Joan Manuel Serrat, ¡®doctor¡¯ a Lleida

No era la primera vegada que Joan Manuel Serrat es posava el birret i la toga per rebre un doctorat honoris causa. Ho havia fet ja nou vegades (quatre a M¨¨xic, dues a Argentina i tres a Espanya i ho tornar¨¤ a fer d'aqu¨ª a dos mesos a Argentina, a la Universitat de Rosario), per¨° aquesta vegada no ho va fer en la solemne intimitat d'un acte acad¨¨mic ni entre les quatre parets d'un recinte universitari sin¨® davant les m¨¦s de vuit-centes persones que omplien l'auditori Enric Granados de Lleida. Com si es tract¨¦s d'un concert de gala les invitacions s'havien esgotat amb setmanes d'antelaci¨® i molta gent es va quedar al carrer.

La tarda del dimecres la Universitat de Lleida va concedir al cantautor barcelon¨ª el doctorat honoris causa i la cerim¨°nia es va viure com un aut¨¨ntic esdeveniment ciutad¨¤ i, en realitat, ho va ser. Una ¨¤mplia pres¨¨ncia universit¨¤ria va abrigallar a Serrat en la investidura. "Quan una universitat concedeix un doctorat honoris causa l'honor ¨¦s mutu", va explicar el rector Roberto Fern¨¢ndez D¨ªaz. "La universitat se sent encara m¨¦s honrada".

Al mat¨ª, en roda de premsa, Serrat va explicar que ho vivia "com un acte d'afecte i estimaci¨® que ¨¦s molt d'agrair quan un s'apropa a una certa edat. Tots els reconeixements que he acceptat els visc amb gratitud i alegria, els que no he acceptat no". Sobre la pres¨¨ncia de la can?¨® popular en l'¨¤mbit acad¨¨mic el cantautor va afirmar: "La universitat s'ha obert al m¨®n, a la realitat quotidiana, apropant-se amb naturalitat a ¨¤mbits de la cultura popular que abans quedaven al marge". Per la seva banda, Fern¨¢ndez D¨ªaz va matisar que "la universitat no nom¨¦s ¨¦s coneixement cient¨ªfic, ¨¦s tamb¨¦ coneixement en el seu aspecte m¨¦s ampli. La can?¨® popular que reuneix veu, poema i m¨²sica en tres minuts pot expressar els sentiments m¨¦s profunds de la condici¨® humana. Joan Manuel Serrat s'ha convertit per a milions de persones en la cr¨°nica sentimental de la seva pr¨°pia vida. Ens ha cantat la vida com ¨¦s i com a molts ens agradaria que an¨¦s i ho ha fet sempre d'una forma molt tendra, molt humana i molt sensible".

En aquesta mateixa roda de premsa Serrat va condemnar en¨¨rgicament l'atemptat de Manchester (pel qual despr¨¦s es guardaria un minut de silenci a l'inici de l'acte acad¨¨mic). "?s una baula m¨¦s d'una cadena espantosa que no va comen?ar ahir. Aquests atemptats no s'eviten augmentant les mesures de seguretat, ¨¦s una guerra global en la qual no hi ha aspectes d'entesa entre els quals podrien posar mesures per detenir aquesta viol¨¨ncia".

A la tarda, en un auditori ple a vessar, Serrat va rebre de mans de Fern¨¢ndez D¨ªaz el birret (d'un blau radiant ja que es tractava d'un doctorat de lletres), l'anell i els guants blancs que l'acrediten com a nou doctor honoris causa.

Fern¨¢ndez D¨ªaz en la seva lectura biling¨¹e va defensar "que el propi dels humans ¨¦s ser promiscus en q¨¹estions musicals. De Marif¨¦ de Triana a Beethoven, de la Piquer als Beatles, de Juanita Reina a Serrat tot ¨¦s acceptable, tot ha de ser benvingut i ben escoltat".

En el seu discurs d'acceptaci¨®, i fent esfor?os per no perdre el birret en l'intent, Serrat va deixar molt clar "no tenir cap inter¨¨s a jubilar-se" i va instar a la gent a cantar: "que no deixin de cantar, ¨¦s una actitud molt saludable". I els presents li van fer cas. L'orquestra i cor de la universitat va interpretar alguna de les seves can?ons aconseguint en un moment determinat trencar el r¨ªgid protocol i que el m¨®n acad¨¨mic cant¨¦s a l'un¨ªson Paraules d'amor (aix¨° s¨ª: no es van encendre encenedors ni llums de m¨°bils).