Patriotes i evasors

Alguns evasors fiscals tenen noms i cognoms. La majoria, no. Si el diner negre no aflora amb la solidaritat que ¨¦s exigible per llei, tampoc ho fan els noms i cognoms de la gent de b¨¦ que ha decidit fer vacances fiscals sota el patrocini del Govern de Mariano Rajoy. Nom¨¦s es coneixen 60 identitats. Han aflorat gr¨¤cies a diverses causes judicials. Es tracta del 0,19% dels 31.484 declarants, beneficiaris de la miseric¨°rdia del ministre d'Hisenda, Crist¨®bal Montoro. La generositat va ser tal que, en algunes ocasions, els qui van legalitzar diner negre van pagar menys del 3% al fisc, un percentatge a anys llum del marginal m¨¦s baix de l'IRPF, que preveu el 19% per a uns ingressos de 12.400 euros. Molts no van pagar el 10% fixat pel decret. Finalment, per 40.000 milions d'euros, Hisenda en va recaptar 1.200. Montoro va decidir fer seva la m¨¤xima de Santa Faustina: que el pecador m¨¦s reconsagrat?no tingui por d'apropar-se'm.

Ara la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional ha considerat l'amnistia fiscal com ¡°l'abdicaci¨® de l'Estat davant la seva obligaci¨® de fer efectiu el deure de tots de conc¨®rrer al sosteniment de les despeses p¨²bliques¡±, perqu¨¨ ¡°va legitimar la ruptura de l'objectiu de just¨ªcia del sistema tributari¡±. S'ha anul¡¤lat la mesura, per¨° s'han mantingut les conseq¨¹¨¨ncies. I no passa res: aquest rev¨¦s de moment no ha tingut conseq¨¹¨¨ncies per a un Govern que, fins i tot en minoria, t¨¦ la pell de paquiderm. L'Executiu central fins i tot va arribar a lloar postsent¨¨ncia l'¨ªmproba tasca de Montoro, que ben aviat passar¨¤ a sumar-se a la llista de ministres que continuen en el c¨¤rrec malgrat haver estat reprovats pel Congr¨¦s dels Diputats.

S'incompleix la Constituci¨®, per¨° aix¨° no afecta els qui s'erigeixen en els garants i guardians de la Carta Magna. El m¨¦s important ¨¦s la presumpci¨® d'innoc¨¨ncia i que la llista de patriotes evasors estigui ben tancada amb clau. Entre les identitats que han transcendit es troben alguns que van voler donar lli?ons sobre aquest mercat laboral desregularitzat i esmicolat que paga m¨¦s impostos que ells. Ho va fer Rodrigo Rato des de la seva poltrona de vellut episcopal del Fons Monetari Internacional. L'apologeta de l'austeritat tenia un acompanyament plural. Al costat de Rato, en aquesta relaci¨® de defraudadors, hi figuraven i hi figuren Francisco Granados, exconseller de Madrid que va ser m¨¤ dreta d'Esperanza Aguirre; l'extresorer del PP Luis B¨¢rcenas; dos dels fills de Jordi Pujol, Josep i Oleguer; els germans Antonio i Jorge Gallardo, propietaris de Laboratorios Almirall, que van fer aflorar m¨¦s de 113 milions d'euros; l'empresari Fernando Mart¨ªn, principal accionista de Martinsa Fadesa; el sindicalista Jos¨¦ ?ngel Fern¨¢ndez Vila, del miner SOMA-UGT; la filla de Blas Tello, que va ser governador civil de Toledo i cap provincial del Moviment; quatre borbons que comparteixen els mateixos testaferros i bufets que B¨¢rcenas, Rato o els Pujol¡­ La llista ¨¦s interminable i encara queda con¨¨ixer la identitat de m¨¦s de 30.000¡­

Els evasors fiscals s¨®n plurals. La seva parla ¨¦s ben diversa, igual que la seva proced¨¨ncia. Hi ha nacionalistes espanyols, nacionalistes catalans, sindicalistes, empresaris, industrials del m¨®n de les pipes de girasol, escriptors¡­ L'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria va informar al febrer que dels 31.484 ciutadans que s'havien acollit a l'amnistia, 705 estaven sota investigaci¨® perqu¨¨ hi havia indicis de blanqueig. I ja se sap d'on surt tot el que cal amagar o emblanquinar. Per aix¨° l'amnistia va ser tan ecum¨¨nica. Va tirar endavant gr¨¤cies als vots del PP, als quals es van sumar els tan matem¨¤ticament innecessaris com ideol¨°gics de Converg¨¨ncia i Uni¨®. ?s clar que la CDC de llavors no pensava encara a crear una rep¨²blica independent. Va votar amb el PP per fer l'ullet business friendly. Ja se sap que qui evadeix a paradisos fiscals intenta ocultar fons procedents d'operacions non sanctas o clarament i directament delictives. I ¨¦s que els diners no tenen p¨¤tria, tot i que els qui els amaguen donin lli?ons de patriotisme, de constitucionalisme o de totes dues coses alhora. Per aix¨° les operacions que apunten al finan?ament de partits espanyol¨ªssims o catalan¨ªssims poden porten noms en alemany, com G¨¹rtel. O fer servir la llengua del pa¨ªs opressor: els empresaris que contribu?en a l'¨°bol convergent pagant comissions en el?cas 3% havien posat noms en castell¨¤ al gerent del partit, al tresorer o al responsable de r¨¨gim intern. Els anomenaven Gregorio, Antonio o Fernando. ?s clar que tot aix¨° passava fa molts anys.