El poder de la convicci¨®

Els nens no accepten gaire b¨¦ la incertesa i la por que genera. ?s per aix¨° que reclamen respostes que els donin tranquil¡¤litat. Dels meus tres fills, el petit ¨¦s, a banda d'un nen, un d'especialment insistent. Aix¨° l'ha portat a formular-me la mateixa pregunta gaireb¨¦ cada dia aquests ¨²ltims anys. ¡°Papa, creus que el Rafael tornar¨¤ a guanyar un Gran Slam?¡±. En els ¨²ltims mesos, s'ha referit en particular a Roland Garros.

Cada vegada li he donat la mateixa resposta. Per convicci¨® i perqu¨¨ vull que s'eduqui en l'exemple:?¡°Jo crec que s¨ª, Joan. Perqu¨¨ ¨¦s el que vull creure i perqu¨¨ ¨¦s impossible treballar amb total entrega si tu no creus que ho aconseguir¨¤s¡±. Al final, acabava dient-li: ¡°Tu intenta fer el mateix. Aplica't conven?ut que aconseguir¨¤s el que persegueixes¡±.

La nit abans del partit vam anar a sopar a un restaurant japon¨¨s que ¨¦s al costat de l'hotel. ?rem tot l'equip i vam mantenir un ambient molt relaxat i allunyat de qualsevol comentari sobre la final. En aquests moments, quan la immin¨¨ncia ataca i la inquietud ¨¦s inevitable, intentem que el Rafael se'n vagi a descansar r¨¤pid i que aconsegueixi agafar el son. Complicat.

Diumenge al mat¨ª, vam arribar al club ben aviat i despr¨¦s de l'escalfament a la pista 3, que ens va deixar amb bones sensacions, vam anar cap al vestidor i ja no en vam sortir fins que vam haver d'anar cap a la pista. Aqu¨ª ¨¦s on va comen?ar el compte enrere. No vam perdonar les partides de parx¨ªs de rigor. Vam pensar que molt de mal no podien fer i, a continuaci¨®, ja es va comen?ar a parlar del partit. A mesura que el moment s'apropava, la tensi¨® i els nervis es feien m¨¦s evidents.

Era el moment de transmetre-li seguretat, tranquil¡¤litat i tamb¨¦ de treure-li ferro. Li vaig recordar que una vict¨°ria o una derrota no li canviarien la vida, que tingu¨¦s la m¨¤xima confian?a en ell mateix i, sobretot, en tota la feina que ha fet durant tot aquest any. Li vaig recordar que nom¨¦s havia de seguir fent el que sap fer. Els missatges d'¨¤nim s'anaven combinant amb missatges t¨¨cnics i amb els missatges que li anaven donant tamb¨¦ el Francis i el Carlos.

El meu nebot no havia aixecat cap trofeu de Gran Slam des del 2014. Ha arrossegat problemes f¨ªsics i psicol¨°gics que l'han portat al l¨ªmit de la seva confian?a. Els dubtes sobre el seu futur, els vaticinis i expectatives alienes no desmereixien les seves pr¨°pies i les de qui l'envolt¨¤vem. El mes de novembre el Rafael i jo vam mantenir una conversa a la seva Acad¨¨mia i l'hi vaig recordar.

Asseguts en un sof¨¤ que hi ha en una zona apartada li vaig demanar al Rafael que recuper¨¦s la intensitat, que recuper¨¦s la possibilitat de tornar a ser el n¨²mero 1 en terra batuda. Li vaig demanar que torn¨¦s a creure en la seva capacitat de guanyar el seu des¨¨ Roland Garros, perqu¨¨ nom¨¦s amb el seu convenciment pod¨ªem fer la feina que a la final es va veure recompensada. Tot just acabar el partit vaig trucar al meu fill Joan i li vaig recordar el que li havia repetit tantes vegades al llarg de l'any: ¡°Veus el que t'havia dit? Et vaig dir que el Rafael guanyaria el Roland Garros i ho ha fet.

La certesa ¨¦s una il¡¤lusi¨® esmunyedissa, per¨° la seva germana, la convicci¨®, ¨¦s una arma molt poderosa que proporciona reptes tan incre?bles com aquest des¨¨ Roland Garros.