Els catalans s¡¯expliquen

Ho expliques i et miren amb pietat: un reportatge sobre com viuen els catalans l'anomenat proc¨¦s d'independ¨¨ncia. Sospirs, somriures. Que dep¨¨n amb qui parlis. Que et cauran mocs de tots costats. Com ¨¦s l'ambient? D'entrada, hi ha gent que no vol parlar o donar el seu nom. Molts diuen: fins als nassos. Del monotema i dels pol¨ªtics; els anti, del pesats que s¨®n els altres. Els indepes, impacients, per¨° contents d'haver-la embolicat. Miren per sobre de l'espatlla els qui ho s¨®n d'abans-d'ahir. Ning¨² sap si aix¨° va de deb¨°, per¨° s¨ª que el sentiment de voler un refer¨¨ndum, m¨¦s que l'independentista en si, no es desinflar¨¤ dem¨¤ ni passat. La dada m¨¦s citada ¨¦s que el 75-80% vol que se celebri, segons enquestes. Despr¨¦s el vot es divideix. Al mig, quantitat de bajanades jur¨ªdiques i hist¨°riques. La gent ha vist molts documentals. En el minut 17.14 dels partits del Bar?a hi ha c¨¤ntics d'independ¨¨ncia, per l'any 1714, any de la derrota davant Felipe V.

Abunden els matisos. Hi ha no independentistes a favor del refer¨¨ndum i independentistes contra el proc¨¦s. La sensaci¨® ¨¦s que el moment de la veritat s'ajorna sempre per l'endem¨¤, crea una expectaci¨® esgotadora. Perqu¨¨ l'¨²nica sortida ara suposa desobedi¨¨ncia i ¨²s de la for?a. Es fantasieja amb la imatge dels tancs a la Diagonal. La clau ¨¦s si la gent sap el preu a pagar i si est¨¤ disposada a pagar-lo, per¨° ni idea perqu¨¨ ning¨² sap a qu¨¨ atenir-se. L'¨²ltima vegada, el 6 d'octubre del 1934, el president Llu¨ªs Companys va proclamar ¡°l'Estat catal¨¤ dins de la Rep¨²blica federal espanyola¡± i l'ex¨¨rcit va assetjar la Generalitat, defensada pels Mossos d'Esquadra. Molt lluny, ¨¦s clar, per¨° la possibilitat de viol¨¨ncia s¨ª que preocupa, ¨¦s un tab¨². Aix¨ª que millor comen?ar per aqu¨ª. Accepta parlar un alt comandament dels Mossos: ¡°El cos ¨¦s un reflex de la societat, hi ha de tot. Independentistes i no. Per¨° una cosa est¨¤ clara: la gent es fa policia per solucionar la seva vida, no per complicar-se-la, tenim fam¨ªlia, hipoteca, i ning¨² es jugar¨¤ el sou. A un pol¨ªtic l'inhabiliten i ell sabr¨¤. A mi si un jutge em diu que tregui quatre urnes, les trec. Despr¨¦s hi ha la decisi¨® pol¨ªtica, el que li diguin al cap del cos. Per¨° no crec que ens posin en el dilema d'haver de triar entre el jutge o el cap. Es resoldr¨¤ m¨¦s amunt¡±. Aquest tema no est¨¤ entre les preocupacions oficials, afirma. Aquesta setmana han tingut el congr¨¦s de comandaments del cos i no l'han tocat. Les prioritats s¨®n unes altres: terrorisme gihadista i robatoris a domicilis. Es porten b¨¦, assegura, amb la Gu¨¤rdia Civil i la Policia Nacional. Els que m¨¦s els donen suport sempre al Parlament s¨®n PP i Ciutadans.

L'esborrany de la Llei de Transitorietat, publicat aquesta setmana per EL PA?S, ha alarmat sectors sensibles. ¡°Com voleu que estiguem? Preocupad¨ªssims", respon una magistrada. ?s una de les 800 jutges que hi ha a Catalunya, fa 15 anys que exerceix. ?s de fora, casada amb un catal¨¤. Es va comprar un pis i de vegades se'n penedeix. Quan surt alguna pla?a fora s'ho pensa. Els seus amics catalans, conven?uts que tot ser¨¤ bon rotllo, se sorprenen si diu que se n'aniria si passa alguna cosa: ¡°?s que jo formo part d'un poder de l'Estat, no em canviar¨¦ a Xiquitistan. A m¨¦s amb aquest esborrany es veu que el que volen s¨®n peons en la Just¨ªcia¡±. Conv¨¦ recordar el que ha dit el senador d'ERC, Santiago Vidal: ¡°Hem determinat quins jutges comparteixen els nostres somnis i ideals. Sabem perfectament quins es quedaran i quins se n'aniran¡±.

