Cr¨°nica d¡¯una mort col¡¤lectiva

Tothom plora el futur enderrocament de la f¨¤brica d¡¯Art¨¨xtil a Sabadell. Tothom el plora avui per¨° ning¨² sembla que hi faci res per evitar-ho. D¡¯Art¨¨xtil, que va ser la gran empresa de teixit de llana d¡¯Espanya, popularment coneguda com Can Garcia o Can Garcia-Planas, en queda un barri de cases unifamiliars amb jardinet ¨Cles dels antics treballadors¨C, dos centres escolars en mans dels salesians, una esgl¨¦sia, la de Sant Oleguer, i una f¨¤brica d¡¯arquitectura racionalista, d¡¯una eleg¨¤ncia dif¨ªcilment comparable entre l¡¯arquitectura moderna industrial d¡¯Espanya. Els finestrals llargs i estrets, les corbes de les torres, el blanc verd¨®s de la fa?ana combinat amb el marr¨® dels acabats: l¡¯arquitecte Santiago Casulleras va introduir aquesta her¨¨ncia de la Bauhaus a Sabadell el 1941. Tothom elogiava aquella col¨°nia per ser avan?ada en el temps. Ara est¨¤ condemnada a ser escap?ada per donar pas a una promoci¨® residencial.

¡°Aquesta f¨¤brica ¨¦s com un transatl¨¤ntic. Era la f¨¤brica total i nom¨¦s ¨ªntegra t¨¦ sentit est¨¨tic¡±. Qui ho diu ¨¦s Pl¨¤cid Garcia-Planas, director del Memorial Democr¨¤tic i net de Josep Garcia-Planas, l¡¯home que va aixecar Art¨¨xtil. Una quarta part de l¡¯edifici, encara en mans dels seus germans, est¨¤ protegida com a patrimoni de la ciutat; la resta, propietat de Solvia ¨Cla filial immobili¨¤ria del Banc Sabadell¨C, desapareixer¨¤ per donar pas a una construcci¨® d¡¯onze plantes i 165 apartaments. El valor de la f¨¤brica tamb¨¦ el reconeix la Fundaci¨® per a la Documentaci¨® i Conservaci¨® del Moviment Modern formada pels col¡¤legis d¡¯arquitectes d¡¯Espanya: ¡°La totalitat del conjunt presenta una marcada influ¨¨ncia de la Bauhaus, que es pot apreciar en el tractament dels volums purs les finestres apa?sades, les marquesines d¡¯entrada i el cos cil¨ªndric que tanca l¡¯escala principal. Els murs de les fa?anes conserven el seu color verd poma, caracter¨ªstics de la Bauhaus¡±. L¡¯historiador de l¡¯art Josep Casamartina prefereix no parlar d¡¯un edifici Bauhaus:¡°?s un estil racionalista, funcional internacional. A Catalunya, del nivell d¡¯Art¨¨xtil, no en tenim cap altra¡±. Casamartina recorda que la f¨¤brica de Myrurgia a l¡¯Eixample de Barcelona n¡¯¨¦s el referent m¨¦s similar, fins i tot en el seu dest¨ª: va ser parcialment enderrocada per fer-hi habitatges, un hotel i un gimn¨¤s. ¡°El que volen fer amb Art¨¨xtil ¨¦s pitjor¡±, avisa Casamartina.

Pl¨¤cid Garcia-Planas espera emprenyat la imminent desaparici¨® del transatl¨¤ntic: ¡°Tan de bo el meu avi hagu¨¦s constru?t la f¨¤brica a Terrassa. All¨¤ probablement l¡¯haurien conservat. Ajuntament, rere ajuntament, Sabadell camina cap a la insubstancialitat¡±, diu el net. Per¨° Garcia-Planas concedeix que la culpa no ¨¦s nom¨¦s dels governs municipals: la responsabilitat ¨¦s col¡¤lectiva, un homicidi en grup, com a l¡¯Orient Express d¡¯Agatha Christie. El primer culpable va ser la globalitzaci¨®: la deslocalitzaci¨® cap a l¡¯?sia de la ind¨²stria t¨¨xtil va tancar la f¨¤brica el 2007. Els hereus Garcia-Planas que gestionaven Art¨¨xtil van vendre al Banc Sabadell la part de la f¨¤brica que va a terra per poder sanejar els n¨²meros de la companyia. El govern municipal del PSC i de Manuel Bustos va modificar el Pla General d¡¯Ordenaci¨® Urban¨ªstica per fer lloc al projecte. L¡¯aleshores oposici¨® de l¡¯esquerra alternativa, amb la coalici¨® Entesa al capdavant, posava el crit al cel perqu¨¨ ho considerava una acci¨® especulativa i la p¨¨rdua d¡¯un actiu industrial que encara podia acollir nous negocis. Aquells mateixos partits que van fer-hi oposici¨® governen avui Sabadell i s¨®n els que van portar el 2016 al ple municipal l¡¯acta de defunci¨® final de la f¨¤brica, amb la unanimitat dels grups de l¡¯oposici¨® ¨CCiU, PSC i Ciutadans¨C i amb el vistiplau definitiu el desembre passat del Departament de Territori de la Generalitat. Maties Serracant, regidor d¡¯Urbanisme, ha reiterat que el projecte estava tan avan?at, amb el pes dels acords de l¡¯anterior Ajuntament amb l¡¯antiga propietat i amb Solvia, que ¨¦s ¡°molt dif¨ªcil, si no impossible, fer-se enrere¡±, segons recull el diari iSabadell. La promoci¨® tamb¨¦ contempla la construcci¨® d¡¯un equipament municipal, encara per concretar.

