De Ziggy Stardust al Duc Blanc

David Bowie (Londres, 1947-Nova York, 2016) va morir jove, als 69 anys, per¨° la seva carrera musical i art¨ªstica va ser llarga i plena d¡¯¨¨xits que el van portar a convertir-se en un fenomen a escala mundial durant d¨¨cades. Capa? de reinventar-se amb m¨²ltiples imatges, totes innovadores i trencadores ¡ªa ell m¨¦s b¨¦ que a ning¨² se li pot aplicar el nom d¡¯artista camale¨°nic¡ª, va conrear m¨²ltiples estils que el van convertir en un m¨²sic capa? de colar-se en les llistes d¡¯¨¨xits de mig m¨®n com el que va obtenir amb Let¡¯s Dance, el 1983, que inclo?a un altre dels seus ¨¨xits m¨¦s comercials, el senzill China Girl, a m¨¦s de ser venerat com el creador de peces underground. A aquest personatge poli¨¨dric i multidisciplinari, capa? de participar en m¨¦s de 20 pel¡¤l¨ªcules, com a Bon Nadal, Mr. Lawrence, en la qual era un dels protagonistes, o d¡¯apar¨¨ixer amb petits papers o cameos com el de Pon? Pilat a L¡¯¨²ltima temptaci¨® de Crist, de Martin Scorsese, est¨¤ dedicada l¡¯exposici¨® que obre les portes avui al Museu del Disseny amb la intenci¨® de donar a con¨¨ixer el ric univers de David Bowie.

Les mostres dedicades a un personatge tenen la virtut d¡¯escrutar els mil i un aspectes de la seva vida, de forma cronol¨°gica o a partir d¡¯una s¨¨rie de conceptes i temes. L¡¯exposici¨® David Bowie Is, que es va inaugurar el 2013 al Victoria & Albert Museum de Londres i que ha recorregut nou ciutats i l¡¯han vist un mili¨® i mig de persones, passa de cronologies i conceptes. La mostra, que ocupa 3.000 metres quadrats de la sala multiusos del Museu del Disseny, l¡¯enorme museu de la pla?a de les Gl¨°ries, explica el personatge de forma immersiva, gr¨¤cies a la tecnologia que aconsegueix que la m¨²sica, les can?ons i la mateixa veu de Bowie parlin i acompanyin cada un dels visitants al llarg del recorregut ¡ªprevist d¡¯una hora i mitja¡ª, en el qual es poden veure 300 objectes relacionats amb el Duc Blanc.

El cantant rep, explica i comparteix la seva vida i el seu treball, mostra els seus or¨ªgens, com el seu pare li va regalar un saxofon el 1962; els grups que el van influir, com The Platters, Fats Domino, Elvis Presley, Chuck Berry i Little Richard. Actors com Lindsay Kent, amb el qual es va formar com a actor i mim entre 1967 i 1968, escriptors com William Burroughs i artistes com Andy Warhol, a qui li va dedicar una can?¨® a Hunky Dory, el seu quart disc d¡¯estudi, llan?at en 1971, i que va arribar a encarnar a Basquiat, pel¡¤l¨ªcula dirigida per Julian Schnabel el 1996. Tamb¨¦ repassa quins van ser els seus comen?aments el 1962 encara amb el seu nom real, Davie Jones, i les seves primeres bandes, els Kon-rads i The King Bees; com creava les seves partitures i les seves can?ons, retallant i enganxant frases i paraules, primer literalment i despr¨¦s amb l¡¯ajuda d¡¯un programa inform¨¤tic, el Verbasizer, creat expressament per a ell; les car¨¤tules d¡¯alguns dels 27 ¨¤lbums d¡¯estudi, nou en directe i 46 recopilatoris, a m¨¦s de sis EP, 110 senzills i tres bandes sonores, dels quals va vendre 135 milions de c¨°pies. Entre tots, dues: el senzill Space Oddity del 1969, que va coincidir amb l¡¯arribada de l¡¯home a la Lluna i que a ell el va portar al top brit¨¤nic, i el seu ¨²ltim treball, Blackstar, publicat dos dies abans de la seva mort el 2016 i que ha estat reconegut com un dels millors de l¡¯any passat, superant l¡¯¨²ltim treball de la cantant Adele.

