L¡¯¨²ltim i emocionat ¡®Al vent¡¯ de Raimon

S'havia anunciat amb mesos d'antelaci¨®. Tothom sabia que quan passessin alguns minuts de les deu de la nit, en la recta final del seu concert, Raimon entonaria ("Em fa cosa... per¨° ho he de fer: acabar com vaig comen?ar") l'¨²ltim Al vent de la seva carrera. Saber-ho, com va quedar clar, no suposa poder contenir les emocions. Al Palau de la M¨²sica de Barcelona l'emoci¨® es podia tallar amb una fulla d'afaitar. S'havia contingut la respiraci¨® i les parpelles es pressionaven per evitar aquella ll¨¤grima furtiva (que tampoc hauria desentonat). Si cada crit de la tornada d'aquella primera can?¨® havia estat sempre un sotrac compartit, aquesta nit es va convertir en una punyent fuetada. La realitat feia mal.

Raimon s'estava acomiadant definitivament dels escenaris. I a la seva boca, la paraula definitivament sona a definitivament, sense m¨¦s accepcions. I ho feia en una forma f¨ªsica que ja voldrien tenir molts cantants joves: els seus aguts segueixen estant on sempre havien estat, sense trencar-se (o trencant-se quan l'ocasi¨® ho exigeix) i els seus mitjos-baixos encara s¨®n convincents, propers. I aix¨° afegia encara m¨¦s dolor al comiat.

La tanda de bisos, senzillament imponent, va concloure amb Jo vinc d¡¯un silenci, puntuada amb crits discrets d¡¯¡°independ¨¨ncia¡±, que van callar r¨¤pidament pels primers acords de?Diguem no

L'¨²ltim concert de Raimon, amb la llum encara entrant per les finestres, ha transcorregut, com no podia ser d'una altra manera, amb aquest sentiment d'emoci¨® desbordada inundant un Palau ple a vessar (com ho estava en els 11 recitals de comiat que el van precedir). El cantautor de X¨¤tiva no havia preparat res especial per a l'ocasi¨®, la discreci¨® sempre ha estat un dels seus lemes i tamb¨¦ ho va ser en l'adeu. Un adeu sense focs artificials ni paraules buides.

La vetllada va comen?ar amb un aire d'esperan?a, de continu?tat, amb el cor infantil de l'Orfe¨® Catal¨¤ en negre i vermell desprenent entusiasme.

Jo vinc d'un silenci i D'un temps, d'un pa¨ªs van sonar euf¨°riques en aquelles veus blanques. Encara amb el cor damunt de l'escenari, la presidenta del Palau va obsequiar el cantautor amb un fragment d'una de les vidrieres del recinte, on, incloent-hi aquest ¨²ltim concert, haur¨¤ actuat en 56 ocasions. Raimon aplaudint el cor, aplaudint el p¨²blic, va ser rebut per un Palau dempeus. "Estic agra?t a tots els que han vingut des del primer dia. Si arribo a saber que vindria tanta gent no me'n vaig", va fer broma abans d'iniciar l'¨²ltima vetllada amb A l'estiu quan s¨®n les cinc.

Camisa vermella, pantalons foscos, l'entranyable cadira a un costat, la guitarra a l'altre, el seu quartet habitual. Durant dues hores Raimon va anar viatjant per ¨²ltima vegada pels meandres de la seva hist¨°ria personal; en realitat, de la mem¨°ria col¡¤lectiva de tot un poble.

Va arribar fins a les seves primeres composicions, La nit o Som ("la vaig compondre fa dos o tres segles") i d'aqu¨ª a I nosaltres amb ells, in¨¨dita en disc. I van tornar a sonar moltes d'aquestes can?ons que, a partir d'ara, ens faltaran (per sort sempre quedaran les gravacions). De l'esquin?ament d'Indesinenter, acompanyada per tot el p¨²blic, Al meu pa¨ªs la pluja o Quan jo vaig n¨¤ixer, a la poesia de Veles e vents, He mirat aquesta terra o Petita can?¨® de la teva mort. Del cinisme d'Elogi dels diners (cinisme d'Anselm Turmeda per¨° "de molta actualitat") a la car¨ªcia amorosa de la seva ¨²ltima composici¨®, Napolitana per a tu. De la guitarra esquin?ada amb r¨¤bia de 18 de maig a la Vila al ritme contagi¨®s de Bella de v¨®s so enamor¨®s o l'entranyable puny tancat de Com un puny amb el qual va acabar oficialment el concert. Es va equivocar amb el temps d'un tema d'Ausi¨¤s March i el p¨²blic el va tranquil¡¤litzar amb una calorosa ovaci¨®. Va recordar amb el mateix i profund sentiment tant el Pa¨ªs Basc o la clandestinitat com Espriu, Mir¨® o V¨ªctor Jara. I va tornar a ser, una vegada m¨¦s, aquest Raimon que destil¡¤la sinceritat, po¨¨tica, musical i interpretativa.

Va acabar, com ja ¨¦s habitual, aplaudint el seu p¨²blic i una tanda de bisos senzillament aclaparadora que va concloure amb Jo vinc d'un silenci, puntuada amb crits discrets d'"independ¨¨ncia", que van callar r¨¤pidament amb els primers concordes d'un Diguem no corejat al l¨ªmit d'un sentiment colpidor.

I va esclatar l'¨²ltim Al vent, com un volc¨¤ d'emocions retrobades.

"Fins aqu¨ª he arribat. Estic molt agra?t a tots els que ho heu fet possible".

Fins sempre.