Aquesta jutgessa admet que aix¨° del dret a decidir ha calat profund i ¡°TV3 ¨¦s com el Nodo¡±: ¡°Fins i tot gent contra la independ¨¨ncia, amb estudis, et diu coses que jo com a jurista al¡¤lucino. '?s que som diferents', i creuen que aix¨° els dona dret a decidir, encara que no t¨¦ res a veure amb l'autodeterminaci¨®. L'estat d'¨¤nim ¨¦s aquest. Hi ha una perversi¨® sem¨¤ntica total¡±.

Un funcionari d'Inspecci¨® de Treball, compet¨¨ncia de la Generalitat des del 2010, reconeix que se n'ha anat gent per por de la independ¨¨ncia. Aquest any han demanat el trasllat 13 persones, m¨¦s del normal. ¡°Tenen por que despr¨¦s no te'n puguis anar¡±, admet. Encara que la immensa majoria no t¨¦ por, perqu¨¨ no es creu que aix¨° vagi de deb¨°. Per¨° l'impensable ja es pensa. Un empresari d'assegurances, amb el 92% dels seus clients fora de Catalunya, es pregunta: ¡°Qu¨¨ faig si declaren la independ¨¨ncia i ve la nova Hisenda catalana a cobrar? Haig de decidir qui obeeixo, i prendre posici¨®. Et planteges obrir seu fiscal a Madrid, podria ser d'un dia per l'altre¡±.

?s hora de preguntar a l'altre costat. Fins i tot alguns independentistes prevenen contra un tipus que diuen incendiari anomenat Bernat Ded¨¦u, de 38 anys, fil¨°sof, independentista de dretes, encara que ell es defineix com a liberal. Cita a l'Ateneu, hist¨°rica instituci¨® de la ciutat, que aquest any ha aspirat a presidir. Fuma un puro davant les palmeres: ¡°Soc antinacionalista. L'independentisme s'ha desnacionalitzat, l'important aqu¨ª no ¨¦s la nostra particularitat cultural ni el nostre anhel d'identitat, sin¨® la nostra forma de presentar-nos davant el m¨®n com a Estat. El que anomen¨¤vem catalanisme s'ha acabat, s'ha passat a reivindicaci¨® del dret a decidir¡±. Creu que el factor generacional ¨¦s decisiu: ¡°No hi ha cap articulista menor de 35 anys que no sigui independentista¡±. No creu en cap fractura social ¡ª¡°Mira el casament d'Arrimadas, hi havia de tot i ballaven 'Paquito Chocolatero'¡±¡ª i sobre el xoc: ¡°Fins ara ser m¨¤rtir ha estat una ganga, surt gratis. Homs ni va pagar la seva multa!¡±. Proposta: ¡°Que es faci el refer¨¨ndum i encara que surti que no, el resolem per 30 anys i l'11-S ens en podem anar a la platja¡±.

Els de la Transici¨®

Per sondejar en una altra generaci¨®, qu¨¨ pensa la de la Barcelona canalla de la Transici¨®? Joan Estrada, 66 anys, promotor d'artistes i agitador cultural, va portar la famosa sala C¨²pula Venus i avui ¨¦s l'¨¤nima de l'heterogeni lobby cultural Uns dels Nostres, on s'hi ajunten des de Loquillo a Eduardo Mendoza. ¡°Aquesta ciutat va ser la bomba, una llibertat total, per¨° va durar molt poc, cinc anys, des que va morir Franco fins que va arribar Pujol el 1980. Jo soc un rocker i d'esquerres, i aix¨° del proc¨¦s em sembla de poble. I soc m¨¦s catal¨¤ que tots ells junts. Em fan tant f¨¤stic els d'aqu¨ª com els d'all¨¤. Es retroalimenten entre ells, mantenen aix¨° en l'aire¡±. Creu que hi ha un clima de silenci entre els no independentistes. Molta revoluci¨® del somriure, per¨° la gent amaga que n'¨¦s: ¡°El meu metge diu que no se significa perqu¨¨ estan fent llistes, i si despr¨¦s arriba alguna cosa¡­¡±

