Esperar cent anys m¨¦s?

Encara que ¨¦s cert que ja figurava en la primera versi¨® del seu programa per a les prim¨¤ries socialistes, no va ser fins a la recta final del proc¨¦s electoral intern ¨Cquan les possibilitats de vict¨°ria eren palpables i el suport del PSC massiu¨C que Pedro S¨¢nchez va donar relleu a la proposta de ¡°recon¨¨ixer el car¨¤cter plurinacional de l¡¯Estat¡±, d'entendre Espanya com una ¡°naci¨® de nacions¡±; en el benent¨¨s que l'¨²nica naci¨® pol¨ªtica i titular de la sobirania seguiria sent Espanya, per¨° admetent l'exist¨¨ncia en el seu si de ¡°nacions culturals¡±.

Per als seus contrincants en la pugna per la secretaria general, aquestes idees de S¨¢nchez resultaven tan atrevides, tan extravagants, que van ser objecte de viva pol¨¨mica en el debat del 16 de maig. A Susana D¨ªaz li van semblar un exemple m¨¦s de les ¡°bandades, vaivens i canvis d'opini¨®¡± del detestat rival; i les ¡°nacions culturals¡± per ell invocades, una expressi¨® ¨Cva dir amb sarcasme¨C de la ¡°imaginaci¨®¡± i la ¡°creativitat¡± del madrileny. Patxi L¨®pez es va mostrar igual de condescendent per¨° m¨¦s lac¨°nic i, com si fos el mateix Ernest Renan, va etzibar: ¡°A veure, Pedro, tu saps qu¨¨ ¨¦s una naci¨®?¡±

Segurament, la vict¨°ria de Pedro S¨¢nchez que era portador de tals plantejaments ha precipitat la baixa del PSOE de l'exministre de l¡¯Interior, Jos¨¦ Luis Corcuera; i, francament, sense tenir a les seves files a l'ide¨°leg de ¡°la puntada de peu a la porta¡±, no s¨¦ quina classe de futur li espera al socialisme espanyol... Per¨°, indiferent a tan irreparable p¨¨rdua, el retornat secretari general vol incorporar aquelles tesis a la pon¨¨ncia marc del 39¨¨ congr¨¦s del PSOE, que tindr¨¤ lloc d'aqu¨ª a una setmana. Unes tesis ¨Cconv¨¦ subratllar-ho¨C que s¨®n d'enorme prud¨¨ncia i d'ortod¨°xia pura, ja que propugnen amb prou feines ¡°perfeccionar el reconeixement del car¨¤cter plurinacional de l¡¯Estat, apuntat en l'article 2 de la Constituci¨®¡±.

No obstant aix¨°, la simple ocupaci¨® de la paraula plurinacional per part del l¨ªder del principal partit de l'oposici¨® ha fet saltar totes les alarmes. Una tropa de constitucionalistes i altres jurisconsults han corregut a advertir que es tracta d'un debat ple de perills; que obrir-lo ¨¦s ¡°caure en el parany pol¨ªtic del nacionalisme i deixar instruments en mans de partits que pretenen destruir el sistema¡±; que parlar de naci¨® de nacions ¨¦s ¡°un contrasentit¡±; que admetre ¡°nacions culturals¡± ¨¦s problem¨¤tic i, en tot cas, no pot legitimar ni drets d'autodeterminaci¨® ni privilegis econ¨°mics. Divendres passat, en aquestes mateixes p¨¤gines, el catedr¨¤tic Andr¨¦s de Blas ens alli?onava sobre els riscos de recon¨¨ixer el car¨¤cter plurinacional d¡¯Espanya i, de passada, feia dues afirmacions de gran import¨¤ncia hist¨°rica: que, en el proc¨¦s constituent, els ¡°fets nacionals¡± catal¨¤ o basc van renunciar ¡°a ser qualificats de nacions¡±; i que la introducci¨® del terme nacionalitats ¡°no es va entendre com a sin¨°nim de nacions¡±.

Ja em disculpar¨¤ el doctor De Blas, per¨° durant el per¨ªode 1977-79 cap expressi¨® pol¨ªtica dels nacionalismes catal¨¤ o basc va renunciar a res; en tot cas, es van inclinar davant la correlaci¨® de forces imperant a les Corts Constituents, amb ¨¤nim de fer viable el canvi democr¨¤tic. I, a Catalunya, tots els matisos del catalanisme, des del PSC i el PSUC fins a Esquerra Republicana, van entendre que el terme constitucional de nacionalitats era nom¨¦s un eufemisme de circumst¨¤ncies per no excitar els aparells encara franquistes de l¡¯Estat; per¨° que a mitj¨¤ termini, una vegada dissipada l'ombra de la dictadura, nacionalitats nom¨¦s podia significar nacions. El concepte de nacions culturals no va apar¨¨ixer per res en el debat p¨²blic d'aquells anys; i, si alg¨² sost¨¦ el contrari, haur¨¤ de demostrar-ho.

De qualsevol manera, que Catalunya ¨¦s una naci¨®, i una naci¨® pol¨ªtica, no ho afirma l'independentisme des del 2012; ho sost¨¦ el catalanisme des de fa m¨¦s d'un segle, sovint amb el suport de la majoria democr¨¤tica dels catalans, per molt que l¡¯Estat espanyol no ho admet¨¦s ni en els anys 1931-32, ni els 1978-79, ni el 2010 en el pre¨¤mbul de l'¨²ltim Estatut.

Ara, despr¨¦s de gaireb¨¦ cinc anys de proc¨¦s sobiranista, el segon partit pol¨ªtic espanyol ¨Cel PSOE¨C sembla disposat a debatre amb infinites cauteles la possibilitat que Catalunya sigui una ¡°naci¨® cultural¡± sense drets pol¨ªtics. Quant temps hauria de passar perqu¨¨ se la reconegu¨¦s com a naci¨® pol¨ªtica constitutiva d¡¯Espanya, igual que el Quebec al Canad¨¤ o Esc¨°cia al Regne Unit? Cent anys m¨¦s?

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador