La reprovaci¨®

Quan, el 2013, el fiscal superior de Catalunya es va atrevir a emetre una opini¨® jur¨ªdica prudent sobre la consulta independentista sense satanitzar-la, el fiscal general de l¡¯Estat (FGE), obligat pel Govern central, el va comminar a dimitir ¡°volunt¨¤riament¡±. Aix¨ª comen?ava l¡¯espiral d¡¯instrumentalitzaci¨® i el desprestigi m¨¦s recents de la Fiscalia. Poc despr¨¦s, tamb¨¦ es va veure obligat a dimitir el mateix FGE, Torres-Dulce, despr¨¦s es van desfer de la seg¨¹ent FGE Madrigal, i de passada del fiscal en cap de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional, del d¡¯Euskadi i del de M¨²rcia, castigat per la seva tenacitat insubornable. Llavors va arribar Maza, el nou FGE, que va nomenar Moix fiscal en cap d¡¯Anticorrupci¨®. Aquest va comen?ar a intentar apartar alguns fiscals d¡¯investigacions complex¨ªssimes, a alentir-les o dificultar-les, la qual cosa va generar sospites raonables de parcialitat.

Els fiscals d¡¯Anticorrupci¨® van respondre col¡¤lectivament de manera especialment merit¨°ria. Van exercitar una previsi¨® legal que significa, m¨¦s o menys, una objecci¨® de consci¨¨ncia. Els fiscals la podran i l¡¯hauran d¡¯exercir quan les ordres dels caps siguin contr¨¤ries a la llei o improcedents per qualsevol altre motiu. El ministre i el FGE, amb la intenci¨® de minimitzar l¡¯esc¨¤ndol, van declarar que es tractava d¡¯un fet ordinari, habitual. Per¨° no ¨¦s cert. Haurien de saber, i probablement sabien, que el gest dels fiscals ¨¦s especialment infreq¨¹ent, extraordinari. Gaireb¨¦ ning¨² no s¡¯atreveix a esmenar una ordre o decisi¨® del superior jer¨¤rquic, i enfrontar-s¡¯hi p¨²blicament en un escrit motivat. El cap Anticorrupci¨®, davant de l¡¯esc¨¤ndol produ?t, va rectificar parcialment alguna de les seves decisions anteriors. Per¨° tant ell com el FGE continuen manant, disposats a repetir les seves directrius sospitoses. Legalment, poden ordenar el mateix o un altre fiscal que compleixi l¡¯ordre objectada, o fins i tot assumir el mateix cap l¡¯administraci¨® temporal o definitiva de l¡¯assumpte. Aix¨ª doncs, l¡¯objecci¨® de consci¨¨ncia dels fiscals ha estat un gest ¨¨ticament i jur¨ªdicament necessari, per¨° no suficient.

Aquestes deplorables perip¨¨cies provocades per la c¨²pula de la Fiscalia demostren que al ministre de Just¨ªcia, Rafael Catal¨¢, no li feia falta el consell que hagu¨¦s volgut donar-li el presumptament corrupte Ignacio Gonz¨¢lez: ¡°escolta, Rafa, l¡¯aparell de l¡¯Estat o el tens o est¨¤s mort¡±. El Rafa ja ho sabia i ho practicava.

La Fiscalia va n¨¦ixer, hist¨°ricament, com la llarga m¨¤ del rei davant dels tribunals. Despr¨¦s va ser l¡¯instrument del Poder Executiu davant del Poder Judicial. La depend¨¨ncia efectiva dels fiscals s¡¯assegurava mitjan?ant una estructura jer¨¤rquica el cap suprem de la qual era nomenat i cessat discrecionalment pel Govern central. Aix¨ª va romandre la instituci¨®, ininterrompudament, des del 1926 fins a la reforma legal de Zapatero, impulsada pel FGE Conde-Pumpido el 2007. La reforma legal va pretendre refor?ar la imparcialitat del FGE col¡¤locant-lo en una equidist¨¤ncia t¨¨nue entre el Poder Executiu, que el proposa per¨° ja no pot cessar-lo, i el Poder Legislatiu, que el valida. Es va tractar d¡¯evitar la preocupant aparen?a que la Fiscalia ¨¦s un instrument que dep¨¨n del Govern central m¨¦s que una instituci¨® imparcial de l¡¯Estat. Per a aix¨°, des del 2007, tal com mana la Constituci¨®, el Rei nomena el FGE a proposta del Govern espanyol i un cop escoltat el Consell General del Poder Judicial. Per¨°, a m¨¦s, i aquesta ¨¦s la novetat, el FGE proposat haur¨¤ de compar¨¨ixer davant la Comissi¨® del Congr¨¦s dels Diputats corresponent perqu¨¨ en pugui valorar els m¨¨rits i la idone?tat. Aix¨ª es donava a la Fiscalia el refor? democr¨¤tic de la convalidaci¨® parlament¨¤ria. No ¨¦s gaire, perqu¨¨ la valoraci¨® del Congr¨¦s no ¨¦s vinculant. El Govern central podria persistir en la seva proposta encara que la majoria dels diputats el qualifiquessin desfavorablement. Per¨° seria un gest ins¨°lit que el Govern espanyol s¡¯atrev¨ªs a menysprear el refor? democr¨¤tic que va pretendre la reforma mitjan?ant la nova convalidaci¨® parlament¨¤ria.

Doncs b¨¦, aix¨° va ser, precisament, el que va passat. El 16 de maig passat el Congr¨¦s va examinar els m¨¨rits i la idone?tat del FGE. Tots els grups parlamentaris, excepte el del Govern central, el van suspendre a ell, el seu pe¨® de brega Moix, i el mentor i director pol¨ªtic dels dos, el ministre ¡°Rafa¡±. Lamentablement, el Govern espanyol va menysprear la clamorosa reprovaci¨® parlament¨¤ria, democr¨¤tica. Aix¨ª expressa, sense complexos, que est¨¤ disposat a fer miques la intangibilitat d¡¯una instituci¨® constitucionalment imparcial, com ¨¦s la Fiscalia, i per extensi¨®, si li conv¨¦, la de qualsevol altra instituci¨® de l¡¯Estat aut¨°noma o independent. Davant d¡¯una amena?a tan greu ja no n¡¯hi ha prou amb reprovar un ministre del Govern i els seus fiscals. ?s el Govern central en ple el que mereix, de manera imperiosa i inajornable, una censura total i definitiva.