Una an¨¨cdota que explica un periodista independentista amb preocupaci¨®. Li va dir a una coneguda que estava llegint Mars¨¦ i li va contestar: ¡°Ai, Mars¨¦? ?s que es fica tant amb Catalunya!¡±. ¡°El missatge ja est¨¤ interioritzat, per¨° fins i tot que ser catal¨¤ ¨¦s ser independentista¡±, comentava sorpr¨¨s. M¨¦s encara perqu¨¨ aquesta dona ¨¦s independentista des de fa ben poc. En aquesta maced¨°nia fins i tot els catalans poden arribar a perdre's. Aviso als de fora: ERC ¨¦s la nova Converg¨¨ncia, est¨¤ ocupant el centre pol¨ªtic. En l'¨²ltima Fira d'Abril a Barcelona la millor caseta era la seva, i ni una sola estelada.

El punt de vista estranger

A la recerca d'un punt de vista extern, ¨¦s ¨²til parlar amb estrangers, Barcelona n'est¨¤ plena. Justin Webster, periodista i autor de documentals pol¨ªtics, fa 25 anys que viu a Barcelona: ¡°No crec que baixi el suport al proc¨¦s, se sent un greuge emocional. ?s una terrible despesa d'energia i la meitat d'aquesta protesta desapareixeria amb un Govern dialogant a Madrid. Greuges que no s¨®n grans es fan muntanyes per mala gesti¨® pol¨ªtica¡±. Creu que tot aix¨° ¨¦s part del fenomen global de protesta, que aqu¨ª s'ha canalitzat per la independ¨¨ncia.

Fa anys parlar d'independ¨¨ncia amb amics catalans era acabar parlant de trens dolents i peatges cars, el que m¨¦s els cabrejava. El concepte del dret a decidir CiU el va aplicar primer a les infraestructures, el 2007. El curi¨®s ¨¦s que no ha canviat, els trens de rodalies segueixen sent un desastre, ¨¦s opini¨® general. No calia ser un geni per arreglar aix¨°. Aquesta setmana obria els informatius cada dia el col¡¤lapse de l'aeroport del Prat amb les cues de passaports, que fora d'aqu¨ª no ¨¦s not¨ªcia. I ¨¦s culpa de Madrid. Despr¨¦s agafes els trens de la Generalitat, FGC, i van b¨¦. La gent treu conclusions. Sembla el club dels mancats d'afecte.

Una altra estrangera, amb un mat¨ªs interessant: executiva d'una important editorial. En aquest embolic es produeix la paradoxa que les grans editorials espanyoles estan a Barcelona. ¡°No es veuen editant en castell¨¤ en un pa¨ªs nom¨¦s de llengua catalana. Jo me n'aniria. El negoci es complicaria molt. Em diuen: ¡®Per¨° si no passar¨¤ res¡¯ Per¨° no ho veig clar, seria com Israel, es basar¨¤ en el catalanisme. T'obliguen a definir-te. Creuen que seran Dinamarca per¨° no s¨®n conscients del dolor per arribar a aix¨°. ?s tot molt na?f¡±. Va molt a l'Empord¨¤ i all¨¤ els joves estan conven?uts que la independ¨¨ncia ser¨¤ d'aqu¨ª a dos mesos. ¡°Als pobles viuen amb molt m¨¦s rancor, en una desconnexi¨® mental total d'Espanya. A Barcelona no, estan al m¨®n¡±. En un hipot¨¨tic refer¨¨ndum podria passar com al Brexit: que Catalunya voti s¨ª i Barcelona, no. En tot cas, veu poca emoci¨®: ¡°El catal¨¤ ¨¦s molt pragm¨¤tic. Hi ha parelles en qu¨¨ un ¨¦s independentista i l'altre no per¨° segueixen junts. Aix¨°, s¨®n pragm¨¤tics¡±.