Els storyboards, les seves actuacions, les seves gires mundials, com les tres que el van portar a Catalunya: Spider Glass Tour el 7 i 8 de juliol de 1987 al Miniestadi, el 16 de setembre de 1990 a l¡¯Estadi Ol¨ªmpic, dins la gira Sound & Vision, i el 12 de juliol de 1996 a Escalarre, al primer Doctor Music Festival, on va presentar el seu disc Earthling.

I sobretot a trav¨¦s de 60 dels vestits que va utilitzar en els seus concerts i actuacions; com els vestits d¡¯un dels primers personatges que va crear, Ziggy Stardust el 1972, en plena ¨¨poca glam rock, les extravagants creacions de Kansai Yamamoto, el magn¨ªfic abric amb la bandera brit¨¤nica atrotinada dissenyat pel mateix Bowie i Alexander McQueen; a m¨¦s de vestits de tall impecable com el que va utilitzar en el v¨ªdeo promocional de Life on Mars?, de 1971, en el qual no va dubtar a acompanyar-lo amb sabates de tal¨® o ombra d¡¯ulls japoneses, el m¨¦s lleuger d¡¯uns maquillatges extrems que va conrear a partir dels anys setanta i que no van deixar indiferents a ning¨².

Despr¨¦s d¡¯inaugurar-se a Londres el 2013, l¡¯exposici¨® arriba a Barcelona (l¡¯¨²nica ciutat espanyola on es podr¨¤ veure) amb una gran expectaci¨®: ja s¡¯han reservat m¨¦s de 15.000 entrades. La mostra s¡¯inaugura despr¨¦s d¡¯un mes i mig muntant la complexa estructura multim¨¨dia que comporta perqu¨¨ tots els dispositius funcions correctament.

Com si fos un recorregut ritual, en qu¨¨ al final s¡¯arriba a un cl¨ªmax, l¡¯exposici¨® conclou, ja sense cascos, immersos en un concert en directe el qual Bowie i els seus m¨²sics envolten el visitant del tot. ?s la m¨¤gia de la tecnologia i de m¨¦s de 30 pantalles enormes que envolten l¡¯espectador 360 graus.

Geoffrey Marsh, comissari de la mostra, al costat de Victoria Broackes, conservadors del Victoria & Albert Museum, han seleccionat les peces de l¡¯exposici¨® despr¨¦s de tenir acc¨¦s als 75.000 objectes que conserva l¡¯arxiu de Bowie a Nova York. Marsh va explicar que Barcelona ¡°encaixa a la perfecci¨® amb el cantant per ser una ciutat creativa i amb molts intercanvis¡±. Tamb¨¦ pel gran nombre de festivals de m¨²sica que es programen a la ciutat coincidint amb la celebraci¨® de l¡¯exposici¨® (oberta fins al 25 de setembre) i que segur que arrossegar¨¤ molts visitants.

Bowie va viure a Londres, Nova York, Los Angeles i Berl¨ªn, on es va refugiar per desintoxicar-se de les drogues i carregar-se d¡¯energia renovada, i on va gaudir de l¡¯anonimat que no li donaven les ciutats americanes. All¨¤ va crear ¨¤lbums com Low, Heroes i Lodger, entre els anys 1977 i 1979, que Bowie va anomenar el seu ADN. ¡°?s una ciutat on ¨¦s f¨¤cil perdre¡¯s i tamb¨¦ trobar-se un mateix¡±. L¡¯exposici¨® li dedica un espai a aquesta ciutat, en el qual s¡¯inclouen les claus del seu apartament berlin¨¨s. ¡°Per¨° hauria viscut a Barcelona si hagu¨¦s pogut¡±, sentencia Marsh. Els comissaris van revelar que el m¨²sic no es va implicar en la decisi¨® de quines ciutats es veurien en la mostra o no. En tot cas, per a Barcelona i el Museu del Disseny ¨¦s una gran oportunitat, tal com va recon¨¨ixer la seva directora Pilar V¨¦lez, que va destacar la import¨¤ncia de Bowie per a la cultura durant tot el segle XX, ja que va ser ¡°capa? de crear la seva pr¨°pia obra, sent, a m¨¦s, un referent per al futur que serveix de model d¡¯inspiraci¨® d¡¯altres artistes¡±; un gran influencer en un moment en qu¨¨ no existien les xarxes socials.