Palma d¡¯Or a una ¡®modernor¡¯ sobre postmoderns en un Canes oblidable

Sempre em resulta pesat i superflu en totes les cerim¨°nies, festivals i premis relacionats amb el cinema, que els presentadors repeteixin fins a la sacietat o la n¨¤usea que el cinema ¨¦s amor, passi¨®, llum, misteri, m¨¤gia, poesia i no s¨¦ quantes coses m¨¦s. Jo diria que aquests atributs miraculosos nom¨¦s s¨®n aplicables al bon cinema. I tampoc cal abusar de la l¨ªrica i l'¨¨mfasi, ja que s'acabaran convertint en un clix¨¦ esgotador. En el lliurament dels guardons de Canes aquesta tendresa s'ha desbocat. I veient el que he vist en la pitjor edici¨® durant les tres d¨¨cades que fa que vinc a aquest indret tan distingit, em preguntava amb sorpresa anticipada on hauria trobat el jurat aquesta bellesa sublim que a mi se m'escapa.

Presumiblement la tasca ha estat ¨¤rdua, perqu¨¨ han hagut de triar en el pa¨ªs del no-res. Per¨° el creador Pedro Almod¨®var, que la presentadora Monica Bellucci defineix com a mascul¨ª, femen¨ª, magn¨ªfic i algun altre qualificatiu que imperdonablement he oblidat, assumeix la seva sagrada responsabilitat com a president i atorga la Palma d'Or a The Square, una s¨¤tira presumptament divertida sobre la impostura, sobre els esperpents surrealistes que s'acumulen en un museu d'art hipermodern, dirigit per un senyor amb bones intencions i altruista que ¨¦s v¨ªctima de tota mena d'equ¨ªvocs i desgr¨¤cies. La dirigeix el suec Ruben ?stlund. Se suposa que ¨¦s una festa de la hilaritat i la corrosi¨®, que l'acumulaci¨® de disbarats entre tants venedors de fum t¨¦ efectes immediats en l'espectador c¨°mplice al llarg de dues hores i mitja. Per¨° he de confessar que he rigut tot just un parell de vegades en aquesta lletania postmoderna. M'imagino que cal estar a l'¨²ltima per apreciar el seu humor sofisticat. I jo no ho estic.

Ahir citava la pel¡¤l¨ªcula You were never really here, perpetrada per la directora Lynne Ramsay, com a exemple m¨¤xim d'un gui¨® est¨²pid i una interpretaci¨® odiosa. Bingo per la meva banda. Li han concedit el premi al millor gui¨® i al millor actor, aquest int¨¨rpret vocacional o natural de psicologies tarades que respon al nom de Joaquin Phoenix.

I, com era d'esperar, tots els assistents a la gala s'han aixecat dels seients amb gest solidari i han ovacionat el Gran Premi del Jurat, concedit a 120 pulsaciones por minuto, del director franc¨¨s Robin Campillo. Admeto que l'argument d'aquesta pel¡¤l¨ªcula, que explica la lluita reivindicativa i radical d'una associaci¨® assemble¨¤ria de malalts de sida a principis dels anys noranta, afecta qualsevol persona que no sigui una b¨¨stia, per¨° albirar art maj¨²scul en l'estil amb qu¨¨ est¨¤ relatada revela una miopia preocupant o una manera molt estranya de sentir bona consci¨¨ncia.

El premi a la millor actriu, per a Diane Kruger, que atorga dramatisme, desolaci¨® i venjan?a a?In the fade a una v¨ªdua arran de l'assassinat del marit i el fill a mans dels neonazis, ¨¦s ajustat i cre?ble. Tamb¨¦ s'han inventat un guard¨® especial, arran del 70¨¨ aniversari de Canes, per a Nicole Kidman. I la millor direcci¨® li ha caigut a Sofia Coppola per The Beguiled, remake molt correcte i pretesament feminista, de la pertorbadora i magn¨ªfica El seductor, que va signar Don Siegel. Per¨° tant Sofia Coppola com la protagonista Kidman, que potser s'esperaven honors encara m¨¦s grans, no s'han presentat a recollir els premis, encara que evidentment s'han sentit agra?d¨ªssimes a Canes a trav¨¦s de gravacions.

I qu¨¨ hi ha al palmar¨¨s amb el que pugui estar d'acord? El premi menor a la russa Nelyubov, una hist¨°ria brutal, inquietant i molt ben narrada sobre l'infern que pot viure un nen que no se sent estimat per la mare o el pare, que estan separats.

Era impossible fer travesses amb un material tan insalvable. Tampoc se li pot retreure al jurat el seu amor cap a la bajanada sofisticada.