Tanca la Model: adeu presos, hola coloms

A la Model s¡¯hi entra per un lateral, emmanillat i custodiat pels Mossos. Per¨° se¡¯n surt ¨Csi un jutge ho permet¨C per la porta gran, com a ciutad¨¤ lliure. Un topa, sense transici¨®, amb el tr¨¤nsit devastador d¡¯Enten?a, i ja pot caminar per l¡¯Eixample i observar les torres de vigil¨¤ncia i els murs desgastats del centre penitenciari. I allunyar-se¡¯n. Per la portalada de fusta, coronada per velles paraules (Preventori judicial) ara nom¨¦s hi entren periodistes que, com si parelles d¡¯enamorats ¨Cqu¨¨ seria del redactor sense el seu Gianluca Battista¨C visitessin una casa de segona m¨¤.

Entrar a la pres¨®, encara que sigui com a visitant pl¨¤cid, imposa respecte. I el pudor d¡¯estar a casa aliena (podria ser la teva?). Imposa, sobretot, si no ¨¦s una pres¨® constru?da perqu¨¨ sembli una altra cosa, si l¡¯arquitectura amable no neutralitza el seu efecte pertorbador; si ¨¦s una pres¨® pres¨®, com aquesta. Que ¨¦s un lloc de batalla es veu tot just travessar la porta: a l¡¯esquerra, una barricada per si a alg¨² se li ocorre estampar un cotxe a gran velocitat; darrere, un mosso treu el cap darrere d¡¯una planxa de metall, com un legionari en algun lloc avan?at de la G¨¤l¡¤lia.

Els presos acaben de marxar, per¨° han deixat trossos de la seva vida quotidiana?

La Model sembla un devastat casalot de mudan?a. Una ciutat que fuig atrafegada. Al pati que dona acc¨¦s al penal ¨C¨²nic espai amable d¡¯un edifici que respira garjola per tots els seus porus¨C uns treballadors carreguen ordinadors en un carro. Tot ha d¡¯estar a punt per dijous, 8 de juny, quan tanqui les seves portes amb gran pompa despr¨¦s de 113 anys. Fa tres mesos que va entrar aqu¨ª l¡¯¨²ltim preventiu. Els ¨²ltims de la Model, l¡¯etiqueta funciona, i ve al cap Luis Tosar, per ser resistent a Filipines i tenebr¨®s Malamadre de la cel¡¤la 211.

O tal vegada no. Tal vegada els ¨²ltims siguin uns altres. ¡°Els coloms ja campen a plaer i s¡¯apoderaran de la Model quan estigui buida. Aix¨° est¨¤ a l¡¯aire lliure¡±, diu Mar¨ªa Jos¨¦, set anys de funcion¨¤ria aqu¨ª. Arriba amb un somriure als llavis i una altra als ulls per acompanyar la visita. Passin i mirin, no ¨¦s la primera vegada que ho fa aquests dies, per¨° no se¡¯n cansa. Per a ella tamb¨¦ ¨¦s nou veure la pres¨® aix¨ª, semibuida, mutant, fins a cert punt ca¨°tica i fascinant. Recull els DNI i es passa una porta, despr¨¦s una altra: la burocr¨¤cia ¨¦s dura, els funcionaris volen Gianluca i la seva c¨¤mera lluny. La Model no defrauda com a ep¨ªtom carcerari: els barrots de metall, el soroll fatal de les portes tancant-se al teu darrere, l¡¯olor d¡¯hospital que no ¨¦s d¡¯hospital. ¡°Uf, als vuitanta era pitjor. Feia olor de Zotal¡±, un desinfectant. ¡°I les parets eren grises. Aquest salm¨® dona m¨¦s calidesa¡±, diu Mar¨ªa Jos¨¦ quan va cap a la paqueteria.

No s¡¯ent¨¦n, d¡¯entrada, l¡¯inter¨¨s per veure una paqueteria. ¡°Queda poca cosa¡±, diu. Sobre les prestatgeries met¨¤l¡¤liques tipus Ikea, uns embalums on els familiars porten coses (roba s¨ª, menjar no) als seus presos. I de sobte, la revelaci¨®. ¡°En aquesta cantonada van executar Puig Antich¡±. De nou el cinema, aquesta escena, el garrot vil que gira i es retor?a contra el coll; no veig Br¨¹hl interpretant Salvador, per¨° s¨ª que veig Sbaraglia encarnat en carceller m¨ªtic, trencat. ¡°Ho van fer a prop de la sortida, gaireb¨¦ al carrer. El van posar mirant al pati, com llan?ant un missatge¡±, adverteix Mar¨ªa Jos¨¦.

