El Princesa d¡¯Ast¨²ries de les Lletres distingeix el poeta polon¨¨s Adam Zagajewski

El poeta i prosista polon¨¨s Adam Zagajewski ha estat distingit amb el Premi Princesa d'Ast¨²ries de les Lletres, acordat aquest migdia pel jurat, reunit a l'Hotel de la Reconquista d'Oviedo. El jurat distingeix un creador que contribueix, "de manera extraordin¨¤ria i en l'¨¤mbit internacional, al progr¨¦s i benestar social a trav¨¦s del cultiu i perfeccionament de la creaci¨® liter¨¤ria en tots els seus g¨¨neres".

Adam Zagajewski sol dir que tot gran poeta viu entre dos mons ¨Cel tangible i l'imaginari, el de la hist¨°ria i dels somnis¨C i que dels acords i desacords entre tots dos sorgeixen, despr¨¦s d'¡°¨¤rdues negociacions¡±, els poemes. Zagajewski no ho diu d'ell mateix, per¨° en pocs casos ¨¦s tan cert com en el seu. Tota la seva vida ha estat una pura dicotomia, des del principi. Si la ciutat polonesa en la qual va n¨¦ixer el 1945, Lviv, pertany actualment a Ucra?na, la seva inf¨¤ncia va transc¨®rrer a Gliwice, un ¡°lloc gris¡± de la Sil¨¨sia alemanya que Pol¨°nia es va annexionar al final de la Segona Guerra Mundial, igual que l'URSS s'havia annexionat Lviv.

Zagajewski ¨¦s, de cap a peus, un fruit de la postguerra. Primer un despla?at i despr¨¦s un exiliat. El 1982 es va instal¡¤lar a Par¨ªs per recalar a Crac¨°via vint anys m¨¦s tard, despr¨¦s d'exercir com a professor en diverses universitats als Estats Units. Encara, de fet, segueix vinculat a la de Chicago.

Membre de l'anomenada Generaci¨® del 68 (o de la Nova Ona), l'autor de t¨ªtols com Comunicado (1972) o Carta. Oda a la mayor¨ªa (1982), ¨¦s un destacat continuador d'una l¨ªrica, la polonesa del segle XX, que ha donat a les lletres universals dos premis Nobel ¨CCzeslaw Milosz i Wislawa Szymborska¨C i va estar a punt de donar-los un tercer: Zbigniew Herbert. Com ells, i despr¨¦s de debutar amb una poesia ¡°irada, pol¨ªtica, dirigida contra el sistema¡±, Zagajewski ha sabut conjugar en els seus versos la ironia i l'¨¨xtasi, el sublim i el quotidi¨¤, sense renunciar a la claredat per¨° tampoc al misteri. No ¨¦s casual que un dels seus llibres d'assajos es tituli Solidaridad y soledad. Aix¨ª arrenca el poema Autoretrat, escrit el 1997: ¡°Entre el ordenador, el l¨¢piz y la m¨¢quina de escribir / se me escapa medio d¨ªa. Alg¨²n d¨ªa sumar¨¢ medio siglo. / Vivo en ciudades extranjeras y a veces con personas / extranjeras hablo sobre cosas que me son extra?as. / Escucho mucha m¨²sica: Bach, Mahler, Chopin, Shostakovich. / En ella encuentro tres elementos, fuerza, debilidad y dolor. / El cuarto no tiene nombre¡±.

Idil¡¤li amb Espanya

El Premi Princesa d'Ast¨²ries ¨¦s part de l'idil¡¤li d'Adam Zagajewski, que ¨¦s tan gran prosista com poeta, amb les lletres espanyoles i amb Espanya. Si el passat 18 de maig va oferir una lectura dels seus poemes a la Resid¨¨ncia d'Estudiants, els seus llibres fa anys que no falten a les llibreries: incl¨°s aviat per Antonio Beneyto en la seva selecci¨® de 16 poetas polacos (Libros del Innombrable, 1998), Pre-Textos va publicar el 2003 En la belleza ajena, un llibre a mig cam¨ª entre el diari i les mem¨°ries. Dos anys m¨¦s tard, el poeta Mart¨ªn L¨®pez-Vega va preparar per a la mateixa editorial l'antologia Poemas escogidos, tal vegada la millor porta d'entrada a l'escriptor recentment guardonat. Amb tot, el gruix de les versions de Zagajewski publicades a Espanya el devem al traductor Xavier Farr¨¦ i a l'editorial Acantalido. En aquest segell poden trobar-se poemaris com Terra del foc (editat en catal¨¤ a Quaderns Crema), Deseo o Antenas i brillants mostra de les seves mem¨°ries i assajos com En defensa del fervor, el citat? Solidaridad y soledad i l'imprescindible Dos ciudades.

Aquest llibre, que arrenca amb els tragic¨°mics records infantils de Zagajewski, es tanca amb una nota sobre William Blake que sembla un altre autoretrat:¡°?De veras la inocencia es algo que perdemos como la infancia, de una vez para siempre? ?Acaso no podemos perder tambi¨¦n la experiencia? La experiencia es un tipo de conocimiento. Y no hay nada m¨¢s fr¨¢gil que los conocimientos [¡­] No es nada seguro que la experiencia llegue la ¨²ltima. La inocencia sigue a la experiencia, y no al rev¨¦s. Una inocencia m¨¢s rica en experiencia, pero menos rica en seguridad en s¨ª misma. Sabemos muy pocas cosas. Por un segundo entendemos algo y pronto olvidamos o traicionamos ese momento. La que llega la ¨²ltima es la inocencia, la amarga inocencia del ignorante, del que hace preguntas sin respuesta, del que se desespera y no puede saciar su curiosidad¡±. L'amarga innoc¨¨ncia de l'ignorant insaciable. Es diria que est¨¤ parlant d'un poeta.

El jurat del guard¨® ha estat integrat per: F¨¦lix de Az¨²a Comella; Xos¨¦ Ballesteros Rey; Xuan Bello Fern¨¢ndez; Blanca Beras¨¢tegui Garaiz¨¢bal; Juan Cruz Ruiz; Luis Alberto de Cuenca Prado; ?lex Grijelmo Garc¨ªa; Manuel Llorente Manchado; Carmen Mill¨¢n Grajales; ?ngeles Mora Fragoso; Carme Riera i Guilera; Ana Santos Aramburo; Sergio Vila-Sanju¨¢n Robert; Dar¨ªo Villanueva Prieto; Juan Villoro Ruiz i Jos¨¦ Luis Garc¨ªa Delgado (secretari).

Es van presentar 38 candidatures de 23 nacionalitats per optar pel guard¨®. El de les Lletres ¨¦s el sis¨¨ dels Premis Princesa que es dictamina en aquesta XXXVII edici¨® del 2017. Amb anterioritat, han estat guardonats William Kentridge (Arts), Els Luthiers (Comunicaci¨® i Humanitats), Hispanic Society of America (Cooperaci¨® Internacional), la selecci¨® de rugbi de Nova Zelanda (Esports) i la pensadora brit¨¤nica Karen Armstrong (Ci¨¨ncies Socials).

L'acte de lliurament dels Premis Princesa d'Ast¨²ries, dotats cadascun amb 50.000 euros i la reproducci¨® d'una escultura dissenyada per Joan Mir¨®, se celebrar¨¤ a l'octubre, al Teatre Campoamor d'Oviedo, en una cerim¨°nia presidida pels reis.