El gran col¡¤leccionista

Hi ha col¡¤leccionistes d¡¯art decisius. I marxants influents. I traficants despietats. I generosos mecenes. Hi ha especuladors sense entranyes i modeladors del gust. I forjadors de museus. Molts tenen la seva biografia. Ara li arriba a un personatge, peculiar i llegendari, que combinava totes aquestes caracter¨ªstiques: Llu¨ªs Plandiura (1882-1956), les col¡¤leccions del qual s¡¯exhibeixen en diferents museus de Catalunya (i enll¨¤). La principal forma el nucli dur del Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC).

Llegendari? ¡°Si hi ha alg¨² que tingu¨¦s criteri, personalitat i for?a per marcar l¡¯orientaci¨® de l¡¯art viu catal¨¤ del seu temps, a fi de comptes, per definir-ne un c¨¤non, aquest va ser Llu¨ªs Plandiura¡±, concentra Francesc Fontbona en el pr¨°leg a l¡¯indispensable treball de Manel Vilar. Una bona feina amb el suport dels seus col¡¤legues lletraferits i sorneguers de La Garriga Secreta, l¨°gia cultural que ja ha donat a llum nombrosos textos culturals sobre la vila vallesana.

'Llu¨ªs Plandiura. El gran col¡¤leccionista'

Manel Vilar

Edicions de La Garriga Secreta

144 p¨¤gs.

28 euros

Plandiura, de fam¨ªlia origin¨¤ria de la Garriga ¡ªl¡¯avi n¡¯era farmac¨¨utic a la pla?a¡ª, heret¨¤ i engrand¨ª un negoci de colonials (caf¨¨, cacau, esp¨¨cies), al costat del Born, i m¨¦s tard unes ind¨²stries sucreres a Motril. El gros dels beneficis els va dedicar a col¡¤leccionar, col¡¤leccionar i col¡¤leccionar, compulsivament i sistem¨¤ticament: primer cartells modernistes; despr¨¦s, peces rom¨¤niques i g¨°tiques (entre elles, els principals frescos arrencats de les esgl¨¦sies del Pirineu, i aix¨ª salvats, per¨° privatitzats, incl¨²s exportats); sempre pintors i escultors contemporanis.

Per¨°, quins? Sobretot aquells que solcaven els l¨ªmits del realisme, el naturalisme, el simbolisme, el paisatgisme. Poc modernisme estricte ¡ªres d¡¯Anglada-Camarasa¡ª, molt de noucentisme ¡ªXavier Nogu¨¦s, Manuel Humbert¡ª i cap avantguarda. En resum, Llimona i Galwey, Canals i el Picasso jove, Casas i Nonell, Clar¨¤ i Gargallo, Obiols i Hugu¨¦. Plandiura ¨¦s al mercat de l¡¯art com Torres-Garc¨ªa a la doctrina art¨ªstica i com D¡¯Ors a la cultural, el classicisme reinventat per l¡¯esperit noucentista. Aix¨ª arriba a ser ¡°el col¡¤leccionista d¡¯art m¨¦s popular i m¨¦s important de Catalunya abans de la Guerra Civil¡±, establ¨ª Josep Palau i Fabre.

Col¡¤lecciona amb passi¨®, nodrida per una ins¨°lita relaci¨® amb els artistes, que li donen suport i s¡¯hi recolzen, buscant el seu favor. Econ¨°mic, i per tal d¡¯ingressar, o destacar, en l¡¯Olimp del seu c¨¤non, que exclou l¡¯experimentalisme avantguardista. Ucronia: si el nostre marxant hagu¨¦s tingut els gustos d¡¯un Kahnweiler, avui el MNAC seria el MOMA.

Aquesta simbiosi s¡¯esquitxa a cops d¡¯una tibantor de tics autoritaris. Plandiura ¨¦s capa? de furtar a una amiga una pe?a que l¡¯enamora. I d¡¯aplegar 22 peces primerenques de Picasso i al mateix temps d¡¯alienar-se la simpatia del geni, a qui denega l¡¯ajuda que aquest li demanava per traslladar-se a Par¨ªs. Competitiu, el seu pols amb Folch i Torres per guanyar la cursa de qui havia de ser el protagonista de la recuperaci¨® del g¨°tic i el rom¨¤nic (si ell, un privat, o la p¨²blica Junta de Museus) va fer llegenda. Espurnejada per l¡¯arrauxada discussi¨® entre ¡°espoli¡± i ¡°salvaci¨®¡±.

Burg¨¨s sense embuts, ¨¦s ¡°un ric que en comptes de ser imb¨¨cil ¨¦s intel¡¤ligent¡±, el retrata la revista Papitu. Capa? de reunir, el 1915, ¡°la manifestaci¨® pict¨°rica m¨¦s important que s¡¯ha vist mai en aquesta terra¡±, registr¨¤ Francesc Pujols. Conservador, s¡¯enrola en el partit din¨¤stic liberal, accepta la seducci¨® de la dictablanda com a comissari regi i manaire de l¡¯Exposici¨® del 29, i acaba nodrint l¡¯estol dels catalans de Burgos.

Per¨° tamb¨¦, com a burg¨¨s din¨¤mic, puja i baixa, s¡¯enriqueix i fa fallida. Colpejat per la crisi de 1929 i la davallada de preus, tanca el seu negoci sucrer andal¨²s. Per rescatar-lo vendr¨¤ la seva gran col¡¤lecci¨®, com havia fet a l¡¯inici amb la de cartells publicitaris modernistes. La seva compra per part de la Generalitat i l¡¯Ajuntament de Barcelona, per set milions de pessetes (de 1932), es fistoneja d¡¯encesa pol¨¨mica sobre la prioritat de la despesa p¨²blica: la cultural o la social. Tamb¨¦ la va generar la seva darrera col¡¤lecci¨®, i el dest¨ª del seu casalot de la Garriga, el ¡°museu del poble¡±. Al capdavall, si no hagu¨¦s estat per Plandiura, la Catalunya art¨ªstica, limitada i extraordin¨¤ria, no seria el que ¨¦s.