Primavera Sound, la marat¨® dels mel¨°mans
El festival declara a Barcelona l¡¯obertura de l¡¯estiu musical
?s com una cova d¡¯Al¨ª Bab¨¤, per¨° en lloc de joies i riqueses producte del robatori, atresora els noms de centenars d¡¯artistes, contractats amb m¨¦s o menys dificultat i en molts casos deixant-se a l¡¯empresa el valor dels luxes asi¨¤tics m¨¦s cars. ?s el Primavera Sound, que des de dimecres, jornada gratu?ta de benvinguda al F¨°rum, fins diumenge a la matinada ve a ser una mena d¡¯estat de la naci¨® musical. Amb aquest esdeveniment s¡¯inicia la temporada de festivals de manera oficial, tot i que no ¨¦s el primer festival a l¡¯aire lliure, i com moltes de les activitats que tenen lloc a Barcelona no es podria entendre, ni probablement tampoc seria factible, sense l¡¯aportaci¨® dels turistes que de passada o b¨¦ ex professo, s¡¯apropen a la capital mediterr¨¤nia per deixar-se captivar per l¡¯encant de la m¨²sica a l¡¯aire lliure al costat del mar. Cursi? Potser, per¨° tamb¨¦ imbatible.
I aquesta variaci¨® musical s¡¯ha anat perfilant com un dels arguments amb qu¨¨ el Primavera Sound vol sobreviure al seu propi ¨¨xit projectant-se m¨¦s enll¨¤ dels gustos del col¡¤lectiu indie que el va veure n¨¦ixer i que va satisfer amb la seva exist¨¨ncia. Per exemple, la m¨²sica negra cada vegada hi t¨¦ m¨¦s pres¨¨ncia, tot i que aquest any ha tingut el contratemps de veure anul¡¤lada la pres¨¨ncia de Frank Ocean, un dels seus indiscutibles caps de cartell i mostra de musculatura econ¨°mica d¡¯un festival que ja ha vist estrelles de la talla de Kendrick Lamar. Com a consol, encara que sigui una compensaci¨® menor, Solange, la germana de Beyonc¨¦, deixar¨¤ const¨¤ncia de la seva eleg¨¤ncia setinada, un rhythm and blues urb¨¤ de penombra marcat per la subtilesa. Per vies similars trobem Miguel, un altre aspirant al tron del set¨ª urb¨¤ i Sampha, un angl¨¨s que ja ha col¡¤laborat amb Kanye West o Drake, gemmes de la m¨²sica negra contempor¨¤nia. Si hi sumem Run The Jewell, tindrem un quartet d¡¯estrelles de primer nivell pel que fa a inter¨¨s art¨ªstic. La paraula rimada, tot i que amb menys subtilesa i m¨¦s m¨²scul, t¨¦ en Kate Tempest, Skepta i els furibunds Sleaford Mods ¨Cexplicats ja en dos documentals que mostra l¡¯evoluci¨® i el creixement del duo en popularitat prolet¨¤ria¨C altres noms destacats.
Com en tots els festivals consolidats, la mem¨°ria ¨¦s b¨¤sica al Primavera. I ¨¦s que ¨¦s ben sabut que a mesura que l¡¯edat passa per l¡¯aficionat a la m¨²sica, l¡¯obertura de mires s¡¯imposa en els seus gustos. El jove d¡¯ahir sent curiositat, i en el cas de no haver nascut quan Van Morrison va gravar el seu Astral weeks, o de no haver-hi parat atenci¨® a quan va editar Days like this als noranta, ¨¦s conscient del seu talent i es beneficiar¨¤ que el rondinaire de Belfast vingui amb un concert complet, res de recuperacions d¡¯¨¤lbums essencials per qui vol viure a destemps el que no li va tocar viure per edat. Grace Jones ser¨¤ una altra recuperaci¨®, aquesta en sentit estricte, mentre que altres veterans, com Front 242 o Swans, que viuen una en¨¨sima i valenta joventut, completen els noms destacats d¡¯una mem¨°ria que inclou tamb¨¦ el pop de The Zombies, el punk de Descendents o The Damned o, en clau indie, els mel¨°dics Teenage Fanclub.
