Sempre a favor del suspens

Com passava amb la seva primera novel¡¤la, la divertida i delirant Mars del Carib, Dies de ratafiaes llegeix al galop, d¡¯una tirada, amb la sobreexcitaci¨® de trobar-se davant d¡¯uns personatges exc¨¨ntrics plenament constru?ts que aguanten la trama sense equilibrismes estranys i que atrapen el lector amb les seves elaborades extravag¨¤ncies, a favor sempre del suspens: Sergi Pons Codina (Barcelona, 1979) ¨¦s un escriptor de veritat, amb un m¨®n propi i una visi¨® de la realitat humana i de la literatura que el singularitzen n¨ªtidament entre els seus contemporanis.

En un m¨®n acabat, desintegrat moralment i socialment, sense ¨¤nim ni voluntat de reaccionar enfront de les adversitats i les trucul¨¨ncies quotidianes, els personatges que semblaven viure en el bar que donava t¨ªtol a la primera novel¡¤la ¡ªo els dos amics que protagonitzen Dies de ratafia¡ª s¡¯endinsen sensatament, amb una passiva indifer¨¨ncia, en una festa cont¨ªnua i hist¨¨rica, i, com si sucumbissin a la crida de la irresponsabilitat total i de l¡¯individualisme intransigent i extrem, tots podrien compartir el que escriu el narrador d¡¯aquesta novel¡¤la: ¡°Vaig entendre que aquella ren¨²ncia era una manera d¡¯escollir, de triar, i que, posats a claudicar, era millor que sempre fos per intentar portar la vida que un m¨¦s s¡¯estima¡±. Ingenus, immersos en el desordre de l¡¯espontane?tat i de la pura intu?ci¨®, amb un control racional que els allunya sempre de les lleis i les regles de la realitat, els personatges de Pons Codina podrien emparentar-se amb els rodamons de Hamsum o els nihilistes de Henry Miller, per¨° entre els uns i els altres hi ha una difer¨¨ncia substancial: a les primeres d¨¨cades del vint, la vida boh¨¨mia era una reacci¨® de menyspreu contra les convencions socials; gaireb¨¦ cent anys despr¨¦s, ¨¦s una conseq¨¹¨¨ncia de la vida prec¨¤ria fabricada per la crisi econ¨°mica global.

'Dies de ratafia'

Sergi Pons Codina

Edicions de 1984

288 p¨¤g.

18 euros

L¡¯avantatge ¨¦s que Pons Codina no reivindica res. Dies de ratafia podria ser una novel¡¤la sobre la inestabilitat laboral, una den¨²ncia dels preus de l¡¯habitatge ¡ªel protagonista viu en un immoble buit a canvi de custodiar-lo fins que la crisi passi¡ª, una cr¨ªtica de la Barcelona massificada pel turisme, un atac a les formes quotidianes del capitalisme, per¨° el que s¡¯acaba imposant en l¡¯experi¨¨ncia lectora ¨¦s el torrent fluid d¡¯una l¨°gica particular basada en l¡¯animalitat absoluta i el plaer fenomenal de formular-la sense cap mirament: el protagonista ¨¦s una m¨¤quina imparable d¡¯enunciar grans teories que no serveixen per a res, excepte per situar el lector en el territori constant de la hilaritat. Xavier Morell vol fabricar i distribuir ratafia casolana com a m¨¨tode de superviv¨¨ncia i, amb l¡¯ajuda de Quintana ¡ªa pesar de no tenir cap mena d¡¯esperit cient¨ªfic, s¡¯ha comprat una estaci¨® meteorol¨°gica i un mesurador de contaminaci¨® ambiental¡ª, herboritzen com poden als parcs suburbials del barri de Sant Andreu. Per distreure¡¯s, o per acompanyar els litres de ratafia que consumeixen i con¨¨ixer de primera m¨¤ les diverses cares de la compet¨¨ncia, tamb¨¦ escriuen cartes als diaris per injuriar la inhumanitat de la vida moderna. I com que la vida ¨¦s el que passa mentre es fan plans de futur, mentre esperen que fermenti la ratafia, Morell i Quintana ¡ªi Magda Urrutia, una altra ¨¤nima en pena que tamb¨¦ creu que instal¡¤lar-se en el frac¨¤s ¨¦s una manera segura de dirigir el propi dest¨ª¡ª experimenten el que experimenten sempre els que habiten en la picaresca de la marginalitat: inventar-se un m¨®n propi, anar a la deriva, usurpar personalitats ¡ªMorell es fa passar per periodista i escriu falsos reportatges per al diari que el contracta¡ª, con¨¨ixer gent estranya i, gr¨¤cies a la fantasia verbal, la incontin¨¨ncia narrativa i l¡¯art de presentar les relacions imprevistes de la realitat, convertir la frustraci¨® vital en un m¨¨tode humor¨ªstic que delecta el lector episodi rere episodi.

Dies de ratafia ¨¦s una cr¨°nica demolidora d¡¯un present malalt amb uns pron¨°stics fatals i, a pesar del tel¨® de fons de la comicitat constant que hi ha arreu, ¨¦s com si a les trobades entre Morell i Quintana ni¨¦s un av¨ªs que digu¨¦s que, per m¨¦s ferma que sembla la terra que es trepitja i per m¨¦s radiant que sigui el cel del lloc on viuen, hi ha molts de monstres amagats que poden provocar el cataclisme definitiu.