Ars longa

S¨ª, jo tamb¨¦ he llegit Incerta gl¨°ria, i des d¡¯ara mateix envege tot aquell que no l¡¯ha llegit encara, que encara no ha gaudit la seua prosa, els seus escenaris devastats f¨ªsicament i moralment, els seus personatges turmentats per la guerra, per¨° sobretot per l¡¯amor i pel m¨¦s enll¨¤; envege el lector que s¡¯endinsar¨¤, amb la ment en blanc, per les seues suculentes p¨¤gines. Jo tamb¨¦ he llegit Incerta gl¨°ria i tamb¨¦ voldria ser, de gran, Soler¨¤s. Qu¨¨ dic? Ja soc m¨¦s gran, bastant m¨¦s vell, del que ho arrib¨¤ a ser Soler¨¤s, el principal personatge, sempre esquiu, de la novel¡¤la. Un home insolent, inc¨°mode, que va sempre a la contra, que, posant el dit en la nafra de la corrupci¨® humana, es mant¨¦ innocent fins a la mort. La innoc¨¨ncia, aquesta gran revoluci¨®. Un individu innocent deixa en evid¨¨ncia, amb el seu exemple, la resta de la humanitat. Aix¨ª, Soler¨¤s, amb el seu comportament imprevisible, amb la seua atracci¨® pel frac¨¤s, amb el seu gust per la derrota, amb uns mon¨°legs desfermats on les veritats brollen ca¨°tiques, sense filtre, posa un espill davant les cares de tots els altres, els desemmascara de les seues m¨¦s secretes mis¨¨ries. No ens enganyem: al m¨®n sempre triomfar¨¤ l¡¯oportunista, el c¨ªnic, el llepaculs, el grimpaire, el qui no mira p¨¨l, l¡¯arribista. Per¨° la novel¡¤la no ¨¦s, de cap manera, el m¨®n. En tot cas, ¨¦s un m¨®n paral¡¤lel, amb lleis ben distintes, on qui jutja, en ¨²ltima inst¨¤ncia, ¨¦s el lector. La resta de personatges d¡¯Incerta gl¨°ria, triomfadors inclosos, es dissolen en arribar l¡¯¨²ltima p¨¤gina. Hi queda per sempre, per¨°, com un llum enc¨¨s, Soler¨¤s, el boig innocent, el fracassat, un home incapa? de trair-se.

Quina miopia, anys enrere, amb la valoraci¨® d¡¯aquest llibre! Com tantes altres vegades, com en altres disciplines art¨ªstiques, la seua qualitat ha hagut d¡¯esclatar a l¡¯estranger. Ac¨ª fou inspeccionada rere les ulleres fosques dels prejudicis ideol¨°gics. ?s Incerta gl¨°ria una novel¡¤la religiosa? Quin absurd de pregunta! I si ho fora, qu¨¨? No ho ¨¦s quasi tot Bach? I el Greco? Anem a desqualificar Dostoievski per l¡¯espiritualitat dels seus escrits?... Dostoievski, per cert, ve sovint al cap tot llegint Sales. Quanta ra¨® t¨¦ Enric S¨°ria quan qualifica Incerta gl¨°ria com ¡°la gran novel¡¤la russa de la literatura catalana¡±.

I ¨¦s que Incerta gl¨°ria t¨¦ el do d¡¯incomodar tothom: els franquistes, els comunistes ortodoxos, l¡¯Esgl¨¦sia oficial, i, no cal dir-ho, els anarquistes, que s¨®n, amb difer¨¨ncia ¡ªpotser per m¨¨rits propis¡ª, els m¨¦s malparats. Un llibre riu, una mica descontrolat, que sovint es desborda, que no fa la rosca a ning¨² i que, com el seu principal i esquiu protagonista, Soler¨¤s, t¨¦ un dest¨ª no sols tr¨¤gic, sin¨® llarg i fruct¨ªfer. Quan hauran desaparegut tots aquells que el menystingueren, Incerta gl¨°ria i, amb ell, Soler¨¤s continuaran fent llum sobre el paisatge f¨ªsic i moral devastat per les religions ideol¨°giques del segle m¨¦s cruel de la hist¨°ria. Vita brevis, ars longa.