Per¨° on el Primavera ¨¦s ¡°el puto amo¡± dels festivals ¨¦s en l¡¯apartat internacional del que s¡¯anomena m¨²sica indie, avui m¨²sica d¡¯aficionats que freguen els quaranta. Per a ells el festival deixa anar la seva traca amb Arcade Fire (posthippisme festiu), The XX (electr¨°nica pop crepuscular), Bon Iver (la sorprenent barreja entre folk sensible i autotune) o The Magnetic Fields (pop confessional). Si hi afegim !!! (Chk, Chk, Chk) i la seva festa ballable i nous noms, com els d¡¯Angel Olsen (folk-rock), Whitney (nom¨¦s per escoltar la del¨ªcia pop de No woman val la pena un concert), tindrem un cartell molt atractiu. Sumem-hi un fascinant viatge al Brasil amb Seu Jorge fent Bowie en tropical, i Elza Soares, una octogen¨¤ria que fa un tema sobre copular, Para fuder, amb absoluta credibilitat; la pres¨¨ncia d¡¯Aphex Twin (al Doctor Music Festival del 1997 va contracturar les cames i el cervell del p¨²blic) o Flying Lotus com a representants de l¡¯escena electr¨°nica i la complicitat de rigor amb el metal amb Slayer o Gojira, a m¨¦s de desenes de noms, entre els quals hi ha tota l¡¯electr¨°nica del Primavera Bits al seu escenari de platja, un cartell no sorprenent per¨° s¨ª competent. No s¡¯ha d¡¯oblidar que un festival no contracta qui vol, sin¨® qui gira i vol.
L'accent local
D'acord, el p¨²blic va al Primavera Sound mogut pels grans noms internacionals, per¨° l'escena local, tot i no gaudir dels horaris m¨¦s nobles, no actua per al ciment. Aquest any t¨¦ diversos noms d'inter¨¨s, comen?ant aquesta mateixa tarda, amb la seva jornada gratu?ta de benvinguda al F¨°rum, amb 7 Notas 7 Colores, recuperant temes d'Hecho es simple en el vint¨¨ aniversari d'aquest disc seminal del hip-hop espanyol, i d'An¨ªmic, una banda ara tocada per l'electr¨°nica, per¨° sempre subtil en les seves propostes.
No cal oblidar la pres¨¨ncia de Mishima, un grup que ideal per al festival, que presentar¨¤ el seu recent nou disc, Ara i res, en el que ser¨¤ la seva estrena oficial. No cal oblidar una rara avis com Joan Pons, El Petit de Cal Eril, una proposta de folk-pop que mai ¨¦s el que sembla, ja que amb una aparent ingenu?tat cola visions gens infantils.
No hi faltar¨¤ Rosal¨ªa, amb Refree, o el que ¨¦s el mateix, un agermanament del flamenc amb la inquietud inclassificable del productor Ra¨¹l Fern¨¢ndez, veritable estendard de l¡¯escena musical espanyola i catalana. Parlant de barreges, els Hermanos Cubero s¨®n de l¡¯Alcarria, tot i que viuen a Barcelona des de fa anys. Per la seva banda, Kepa Junkera no ¨¦s ni de l¡¯Alcarria ni viu a Barcelona ni fa folk manxec com els Cubero, m¨¦s aviat ¨¦s de Bilbao i toca la trikitixa, per¨° junts protagonitzaran un concert d¡¯impureses per band¨²rries i txalapartes, genial fugida d¡¯aquesta consideraci¨® nacionalista sobre la puresa de la m¨²sica.
John Talabot ¨¦s una altra de les apostes triomfals de l¡¯escena local, oferint la seva proposta electr¨°nica en dues sessions (una en format sessi¨® i l¡¯altra amb el seu nou projecte Talaboman). Per la seva banda, It¡¯s Not Not far¨¤ el paper de supergrup local de hardcore posant en joc membres de bandes com The Unfinished Sympathy, Standstill i Tokyo Sex Destruction. Propostes m¨¦s minorit¨¤ries, com el punk de Les Creuets, arrodoneixen la pres¨¨ncia local al F¨°rum d¡¯un festival que no vol perdre ¨¤nima dom¨¨stica.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
