Mor Helmut Kohl, un europeista en estat pur

Helmut Kohl, que ha mort aquest divendres al mat¨ª a casa seva, a Ludwigshafen, als 87 anys, segons ha confirmat el seu partit, la CDU, ha estat el canceller de la unificaci¨® alemanya. Sense la seva claredat d'idees, sense la seva sensatesa i la seva obstinaci¨®, tamb¨¦ sense la seva capacitat de decisi¨® i de convicci¨® dins i fora d'Alemanya, aquest esdeveniment transcendental en la hist¨°ria d'Europa no s'hauria produ?t en el breu termini d'onze mesos entre el 9 de novembre del 1989, dia en qu¨¨ va caure el Mur de Berl¨ªn, i el 3 d'octubre del 1990, quan els sis L?nder de la vella Rep¨²blica Democr¨¤tica d'Alemanya van quedar incorporats a la Rep¨²blica Federal i integrats directament en el que llavors s'anomenava Comunitat Europea, i es va culminar aix¨ª l'ampliaci¨® m¨¦s r¨¤pida que s'ha produ?t en tota la seva hist¨°ria.

Kohl se situa al frontispici de la hist¨°ria alemanya, juntament amb Bismarck, que va fer la primera unitat el 1871 a Versalles despr¨¦s de v¨¨ncer Fran?a, i amb Adenauer, que va construir l'Alemanya democr¨¤tica i la va reconciliar amb el seu ve¨ª i enemic secular franc¨¨s. De fet, el m¨¨rit de Kohl ¨¦s encara m¨¦s rellevant perqu¨¨ el seu projecte d'unir els alemanys era nom¨¦s l'altra cara del seu projecte d'unir els europeus i de fer-ho, a m¨¦s, en llibertat, no a trav¨¦s de la guerra, com Bismarck, ni sota un r¨¨gim d'ocupaci¨® i divisi¨®, com Adenauer.

Aix¨ª, Kohl ¨¦s tamb¨¦ el canceller de la unitat i la llibertat europees, el pol¨ªtic del salt cap endavant europeu a partir de la unificaci¨® alemanya i que ha portat a la creaci¨® de la moneda comuna, a l'ampliaci¨® de les fronteres europees fins als confins de R¨²ssia amb l'ingr¨¦s de 28 membres, i a la consolidaci¨® de la zona m¨¦s extensa de respecte dels drets humans i de les llibertats, d'estabilitat, seguretat i prosperitat de tota la hist¨°ria; un balan? que en el moment de la seva mort encara es mant¨¦ plenament, malgrat els n¨²vols negres que amenacen ara?Europa.

Per a aquest home corrent, vulgar fins i tot, un gegant de gaireb¨¦ dos metres sorgit de la pol¨ªtica renana m¨¦s provincial d'una Alemanya dividida i ocupada, la llibertat i la unitat dels alemanys ha estat des de la seva pr¨°pia joventut l'altra cara de la llibertat i la unitat de tots els europeus. En la caiguda del Mur va trobar la seva oportunitat, aquest moment decisiu i excepcional que posa a prova qui t¨¦ el privilegi de trobar-la. Si aix¨° no hagu¨¦s passat, potser ni tan sols hauria guanyat les seg¨¹ents eleccions i pocs el recordarien en el moment de la seva desaparici¨®.

Kohl va aprofitar la seva oportunitat perqu¨¨ des de molt jove, quan va comen?ar a militar en la democr¨¤cia cristiana renana, fonia en el seu cap el patriotisme alemany amb l'europeu i l'hostilitat simult¨¤nia als dos sistemes totalitaris, el que acabava d'enfonsar-se a Alemanya i el que mantenia sota la seva bota mitja Europa, incloent-hi la meitat oriental d'Alemanya.

Ja assenyalava el cam¨ª de la unificaci¨® el seu primer pas transcendental com a canceller, nom¨¦s arribar al capdavant del Govern el 1982 per una moci¨® de censura constructiva contra el seu predecessor, avui ja oblidada en la boira de la hist¨°ria. Va ser la seva campanya a favor de l'anomenada doble decisi¨® de l'OTAN, proposada pel canceller socialdem¨°crata Helmut Schmidt i executada el 1979, per¨° q¨¹estionada ¨¤mpliament per un moviment pacifista creixent dins, fins i tot, de l'SPD.

Es tractava de proposar al Pacte de Vars¨°via una reducci¨® dr¨¤stica dels m¨ªssils d'abast mitj¨¤ desplegats per tots dos blocs a Europa, i espec¨ªficament a l'Alemanya comunista i, en cas de no arribar a un acord, el desplegament immediat dels m¨ªssils nord-americans a Alemanya. Kohl ja va rebre llavors el suport de Mitterrand, amb la seva frase c¨¨lebre: ¡°Els m¨ªssils s¨®n a l'Est, per¨° els pacifistes a l'Oest", que el va al?ar a la seva espectacular vict¨°ria electoral, gaireb¨¦ el 50% dels vots per al seu partit, com nom¨¦s les obtenia Adenauer en els anys de la reconstrucci¨®. El rearmament de l'OTAN que els pacifistes denunciaven va prefigurar, d'una banda, la incapacitat del sistema sovi¨¨tic i sobretot de la seva economia per aguantar el repte armament¨ªstic occidental; i, de l'altra, la bona compenetraci¨® alemanya amb Fran?a, l'¨²nic pa¨ªs del nucli europeu que havia jugat en algun moment a una tercera via entre Washington i Moscou.