Al ple de l¡¯Ajuntament nom¨¦s hi ha dos regidors que demanen aquesta marxa enrere. S¨®n Carles Bosch i Llu¨ªs Monge, regidors no adscrits que van abandonar el PSC l¡¯any passat. Bosch i Monge consideren que Art¨¨xtil ¨¦s ¡°l¡¯¨²ltima f¨¤brica d¡¯aquell Sabadell industrial¡±, i afegeixen que ¡°¨¦s patrimoni de la ciutat i dona personalitat al barri de Covadonga¡±. Proposen una permuta de terrenys amb Solvia que permeti a la immobili¨¤ria construir a la zona de Can Gamb¨²s. Bosch i Monge tampoc estan lliures de pecat perqu¨¨ van formar part del grup de govern que va anar donant forma al projecte: ¡°Entonem el mea culpa per no haver-lo aturat en el seu moment¡±, van recon¨¨ixer en una roda de premsa recent. Serracant va titllar de ¡°temer¨¤ria¡± la posici¨® de Monge i Bosch, segons R¨¤dio Sabadell, ¡°perqu¨¨ no ¨¦s fruit d¡¯un proc¨¦s de reflexi¨® ¨¤mplia sobre el patrimoni, sobre la ciutat o sobre la capacitat econ¨°mica de l¡¯Ajuntament per fer front a aquestes transformacions urbanes¡±.

Els ve?ns ho accepten

Montserrat Parera, membre de l¡¯Associaci¨® de Ve?ns del Barri de Covadonga, opina que ¡°¨¦s dif¨ªcil parlar d¡¯aquest tema. ?s molt delicat. Els ve?ns no tenim res a dir perqu¨¨ ¨¦s un projecte en uns terrenys privats¡±. Admet que pot suposar ¡°un deteriorament per al barri¡±, una zona de cases baixes, un espai que serveix d¡¯oasi al costat del tr¨¤nsit de la Gran Via: ¡°No hem recollit firmes ni hem fet cap acci¨® perqu¨¨ poc hi podem fer si tots els grups municipals l¡¯han aprovat per unanimitat¡±. Parera no va treballar a Art¨¨xtil per¨° s¨ª que ho van fer la bes¨¤via i l¡¯¨¤via de la periodista Gemma Ruiz. La seva c¨¨lebre novel¡¤la Argelagues reprodueix la vida i patiments de les dones treballadores de Sabadell, i hi apunta la qualitat humana que, segons expliquen els testimonis del passat, prevalia a Can Garcia. Ruiz lamenta ¡°una absoluta destrucci¨® de la mem¨°ria t¨¨xtil de Sabadell. Les generacions actuals no en sabem res; no s¡¯honora aquell passat, ni la mem¨°ria obrera¡±. Ruiz creu que no hi ha moviments socials per mantenir Art¨¨xtil ¡°perqu¨¨ ens han alienat. Als instituts, constru?ts damunt f¨¤briques desaparegudes, s¡¯estudia la revoluci¨® industrial anglesa per¨° no la de Sabadell; hi ha espais de mem¨°ria a Esc¨°cia, Anglaterra, a Terrassa, per¨° no a Sabadell. Jo vaig veure les f¨¤briques en un moment gris, el t¨¨xtil patia un declivi i aix¨° fa que no hi hagi orgull industrial. Potser ¨¦s massa tard¡±.