D¡¯esquena a la secessi¨®

¡°A dos! Les samarretes a dos!¡±. Pedro Campos, de 50 anys, andal¨²s, ¨¦s una m¨¤quina venent en la seva parada del mercat dels dijous a Sant Ildefons, un barri popular a Cornell¨¤ (86.000 habitants), municipi del cintur¨® de Barcelona. ¡°La independ¨¨ncia? Aqu¨ª la gent no la vol. I ara seguir¨¦ treballant¡±. Pedro no es resisteix i deixa anar en veure la c¨¤mera: ¡°Visca Espanya!¡± ¡°I vost¨¨s ¨Cdiu murri mirant l¡¯eixam de clientes¨C tamb¨¦¡±.

No es veuen estelades i un policia, davant d¡¯una parada de flors, apunta: ¡°Hi ha molt menfotisme. Alguna n¡¯hi deu haver, per¨° la gent t¨¦ altres maldecaps¡±. L¡¯agent al¡¤ludeix a l¡¯¨ªndex d¡¯atur ¨Cel 15%, el mateix que al conjunt de Catalunya¨C. ¡°Aqu¨ª ¨¦s una batalla perduda¡±, diu Montse Cerd¨¤, de 71 anys, de Terol i origen valenci¨¤, que se sent una excepci¨®. ¡°La gent de fora no en vol sentir a parlar. Jo aniria a votar per¨° no s¨¦ qu¨¨. Em fa por¡±.

Tab¨² o no, el tema els sembla molt lluny¨¤ a Rosario Montilla, de 66 anys, i Maria Dolores Escamilla, de 58, ara al bar del mercat municipal, conegut per nodrir de peix un bon nombre de restaurants de Barcelona. Diuen que ni tan sols els seus fills parlen del tema. I Dolores, que nom¨¦s veu TV3 per mirar la telenovel¡¤la La riera. Hist¨°ric feu del PSC ¨Cel seu alcalde Antoni Balmon, susanista, va rellevar Jos¨¦ Montilla¨C, Cornell¨¤ t¨¦ un consistori amb nom¨¦s dos regidors independentistes (sobre 25). El nacionalisme o l¡¯independentisme tenen un sostre que dif¨ªcilment supera el 15% de vots. I no ¨¦s casual que Cornell¨¤ fos un dels pobles on va haver-hi m¨¦s vots per al no el 9-N. En les eleccions del 27-S, qualificades de plebiscit¨¤ries, la proporci¨® va ser demolidora: un 74,6% dels vots per a partits antisecessionistes contra el 22% per Junts pel S¨ª i la CUP.

No tot ¨¦s blanc o negre, perqu¨¨ a Cornell¨¤ hi ha diversos Cornell¨¤ i ha brindat dirigents secessionistes tan coneguts com el diputat Joan Tard¨¤. Existeix el Cornell¨¤ de baix, el del centre hist¨°ric, on es ballen sardanes, i el de dalt, on es canten coplas. I el cor de la ciutat s¨ª que ¨¦s molt m¨¦s receptiu al proc¨¦s. El municipi t¨¦ una vida associativa rica amb 600 entitats, entre elles castells, diables i una penya de d¨°mino de m¨¦s de mil associats a la qual Pasqual Maragall tenia un afecte especial.

Joan Giner, diputat de Podem, diu que l¡¯¨²nica forma perqu¨¨ el proc¨¦s entri al seu municipi ¨¦s com una conquesta del ¡°dret a decidir¡±. ¡°No va del s¨ª o el no. Es tracta de votar i guanyar-lo¡±, afirma, evocant el Cornell¨¤ vermell de les grans vagues que va lluitar pels seus drets i va provocar que un general franquista digu¨¦s: ¡°Espanya t¨¦ dos problemes: ETA i Cornell¨¤¡±. ¡°Hi ha gent enfadada per no poder votar. I a mi em falta informaci¨®¡±, avisa una peixatera. Potser ¨¦s una altra excepci¨®. En Com¨² Podem, de fet, va ser de llarg la formaci¨® m¨¦s votada a Cornell¨¤ en les dues ¨²ltimes eleccions generales. Al bar La espa?ola, que va ser de la fam¨ªlia dels Estopa, una clienta resol: ¡°S¨ª, es parla del tema i la gent riu. Fan el poca-solta perqu¨¨ ¨¦s una cosa il¡¤legal. Qu¨¨ far¨¦? M¡¯¨¦s igual. Jo seguir¨¦ treballant¡±.