Tradicions

Un article de fa uns dies comentava el seg¨¹ent succe?t: els presentadors d¡¯un programa d¡¯humor van aprofitar el fet que l¡¯actriu Jessica Chastain t¨¦ avantpassats bascos per fer la gran broma a les espatlles de tan peculiar idioma. L¡¯actriu havia de pronunciar els t¨ªtols dels seus films tradu?ts a l¡¯¨¨uscar, cosa que trobaven divert¨ªdissima, a m¨¦s d¡¯una empresa d¡¯impossible acompliment. Per a la seua estupefacci¨®, la Chastain ho va fer sense dificultat, no perqu¨¨ sabera ¨¨uscar, sin¨® perqu¨¨ les paraules del cas no tenien cap dificultat intr¨ªnseca de pronunciaci¨®. Ells encara ho haurien fet millor, si s¡¯hagueren pres la mol¨¨stia d¡¯intentar-ho, perqu¨¨ la fon¨¨tica del basc i la del castell¨¤ s¨®n id¨¨ntiques, per¨° no se¡¯ls ha passat mai pel pensament provar-ho. Per definici¨®, l¡¯¨¨uscar ¨¦s un idioma rid¨ªcul, perqu¨¨ no ¨¦s el seu, que es veu que ¨¦s l¡¯¨²nic idioma que no ho ¨¦s.

Riure¡¯s dels idiomes estranys ¨¦s una llarga tradici¨® espanyola que diu molt del nivell de depauperaci¨® mental que ens asfixia. ?s all¨° d¡¯Antonio Machado, ¡°envuelta en sus andrajos, desprecia cuanto ignora¡±, que ¨¦s la millor manera de continuar ignorant-ho. Han convertit l¡¯humor en una cuirassa que blinda el seu a?llament tena? i autocomplagut, i van rient. Ells (nosaltres, perqu¨¨ desgraciadament en aix¨° som ben iguals) s¨®n com cal i la resta fa riure. Tot aix¨° em fa pensar en l¡¯an¨¨cdota d¡¯un explorador franc¨¦s del XVIII que fou acollit per una tribu ¨ªndia americana. Quan va sentir la llengua que parlaven (de la qual no entenia ni un borrall), va dir que era la m¨²sica m¨¦s bella que havia sentit mai. ?s clar que, al contrari que els riallers de la televisi¨®, l¡¯explorador era un home culte i viatjat. Per¨° no ¨¦s solament aix¨°. Es tracta d¡¯una actitud. L¡¯obertura de ment i l¡¯inter¨¦s davant del que ¨¦s diferent ¨¦s un comportament civilitzat i fondament europeu del qual ac¨ª es t¨¦ ben poca not¨ªcia. No els naix ni ho han apr¨¦s.

Ara mateix, les xarxes socials van plenes d¡¯acudits aflictius perqu¨¨ a la infanta Leonor, als seus 11 anyets, se li ha acudit dir que li agrada Kurosawa. Es veu que fa molt de riure. Quan jo tenia l¡¯edat de la princesa, en el segon canal de la televisi¨® espanyola van fer un cicle de Kurosawa. El v¨¦iem ma mare i jo. Ma mare no tenia molta cultura, per¨° no la menyspreava gens, i li agradava el cinema. Quan ens vam acostumar al seu ritme pausat, ens va agradar Kurosawa a tots dos. Molt. Ara s¨¦ que no ¨¦s el millor director japon¨¦s (els millors, per cert, tenen uns cognoms que els mastuerzos de torn tamb¨¦ trobarien xirois), per¨° ¨¦s molt bo. I no feia cinema per als refinats i els esnobs, sin¨® per a la gent. Per aix¨° va rebre Oscars i va ser plagiat i homenatjat sense parar a Hollywood. No ¨¦s gens estrany que Dersu Uzala puga agradar a una xiqueta. L¡¯estrany seria que no li agradara. ?s un film tendre i meravell¨®s. I si els que se¡¯n riuen es prengueren la mol¨¨stia de veure¡¯l, tamb¨¦ els agradaria. Per¨° no el veuran. S¡¯estimen m¨¦s de riure-se¡¯n i continuar pensant que Kurosawa ¨¦s un cognom rid¨ªcul. S¨®n els costums de sempre: menysprear m¨¦s per a ignorar millor. No fa cap gr¨¤cia. En realitat ¨¦s trist, i tamb¨¦ pot fer por.