclamava candidat a les eleccions legislatives per En Marxa, en una demostraci¨® que va m¨¦s sobrat de vanitat que d¡¯orgull. El partit de Macron no ha mostrat cap entusiasme per comptar-hi. I el Partit Socialista (PS) tampoc s¡¯ha sentit gaire afectat per aquesta p¨¨rdua tan sensible. Per qu¨¨ Valls est¨¤ oferint aquest espectacle tan lamentable? Cal tenir els mecanismes de percepci¨® molt obturats per no adonar-se que ¨¦s un representant genu¨ª de la classe pol¨ªtica que els francesos han q¨¹estionat amb el seu vot.

Valls pret¨¦n imposar un relat: el p¨¨ssim resultat del seu partit ha estat a causa que el seu candidat, Beno?t Hamon, ha apuntat massa a l¡¯esquerra. La mateixa lli?¨® que va extreure Susana D¨ªaz: ¡°Quan es prenen posicions radicals la gent ens castiga¡±. El que no expliquen ¨¦s que Hamon, que va guanyar les prim¨¤ries a Valls, va patir la deslleialtat de l¡¯ex-primer ministre ¨Cque va iniciar immediatament el seu flirteig amb Macron¨C, mai va tenir el suport dels poders de la casa, va carregar nom¨¦s amb un partit descompost i desprestigiat, i va veure com les seves possibilitats s¡¯esfumaven r¨¤pidament per la desmobilitzaci¨® dels seus, perqu¨¨ M¨¦lench¨®n s¡¯imposava com a vot ¨²til de l¡¯esquerra. Per qu¨¨ el PS va arribar enfonsat a les eleccions? Perqu¨¨ Hollande i Valls el van treure del seu lloc, deixant-se contagiar per l¡¯agenda de l¡¯extrema dreta en mat¨¨ria de seguretat i immigraci¨®, assumint una posici¨® subalterna amb Alemanya, recuperant els t¨°pics del discurs neoliberal i sent incapa?os de defensar algunes de les seves aportacions positives en despesa social i educaci¨®. I, sobretot, transmetent un insuportable menyspreu per l¡¯electorat d¡¯esquerres, tasca en la qual Valls ¨¦s un mestre insuperable.

Fran?ois Hollande va derrotar Nicolas Sarkozy amb la just¨ªcia com a bandera de la seva campanya i se¡¯n va oblidar tot just l¡¯endem¨¤ de prendre possessi¨® en el c¨¤rrec. Aquest ¨¦s l¡¯origen del frac¨¤s del PS. Per qu¨¨ hi ha tanta pressa a liquidar la socialdemocr¨¤cia? Per qu¨¨ els seus dirigents s¨®n els primers a apuntar-se a aquesta sinistra causa? Ho hem vist amb Valls i Hollande, valedors indissimulats de Macron, i ho estem veient ara en la campanya de prim¨¤ries del PSOE, quan des de sectors propers a Susana D¨ªaz s¡¯insinua que una vict¨°ria de Pedro S¨¢nchez seria la fi del partit. Compte amb els judicis performatius. I atenci¨® amb els miratges: la vict¨°ria de Macron no ¨¦s el triomf del liberalisme, com alguns pretenen, ¨¦s el triomf del candidat m¨¦s ben situat per batre Le Pen. L¡¯estat ideol¨°gic de la naci¨® francesa el sabrem al juny.

T¨¦ un futur dif¨ªcil, la socialdemocr¨¤cia, si no hi creuen ni els seus dirigents. El seu viratge cap a la dreta dels ¨²ltims anys ha trencat els equilibris: s¡¯ha carregat el bipartidisme i ha portat la divisi¨® a l¡¯interior dels partits. Han acceptat fins a tal punt la restricci¨® del camp de joc, que l¡¯elector d¡¯esquerres hi ha perdut la confian?a. Presoners de les seves gl¨°ries passades, els dirigents socialistes viuen en la malenconia del repartiment de poder amb la dreta i es lliuren a la inacci¨®. I segueixen pensant que nom¨¦s el manteniment de l¡¯ortod¨°xia liberal pot garantir el retorn als temps feli?os, quan una societat fracturada entre integrats i precaris, o ¡°poderosos, consumidors i exclosos¡±, per dir-ho a la manera de Marc Aug¨¦, nom¨¦s pot portar a l¡¯autoritarisme o a la radicalitzaci¨® identit¨¤ria. O els partits socialistes s¨®n capa?os de trobar una idea renovada de progr¨¦s que permeti la conviv¨¨ncia entre liberals i socialdem¨°crates ¨Cque ¨¦s la marca que els va donar prestigi¨C o, certament, cadasc¨² s¡¯esmunyir¨¤ per la seva banda. Uns, com ha fet Valls, saltant al b¨¤ndol guanyador; d¡¯altres, buscant aliats per reconstruir l¡¯espai de l¡¯esquerra. Sembla que a les altes esferes hi ha pressa per veure el cad¨¤ver socialista a la taula de dissecci¨®. No fos cas que el moribund es reanim¨¦s i se sent¨ªs capa? de trenar aliances per tornar a ser una alternativa real a la dreta. Tant a Fran?a com aqu¨ª.