El m¨®n per un forat

Abans de l¡¯aparici¨® del cinema, recorrien Europa uns carros, amb un espectacle molt popular durant el segle XVIII, que al nostre pa¨ªs va ser conegut com tutilimundi o mundinovi. Es tractava d¡¯un petit teatre mec¨¤nic que, mitjan?ant una lent d¡¯augment, permetia veure grans panor¨¤miques de ciutats o episodis hist¨°rics famosos. En una ¨¨poca en la qual la gent viatjava poc, aquesta era una gran oportunitat per con¨¨ixer altres latituds. Hereu d¡¯aquells enginys de fira, va apar¨¨ixer el panorama, el primer d¡¯una fam¨ªlia d¡¯instruments ¨°ptics, que permetien una vista pan¨°ptica d¡¯una tela pintada. A B¨¨lgica, el f¨ªsic ?tienne-Gaspard Robert, m¨¦s conegut com Robertson, va inventar el fantascopi, amb el qual representava fantasmagories. Un dels seus imitadors, Martin Aubee, va portar aquella funci¨® d¡¯esquelets evanescents i cortines de fum a Barcelona. Ho sabem pel llibre Memorias de un menestral de Barcelona, de Josep Coroleu, on narra que, el 1802, oferia fantasmagories en un local del carrer de Gu¨¤rdia, cantonada al de Trenta-Claus (avui Arc del Teatre). Un any m¨¦s tard, El Diario de Barcelona recollia el retorn d¡¯aquest artista, aquesta vegada instal¡¤lat en un magatzem de l¡¯atzucac del Bisbe Ca?ador, davant de l¡¯esgl¨¦sia de Sants Just i Pastor. Aquell Nadal, es va anunciar una fantasmagoria a c¨¤rrec del f¨ªsic franc¨¨s Francisco Bienvenu, al Teatre de la Santa Creu de la Rambla. La premsa afegia, que no era la primera vegada que visitava la capital catalana, on ja havia actuat el 1797.

Al llarg de la primera meitat del segle XIX, van ser freq¨¹ents aquest tipus de representacions, que de vegades rebien el nom de teatre pintoresc. El 1822, el franc¨¨s Louis Daguerre va inventar el diorama, que consistia en una maqueta amb figures de persones, animals o edificis, darrere de la qual hi ha una tela de seda pintada que, a trav¨¦s d¡¯un visor, produ?a una sensaci¨® de realitat. El mateix Daguerre va inventar el microscopi solar, que segons informava el diari El Constitucional, es va poder veure el 1840 en un pis de la Rambla de Santa M¨°nica. Els sistemes es van multiplicar, apareixent el georama, el cosmoneorama, el kaiserpanorama, el panstereorama, el diaphanorama, l¡¯uranorama, el ciclorama o el nietorama. Un d¡¯ells, el neorama, va arribar a Barcelona el febrer del 1834. En feia publicitat El Diario de Barcelona: ¡°Segueix ensenyant-se el neorama de les Quatre Nacions del M¨®n, al carrer Sant Pau n¨²mero 78¡±. Cinc anys m¨¦s tard, El Guardia Nacional parlava del neorama o viatge d¡¯il¡¤lusi¨®, que hi havia en el n¨²mero 3 del carrer de Sant Pau.

Al llarg de la d¨¨cada del 1840, a Barcelona encara hi va haver sessions de fantasmagoria, com la que anunciava El Diario de Barcelona el 1841, a la Rambla. Encara que un nou espectacle conegut com cosmorama estava eclipsant tots els altres. Es tractava tamb¨¦ d¡¯un artifici ¨°ptic, per¨° a m¨¦s dimensi¨® que els anteriors, que va donar nom a un tipus de local espec¨ªfic. Per exemple, El Constitucional de gener del 1841, assenyalava l¡¯arribada a la ciutat de la companyia del senyor Teysseire, que exhibia uns nens obesos al Cosmorama de la Rambla, n¨²mero 23. A aquest local s¡¯hi va sumar, el 1843, el Nou Cosmorama Hist¨°ric, situat al carrer de la Ciutat n¨²mero 8, on es representaven temples, edificis i monuments notables de tots els pa?sos, acompanyats de textos explicatius de Chateaubriand, Lamartine i d¡¯altres.

El 1851, el diari El ?ncora comentava el viatge d¡¯il¡¤lusi¨® i el gran Cosmorama, del carrer Nou de la Rambla. Dos anys despr¨¦s, el mateix rotatiu informava del Gabinet ?ptic del senyor Dalmau, on es representava el diorama pol¨ªptic, amb vista de ¡°Barcelona celebrant el natalici de la princesa d¡¯Ast¨²ries, la pla?a del Capitoli a Roma i la tan celebrada il¡¤luminaci¨® del Vatic¨¤¡±, en el dip¨°sit d¡¯ulleres de llarga vista de la Rambla, davant del Liceu. I el 1867, El Lloyd Espa?ol publicava la propaganda del cristalofisiorama, establert als jardins del Caf¨¦ del Recreo, al carrer d¡¯Escudellers, amb vista de la capital francesa. Com ¡°fer un viatge a Par¨ªs, pel m¨°dic preu de dos rals de bill¨®¡±.

L¡¯¨¨poca daurada dels espectacles ¨°ptics va ser la Belle ?poque. Durant l¡¯Exposici¨® Universal del 1888, es va mostrar el panorama de la batalla de Plewna a la Gran Via, davant del monument a G¨¹ell, descrit en un article de L¡¯Esquella de la Torratxa. Tamb¨¦ funcionava el Panorama Art¨ªstic Fant¨¤stic del carrer Fontanella. A la pla?a Catalunya, obria el Gran Panorama de la batalla de Waterloo. I al recinte de la mateixa Exposici¨®, hi havia el Panorama Dior¨¤mic de la muntanya de Montserrat. Entre els segles XIX i XX va haver-hi exhibicions famoses, com la del quadre B¨°ria avall, de Francesc Galofr¨¦ Oller, que es va mostrar com un diorama al Cercle Art¨ªstic. En aquells anys existia el Diorama Bethlem del carrer Junqueras, el Diorama Parisien del carrer Ferran, o el Diorama Imperial del Passatge del Cr¨¨dit. El m¨¦s popular va ser tamb¨¦ l¡¯¨²ltim dels grans, el Diorama Animat de la pla?a Bonsucc¨¦s, que el 1902 mostrava la guerra dels Boers, un naufragi o una cursa de braus a les Arenas. Poc despr¨¦s d¡¯obrir, va canviar el nom per Gran Cinemat¨°graf del Diorama, i es va convertir en un cinema. Encara, a l¡¯Exposici¨® Internacional del 1929 es va mostrar un diorama, amb una vista panor¨¤mica de Barcelona a principis del segle XIX. Per¨° l¡¯¨¨poca dels trucs ¨°ptics havia passat, el p¨²blic preferia veure el m¨®n a la pantalla gran, en comptes d¡¯observar-lo per un forat.