¡°Van matar Puig Antich prop de la sortida, mirant al pati¡±

La visita es fa m¨¦s densa. S¡¯obren i tanquen dues portes consecutives ¨C¡°aqu¨ª comen?a la pres¨® de deb¨°¡±¨C i apareixen les sales per als vis-a-vis (els ¨ªntims duren hora i mitja), amb sof¨¤s blaus. Als presos se¡¯ls prenen les empremtes dactilars abans i despr¨¦s de la visita. Per precauci¨®. El sistema ¨¦s (gaireb¨¦) infal¡¤lible: fa quatre anys, un reu pakistan¨¨s es va intercanviar amb el seu germ¨¤. No ha tornat. Ni se l¡¯espera.

A la quarta galeria

S¡¯arriba aix¨ª al pan¨°ptic, el sostre amb volta recorda el d¡¯un mercat modernista. Un distribu?dor per controlar-ho tot, que dona acc¨¦s a les sis galeries. Cadascuna, amb el seu perfil de reu: els qui acaben d¡¯arribar, els qui s¨®n aqu¨ª per primera vegada, els de confian?a, els a?llats, els reincidents i els multireincidents; aquests, a la quarta galeria. Fins all¨¤ condueix Mar¨ªa Jos¨¦. La mateixa en la qual Puig Antich va passar els seus ¨²ltims dies. Sembla arrasada per un cicl¨®, abandonada de pressa.

Els presos acaben d¡¯anar-se¡¯n i han deixat darrere seu trossos de la seva vida quotidiana. Unes natilles a mig menjar. Un parell de vambes lligades als barrots. Una bandera dominicana. El dibuix d¡¯una Sniper 302 que dispara. Un p¨°ster de ¡°belleses del fitnes per a l¡¯estiu 2014¡±. Missatges d¡¯esperan?a (¡°sigues fort¡±) i altres de foscos: ¡°Cuida¡¯t de les nits sense lluna, les tempestes del mar i la ira d¡¯un home amable¡±. Dins de cada cel¡¤la dos matalassos d¡¯escuma, una cadira de pl¨¤stic, un v¨¤ter. Mar¨ªa Jos¨¦ tanca la porta. Entra el sol, no ¨¦s tan aclaparador. Per¨° al cap de 15 segons se¡¯n vol sortir.

Les cabines verdes de Telef¨®nica s¡¯han retirat del pati. Esperen a la galeria cobertes de merda seca de colom. Al seu costat, un petit despatx on passen Paco, espanyol, i Luis, colombi¨¤; noms ficticis perqu¨¨ no volen apar¨¨ixer. S¨®n ¡°de confian?a¡±. No saben quan aniran a Brians 1. ¡°Ens avisen la nit abans per risc de fugida¡±, diu Paco, que vol anar-se¡¯n, per¨° al seu taller de teatre. No vol dir de qu¨¨ se l¡¯acusa (¡°no ¨¦s cosa teva¡±). Luis, s¨ª: tr¨¤fic de drogues. Diu que ¨¦s innocent. Que li han ¡°ficat¡± per ser colombi¨¤. Que ¨¦s la seva primera vegada. I que s¡¯ho imaginava tot ¡°m¨¦s dur¡±.

Al pati, els coloms ja s¡¯han fet propietaris. Pugen al filat. A l¡¯altre costat, ¨¤tics, arbres, llibertat. Els funcionaris diuen que la Model podria haver aguantat m¨¦s temps. I que no ¨¦s tan veritat que els ve?ns la volen fora. Per a molts pares d¡¯adolescents ¨¦s una garantia. ¡°Els diuen a les seves filles que caminin enganxades a la pres¨®, perqu¨¨ saben que hi haur¨¤ alg¨² vigilant¡±. A partir del dijous, els ¨²nics vigies de la Model seran els coloms.