Kohl ha estat un pol¨ªtic pr¨¤ctic, modest, impregnat d'hist¨°ria europea, per¨° gens pretensi¨®s. La seva reflexi¨® sobre el tr¨¤gic passat alemany, incompresa per molts, ¨¦s reveladora del seu tarann¨¤ reticent davant dels moralismes i les idees grandiloq¨¹ents, sense victimismes ni hero?citats impostades: ¡°M'he beneficiat de la gr¨¤cia de n¨¦ixer tard¡±, va dir davant la Knesset, en la primera visita d'un canceller alemany a Israel. El canceller que va saber veure el futur d'Alemanya i d'Europa no era partidari de ¡°les visions¡± i menys dels pol¨ªtics visionaris, ¡°the vision-thing¡±, igual que el seu amic George W.H. Bush, que tant el va ajudar en la unificaci¨®.

Kohl va ser un aut¨¨ntic amic d'Espanya. Va ajudar en l'ingr¨¦s a les llavors anomenades Comunitats Europees, fa exactament 30 anys, i va ser l'aut¨¨ntic padr¨ª de les pol¨ªtiques pressupost¨¤ries que han proporcionat a Espanya 300.000 milions d'euros en aquestes tres d¨¨cades en fons estructurals, socials, agraris i de cohesi¨®. Des de Madrid se'l va correspondre, com reconeix ell mateix en les seves mem¨°ries, on cita el suport singular de Felipe Gonz¨¢lez a la unificaci¨®, en contrast amb l'hostilitat de Margaret Thatcher i les retic¨¨ncies, despr¨¦s superades, de Fran?ois Mitterrand.

L'Europa que Kohl va contribuir a construir amb el nomenament de Jacques Delors al capdavant de la Comissi¨®, el llan?ament de l'Acta ?nica per crear el mercat interior europeu amb les seves quatre llibertats (de circulaci¨® de persones, capitals, mercaderies i serveis) el 1992, el Tractat de Maastricht, l'ampliaci¨® de la UE de 12 a 15, i els passos inicials cap a la moneda ¨²nica, ¨¦s encara la de l'ortod¨°xia europeista tra?ada pels pares fundadors, en la qual els governs espanyols se sentien c¨°modes i capa?os de mantenir un protagonisme de primer nivell. Cap canceller posterior, ni Schr?der ni Merkel, s'ha ent¨¨s millor amb Madrid ni ha sintonitzat d'una manera m¨¦s subtil amb els interessos espanyols.

Kohl desconfiava de Merkel i, en general, de les generacions que no havien viscut l'experi¨¨ncia d'una Europa dividida i en guerra. ¡°Est¨¤ destrossant la meva Europa¡±, va arribar a dir en els ¨²ltims anys, quan les relacions amb Fran?a no han funcionat i Alemanya ha anat ocupant un lloc excessiu en totes les decisions, prefigurant aquesta Europa alemanya que tant temia el vell canceller i a la qual contraposava l'Alemanya plenament europea.

Kohl ha passat el seu purgatori en vida. Va haver de sortir de la cancelleria derrotat per Gerhard Schr?der, despr¨¦s de 16 anys al poder, i despr¨¦s es va veure obligat a deixar la pol¨ªtica l'any seg¨¹ent, pel finan?ament il¡¤legal del seu partit, una den¨²ncia que es va encarregar d'atiar la mateixa Angela Merkel. El su?cidi de la seva dona, Hannellore, el 2001, i les baralles familiars amb els seus fills, despr¨¦s de casar-se amb la seva secret¨¤ria, van acabar d'esquerdar la seva imatge. Nom¨¦s faltava la publicaci¨® simult¨¤nia d'una reedici¨® de les seves mem¨°ries i d'altres mem¨°ries no autoritzades i molt pol¨¨miques, en les quals es recullen m¨¦s de 600 hores de gravacions fetes per un confident i amic amb el qual Kohl s'havia barallat.

La seva mort depurar¨¤, sens dubte, l'anecdotari i subratllar¨¤ la dimensi¨® del gegant alemany i europeu que acaba de desapar¨¨ixer, i fins i tot la seva proximitat i la seva humanitat. Kohl va ser un pol¨ªtic normal, sense aura ni carisma, que tant els seus adversaris com els seus amics van considerar com un canceller de transici¨® i ha acabat sent un dels m¨¦s longeus, 16 anys a la cancelleria, i dels que ha deixat m¨¦s empremta, i m¨¦s persistent, en la hist¨°ria alemanya i europea.

Malgrat la seva austeritat, la seva tenacitat i la seva laboriositat, perfectament alemanyes, Kohl va ser un home discretament religi¨®s i tamb¨¦ ir¨°nic, tal com expressa la que ¨¦s potser una frase seva antol¨°gica, digna per a un epitafi: ¡°Hi ha vida abans de la mort i tot cristi¨¤, protestant o cat¨°lic, t¨¦ dret a gaudir-ne¡±.