Quina setmana!

M¡¯inspiro en el t¨ªtol del programa d¡¯humor que des de 2003 emet la segona cadena d¡¯Euskal Telebista, Vaya semanita, perqu¨¨ crec que qualifica i resumeix diversos esdeveniments que, relacionats amb el PSC, es van anar acumulant al llarg de la setmana passada.

El primer, i un dels de m¨¦s importants, va transcendir el dimecres 10: era la sent¨¨ncia ¨Cun¨¤nime, per descomptat¨C del Tribunal Constitucional (TC) anul¡¤lant la llei de consultes populars per via de refer¨¨ndum, aprovada pel Parlament el 2010. ?s a dir, que no es tractava d¡¯una iniciativa filla de les majories ¡°sedicioses¡± i ¡°separatistes¡± existents des de finals del 2012, sin¨® d¡¯una llei impulsada pel segon tripartit d¡¯esquerres i votada sense vacil¡¤lar pels llavors 37 diputats del PSC, amb el president Jos¨¦ Montilla al capdavant.

Aix¨ª doncs, s¡¯hauria d¡¯esperar una reacci¨® en¨¨rgica del Partit dels Socialistes, encara que fos en defensa de la seva hist¨°ria pol¨ªtica recent. Els d¡¯Iceta podien haver argumentat que la llei del 2010 no tenia cap intenci¨® de trencar el marc constitucional, i que atribuir-l¡¯hi ¨¦s un greuge a la llarga traject¨°ria del PSC en defensa d¡¯aquest marc. O, alternativament, haurien pogut denunciar la voluntat del TC d¡¯asfixiar la capacitat legislativa del Parlament de Catalunya, a for?a de recelar d¡¯intencions autodeterministes fins i tot amb car¨¤cter retroactiu. No obstant aix¨°, el partit com a tal va optar pel silenci, i l¡¯expresident i senador Montilla tampoc va creure oport¨² fer cap comentari.

L¡¯endem¨¤, dijous, el protagonista de l¡¯embolic era l¡¯home fort del PSC a l¡¯Ajuntament de Barcelona i regidor de Cultura, Jaume Collboni. Resulta que l'ag¨¨ncia After Share, del publicista Risto Meijide (la mateixa que va atendre el 2015 la campanya electoral de Collboni), havia preparat, per enc¨¤rrec municipal, una acci¨® de foment de la lectura consistent a enviar un contenidor ple de llibres a... Donald Trump, sota el lema ¡°Open your mind¡±. ?s dif¨ªcil recollir en una sola idea tants t¨°pics, tanta banalitat, tanta correcci¨® pol¨ªtica, tanta postureig buit de contingut. Abans que s¡¯acab¨¦s la jornada, ¡°l'auda?¡± campanya ja s¡¯havia retirat.

El divendres 12 va ser el torn del diputat del PSC i secretari segon de la Mesa del Parlament, David P¨¦rez. En una tert¨²lia radiof¨°nica la nit abans, havia assegurat contra tota evid¨¨ncia emp¨ªrica que Esquerra Republicana no tenia inter¨¨s d'obrir les fosses de la Guerra Civil perqu¨¨ els cad¨¤vers desenterrats serien sobretot d¡¯¡°espanyols¡±. Si, en termes historiogr¨¤fics, la ¡°revelaci¨®¡± ¨¦s, senzillament, pat¨¨tica (sabem des de fa d¨¨cades que la Catalunya de 1938-39 albergava un mili¨® de refugiats civils i centenars de milers de militars, arribats tots ells de la resta de la Rep¨²blica), en termes pol¨ªtics i intel¡¤lectuals l¡¯episodi il¡¤lustra l¡¯¨ªnfim nivell al qual ha caigut el que havia estat el poder¨®s aparell socialista metropolit¨¤, i el senyor P¨¦rez hi ha viscut arrecerat des de fa un quart de segle. Incapa? de sortir per si sol de l'enrenou on s¡¯havia ficat, el diputat P¨¦rez va haver de ser desautoritzat pels seus correligionaris.

Per¨° el pitjor encara havia d¡¯arribar. Va ser el diumenge 14, quan l¡¯articulista Jos¨¦ Antonio Zarzalejos va assenyalar a La Vanguardia el creixent ¡°malestar a Ferraz amb el PSC¡±, l'emprenyament dels susanistes davant la falta de ¡°neutralitat¡± d¡¯Iceta i els seus en el proc¨¦s de prim¨¤ries socialistes (la resta de les organitzacions territorials han demostrat, com se sap, una imparcialitat exquisida...), de la resist¨¨ncia ¨Cal PSOE¨C a la possibilitat que siguin els afiliats del PSC els qui decideixin qui ocupa la secretaria general. L¡¯article inclo?a, conscientment o no, una demolidora c¨¤rrega de profunditat: ¡°Si Pedro S¨¢nchez, al final, aconsegueix la secretaria general pels vots de la milit¨¤ncia del PSC (14.000 sufragis potencials), el conflicte sobre la legitimitat de la seva designaci¨® no resultaria descartable en absolut¡±.

O sigui, que els vots dels socialistes catalans ¨Cmalgrat haver abjurat de qualsevol forma de consulta, malgrat confondre¡¯s ja amb el PP i C¡¯s dins del bloc unionista, malgrat les contorsions d¡¯Iceta¨C no estan legitimats per determinar qui lidera el PSOE, perqu¨¨ no s¨®n del PSOE, sin¨® d¡¯un partit federat i, per tant, haurien d¡¯haver estat exclosos de les prim¨¤ries.

Despr¨¦s d¡¯haver establert aquesta doctrina de pur arrelament pimargalli¨¤, alg¨² des del PSC o el PSOE gosar¨¤ encara defensar que la resposta al proc¨¦s ¨¦s una reforma federal (sic) de la Constituci¨®?

Joan B. Culla ¨¦s historiador.