C¨®rrer entre la contaminaci¨®

M¨¦s de 58.000 persones als carrers de Barcelona. La cursa d¡¯El Corte Ingl¨¦s ¨¦s una de les cites esportives m¨¦s importants de la ciutat i una oportunitat de trepitjar l¡¯asfalt sense preocupar-se del tr¨¤nsit o de la contaminaci¨®. C¨®rrer s'ha convertit en una activitat habitual a la capital catalana i arreu del m¨®n. Quan els cotxes recuperen la circulaci¨® habitual i l¡¯emissi¨® de part¨ªcules contaminants torna a peu de carrer, els corredors es troben amb un escenari no gaire favorable per a la pr¨¤ctica de l¡¯esport. Tanmateix, un estudi realitzat per sis universitats i dos centres d'investigaci¨®¡ªentre els quals hi ha la Universidat Pompeu Fabra, Institut de Salut Global de Barcelona?(ISGlobal)?i el Ciberesp de Madrid¡ªha demostrat que els beneficis de l¡¯exercici f¨ªsic s¨®n superiors als perjudicis de la contaminaci¨®.

¡°No podem perpetuar la por de la contaminaci¨®, que condiciona el nostre comportament¡±, assenyala David Rojas-Rueda, llicenciat en Medicina i investigador a l¡¯ISGlobal. L¡¯estudi Can air pollution negate the health benefits of cycling and walking??(La contaminaci¨® de l'aire pot negar els beneficis sobre la salut derivats de caminar o anar en bicicleta?), realitzat amb la col¡¤laboraci¨® de cient¨ªfics de diverses nacionalitats, reflecteix la conclusi¨® seg¨¹ent: els beneficis de fer esport s¨®n superiors als possibles danys causats per la contaminaci¨®. ¡°Les ¨²niques ciutats europees on els danys provocats per les part¨ªcules nocives serien superiors als guanys derivats de l'exercici f¨ªsic s¨®n a Bulg¨¤ria i Romania¡±, explica Rojas.

Els esfor?os de l¡¯Ajuntament en mat¨¨ria de qualitat de l¡¯aire s¡¯han centrat en mesures per restringir la circulaci¨® per la ciutat als cotxes m¨¦s contaminants. Una de les iniciatives que ha generat m¨¦s pol¨¨mica ¨¦s la de vetar l¡¯entrada a Barcelona als vehicles de m¨¦s de 20 anys durant els dies feiners a partir del 2019. Es calcula que el veto afectar¨¤ al voltant de 130.000 conductors. ¡°No ¨¦s la millor mesura ni la mesura final, per¨° s¡¯ha de comen?ar per alguna cosa¡±, explica l¡¯expert en Geoqu¨ªmica Ambiental del CSIC Andr¨¦s Alastuey. ¡°Cal comen?ar a prohibir l¡¯entrada de cotxes¡±, planteja, i afegeix que alhora cal millorar el transport p¨²blic i modernitzar la flota de taxis i vehicles de mercaderies.

David Rojas-Rueda tamb¨¦ es mostra cr¨ªtic davant les mesures que planteja l¡¯Ajuntament. ¡°Triar una tipologia de vehicle i restringir-lo no ¨¦s una de les millors propostes per solucionar el problema de la contaminaci¨®¡±, afirma, i afegeix que el canvi que aix¨° produiria en la qualitat de l¡¯aire ¨¦s gaireb¨¦ nul. Una de les poques iniciatives que, al seu parer, redefineixen l¡¯espai p¨²blic per promoure que hi hagi m¨¦s espai verd urb¨¤ i una mobilitat m¨¦s sostenible s¨®n les superilles. L'Ajuntament preveu implantar-ne una altra, com la que ja hi ha al Poblenou, al voltant del mercat de Sant Antoni.

Si la pres¨¨ncia de part¨ªcules en suspensi¨® a l¡¯aire no ¨¦s excusa per deixar de fer exercici f¨ªsic en s¨°l urb¨¤, les pol¨ªtiques poden anar enfocades a promoure l¡¯esport i la mobilitat sostenible a la ciutat. ¡°Millorar la xarxa de distribuci¨® del transport p¨²blic ¨¦s la primera alternativa¡±, explica Rojas.

L¡¯investigador de l¡¯ISGlobal considera que a Barcelona el problema ¨¦s intermunicipal, ja que afecta tota l¡¯¨¤rea metropolitana. ¡°La majoria d¡¯emissions es produeixen en els trajectes entre municipis, no dins la ciutat. Fins que no es millori el sistema de mobilitat p¨²blica perqu¨¨ connecti aquests destins d'una manera eficient, competitiva, atractiva i agradable, no aconseguirem que la gent deixi d¡¯utilitzar el cotxe¡±, sentencia.?Mentre que l¡¯oferta de transport p¨²blic a la capital catalana millora ¡ªels serveis de metro i autob¨²s han tret aquest any la nota m¨¦s alta dels passatgers en l¡¯¨²ltima d¨¨cada¡ª, la connexi¨® amb els municipis adjacents encara t¨¦ molt de marge de millora per ser realment competitiva. Segons Rojas, una pol¨ªtica restrictiva en la circulaci¨® sense una bona alternativa a l'abast est¨¤ condemnada a ser motiu de conflicte.

El 50% de les part¨ªcules en suspensi¨® prov¨¦ del desgast de frens i pneum¨¤tics. Els metalls pesants altament t¨°xics¡ªcom el coure o el zinc¡ª i el pl¨¤stic que forma l¡¯engomat de les rodes es volatilitzen i s¨®n inhalats, com tamb¨¦ els gasos nocius provinents del tub d¡¯escapament. Una proporci¨® m¨¦s elevada de cotxes el¨¨ctrics?disminuiria dr¨¤sticament la contaminaci¨® ac¨²stica i part de les emissions, per¨° no eliminaria els ¡°problemes d¡¯accidentalitat i de sedentarisme¡±, comenta Rojas.

L¡¯Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica de Barcelona, que elabora anualment l'informe de qualitat de l'aire que es respira a la capital catalana, i l'investigador de l'ISGlobal creuen que esperar que la transici¨® tecnol¨°gica ens solucioni els problemes ¨¦s perdre una gran oportunitat. ¡°Els problemes s¨®n ocasions per millorar. Tenim molt per guanyar si apostem per redissenyar les nostres ciutats¡±, afirma Rojas.