Els intel¡¤lectuals de Hitler

Acantilado ha publicat, des de la seva fundaci¨®, una s¨¨rie de llibres sobre el III Reich i sobre l¡¯Holocaust que honren el seu cat¨¤leg; per exemple, el diccionari cr¨ªtic de mites i s¨ªmbols del nazisme, a c¨¤rrec de Rosa Sala Rose; Guerra y lenguaje, d¡¯Adan Kovacsics, o les mem¨°ries d¡¯Albert Speer, personatge sinistre, per¨° autor d¡¯un llibre important. A banda aquests llibres d¡¯hist¨°ria, Acantilado ens ha ofert l¡¯obra quasi completa d¡¯Imre Kert¨¦sz, que ¨¦s, possiblement, l¡¯autor m¨¦s significatiu i prolix pel que fa a la mem¨°ria de l¡¯Holocaust i de les barbaritats de Hitler i el seu estol de dansaires. Hi ha un llibre enormement important, que se li degu¨¦ escapar a aquesta editorial, que ¨¦s La nacionalizaci¨®n de las masas, de George L. Mosse, editat per Marcial Pons el 2005 i que encara es troba, que hauria de ser llibre de cap?alera per a tots els nostres Kommilitonen.

Ara Acantilado porta a les llibreries un altre llibre molt ben documentat, d¡¯un estil literari d¡¯historiador que no ha llegit literatura, per b¨¦ que el traductor, Jos¨¦ Ram¨®n Monreal, ha fet tot el possible per fer-lo lleg¨ªvol: Christian Ingrao, Creer y destruir. Los intelectuales en la m¨¢quina de guerra de las SS (Barcelona, 2017).

En aquest llibre ¡ªque es nota que procedeix d¡¯una tesi de doctorat¡ª l¡¯autor se centra for?a espec¨ªficament en dues coses: el rescabalament dels alemanys de la gran desfeta de la Guerra Gran, i les Osteins?tzen, les campanyes de l¡¯Est, val a dir els territoris eslaus i R¨²ssia. El llibre repassa exhaustivament les activitats d¡¯homes que havien nascut en plena Primera Guerra Mundial, i que, doncs, havien quedat imbu?ts ¡ªa l¡¯escola i a casa¡ª d¡¯un sentiment d¡¯oprobi en primer lloc, de venjan?a en segon. Ens costa fer-nos a la idea que un r¨¨gim com el de Hitler necessit¨¦s intel¡¤lectuals ¡ªno els necessita cap nacionalisme, llevat del franc¨¨s, curiosament¡ª per tirar endavant la seva pol¨ªtica cega d¡¯intervenci¨® a tot el continent, de persecuci¨® de tot col¡¤lectiu que no fos de ra?a ¨¤ria, i d¡¯extermini industrial de molts d¡¯aquests grups, en especial els jueus, considerats ¡ªels jueus de l¡¯Est m¨¦s que ning¨²¡ª b¨¤rbars, bruts, incultes i degenerats. (Per molt pobres que fossin, anaven a la sinagoga; els nazis no anaven ni a l¡¯esgl¨¦sia perqu¨¨, en molt bona mesura, creien haver fundat una nova religi¨®; com Luter, per cert: vegeu el llibre, aquest encara no tradu?t, de William M. McGovern: From Luther to Hitler. The History of fascist-nazi political philosophy, de 1941: d¡¯aix¨° se¡¯n diu tenir olfacte pels esdeveniments que tot just comen?aven a presentar-se, com Chaplin.)

A difer¨¨ncia d¡¯aquest llibre que acabo d¡¯esmentar, el d¡¯Ingrao, que ¨¦s un llibre d¡¯historiador i no de fil¨°sof de la pol¨ªtica, no va m¨¦s enll¨¤, en el passat, que la guerra del 14, quan, en just¨ªcia, at¨¨s que parla d¡¯intel¡¤lectuals nazis que es van formar s¨°lidament en el terreny de la teoria pol¨ªtica, la sociologia, l¡¯antropologia i l¡¯economia, per for?a havien de tenir not¨ªcia dels Discursos a la naci¨® alemanya, de Fichte, per exemple, un dels punts de parten?a de la teoria nacionalista dels alemanys.

La segona part del llibre resulta molt m¨¦s interessant, perqu¨¨ entra en detall tant en el conjunt de mentides, miratges, faules, relats i ximpleries en qu¨¨ Hitler va fer caure tota la poblaci¨® alemanya, o quasi, com en les declaracions d¡¯una colla d¡¯implicats en les atrocitats nazis a les batalles de l¡¯Est, que sempre van ser, segons els inculpats, un acte de grandesa moral: la suma d¡¯un anhel d¡¯esplendor perdut arran del Pacte de Versalles ¡ªgran error de perspectiva hist¨°rica¡ª i de la simple imitaci¨® de la suposada viol¨¨ncia dels eslaus, especialment dels russos, quan agafaven presoners alemanys. De fet, els nazis es ¡°defensaven¡± contra la viol¨¨ncia comesa sobre els seus compatriotes en temps pret¨¨rits; de manera que la paraula ¡°venjan?a¡± no venia a tomb: era la mera continuaci¨®, de m¨¦s gran abast, de la primera guerra. Aix¨ª va manifestar-ho el criminal Ohlendorf quan va declarar als judicis de Nuremberg, parlant per tots els seus companys: ¡°Van entrar a les seves respectives unitats conven?uts que comptaven amb suport, moguts per una for?a moral aut¨¨ntica i veritable. Van pensar que el treball era necessari encara que an¨¦s contra les seves inclinacions i interessos, perqu¨¨ l¡¯exist¨¨ncia del seu poble estava amena?ada de mort¡±. (Altra vegada ¡°el poble¡±!) El van penjar el 7 de juny de 1951.

Una de les grans lli?ons d¡¯aquest llibre ¨¦s que la intel¡¤lig¨¨ncia no sempre va de bracet amb la racionalitat. De fet, no hi ha hagut al m¨®n m¨¤quina estatal i burocr¨¤tica m¨¦s racionalment efica?, m¨¦s i tot que la de la Roma Imperial o que la de l¡¯Imperi d¡¯?ustria-Hongria, que la de l¡¯Alemanya del III Reich.