Els catalans s'informen cada setmana de l'actualitat pol¨ªtica amb Pol¨°nia, un reeixit programa de s¨¤tira pol¨ªtica amb imitacions en el qual se sacseja tots els partits sense excepci¨®. Est¨¤ dirigit per Toni Soler, 51 anys, periodista, escriptor i empresari, un dels cervells culturals catalans. ?s independentista de tota la vida ¡ª¡°per aix¨° m'ho prenc amb filosofia, sempre m'he sentit minoria¡±¡ª per¨° assegura que Pol¨°nia ¡°intenta repartir estopa de forma plural¡±. El que pensa: ¡°La poblaci¨® vol un refer¨¨ndum, aix¨° ¨¦s segur, i m¨¦s llibertat pol¨ªtica per a Catalunya, per¨° se li neguen i nom¨¦s se li ofereix un conflicte¡±. Sobre fins a on es pot arribar: ¡°Excepte els m¨¦s fervents, a favor o en contra, la majoria no vol un conflicte. No crec que ning¨² vagi boig per l'¨¨pica, el martirologi, per¨° pot ser que sigui un mal necessari. No crec que la gent estigui disposada a dir: val, ens l'embeinem¡±.

Soler creu que el salt de l'independentisme no es deu al fet que molts s'hagin conven?ut de les seves bondats, sin¨® que ara ho veuen possible. ¡°Abans es deia: si fos pr¨¦mer un bot¨® ho faries? I tots deien que s¨ª, per¨° com que era un merder deien que no¡±. Posats a imaginar, si fossin un Estat, creu que les coses no canviarien gaire, ¡°no hi haur¨¤ un fossat amb cocodrils, li veig poc drama¡±. El problema ¨¦s que ¡°el Govern espanyol amena?a amb desastres per¨° s'obliden de dir que els desastres els intentaran provocar ells¡±. ¡°Diuen: no estareu a la UE; i estan dient: intentarem que no estigueu a la UE. Pot haver-hi una transici¨® civilitzada en el per¨ªode que sigui. Si em diuen a 15 o 20 anys ho acceptar¨¦, aquestes coses no s¨®n f¨¤cils¡±.

La gran il¡¤lusi¨®

Una altra franja de la poblaci¨® va del silenci a la indifer¨¨ncia, o a l'escepticisme, com Guillem Mart¨ªnez, 51 anys, escriptor i periodista que es defineix llibertari i ha publicat La gran ilusi¨®n. Mito y realidad del proceso indepe (Debate). La seva tesi ¨¦s que la mobilitzaci¨® social del 2012 va ser captada per la pol¨ªtica i des de llavors no porta enlloc. Que el proc¨¦s no existeix i aix¨° ¨¦s ¡°un simple proc¨¦s electoral, anem d'eleccions en eleccions¡±. Ara b¨¦, ¡°el gran animador del proc¨¦s ¨¦s el Govern espanyol, era un problema pol¨ªtic molt negociable¡±. ¡°Hi ha una lluita de dos governs molt poc democr¨¤tics i al mig, una societat que vol canvis. Reivindicar un refer¨¨ndum no et fa m¨¦s democr¨¤tic, i a l'altre costat no pots dir que tot ¨¦s un atemptat a l'Estat de Dret. El sorprenent ¨¦s que aquestes dues tribus de mafiosos no s'hagin ent¨¨s¡±, reflexiona. T¨¦ amics als dos costats, ¡°a la vida real ¨¦s tot molt tranquil, nom¨¦s hi ha crispaci¨® a Twitter¡±. Per descomptat. A les xarxes socials es diu ¡°colons¡± als no independentistes, l'¨²ltima moda.

Una altra bestiola rara ¨¦s Miguel Gallardo, 61 anys, fill d'andalusos, autor de culte del c¨°mic dels vuitanta i creador, entre d'altres, de Makoki. Est¨¤ llegint els Episodios Nacionales, de Gald¨®s, i creu que aix¨° ve des de lluny i no canvia res. ¡°Abans era igual si eres o no eres independentista, aix¨° comen?a a ser un cony¨¤s. Barcelona era un lloc diferent i est¨¤ deixant de ser-ho. Encara que no crec que pel tarann¨¤ de la gent surtin al carrer i armin la revoluci¨®. Podem estar aix¨ª cent anys m¨¦s tranquil¡¤lament. Et venen que ¨¦s com si dem¨¤ ens llev¨¦ssim a Pepperland, com al Submar¨ª Groc. Podria creure-m'ho si fos un proc¨¦s regeneratiu, amb gent nova, per¨° no ¨¦s aix¨ª. Jo tinc un pensament d'esquerres i aix¨° no m'interessa gens. Per¨° hi ha una pressi¨® sibil¡¤lina perqu¨¨ et defineixis: o ets dels nostres o est¨¤s contra nosaltres. Qu¨¨ passa amb els altres, podem seguir vivint igual encara que aix¨° ens importi un rave?¡±.