Civisme i democr¨¤cia

L¡¯ordenan?a del civisme de Barcelona va entrar en vigor el gener del 2006. Va ser precursora, si atenem a la gran quantitat de normatives similars que la van seguir a moltes altres ciutats. La seva aprovaci¨® va coincidir amb una fase econ¨°mica expansiva, amb la recepci¨® massiva d¡¯immigrants i amb la creixent tensi¨® que es va viure a les ciutats pels efectes urban¨ªstics i socials que tot aix¨° va generar. Alguns arriben a considerar que la Llei org¨¤nica de seguretat ciutadana (m¨¦s coneguda com a llei mordassa) ¨¦s l¡¯expressi¨® ¨²ltima i radical d¡¯aquesta traject¨°ria aparentment reeixida. No sembla que creguin el mateix ni l¡¯equip de govern actual a Barcelona ni tampoc la s¨ªndica de la ciutat, i per aix¨° es pret¨¦n modificar tal ordenan?a en un termini relativament breu. Quines s¨®n les raons que expliquen aquest canvi d¡¯orientaci¨®? Ja no existeix el problema que va motivar l¡¯ordenan?a? La seva posada en pr¨¤ctica no ha servit per modificar el comportament dels inc¨ªvics? Al cap i a la fi, de qu¨¨ parlem quan ens referim a ¡°conductes inc¨ªviques¡± o a problemes de conviv¨¨ncia?

En ple estiu del 2005, l¡¯agenda medi¨¤tica de la ciutat va quedar dominada pel que es va denominar ¡°incivisme¡±. I les fotografies que acompanyaven aquesta ofensiva estaven relacionades amb consum de drogues en qualsevol cantonada, persones dormint als carrers, ¨¤rees expl¨ªcites de comer? i pr¨¤ctica del sexe en l¡¯espai p¨²blic. A aix¨° s¡¯afegien patinadors, m¨²sics de carrer o venedors ambulants. Les dades de l¡¯enquesta del 2014 sobre valors del mateix Ajuntament de Barcelona, constaten que la falta de civisme es relaciona avui dia amb soroll, tirar escombraries al carrer, deposicions canines, no pagar impostos o incomplir les normes de circulaci¨®. Es percep que si b¨¦ als barcelonins els agrada la seva ciutat, no els agrada tant el que veuen que passa als seus carrers. ?s una ciutat oberta i c¨ªvica cap a l¡¯exterior, per¨° d¡¯alguna manera desconfiada. Volem viure en una ciutat oberta, per¨° necessitem protecci¨® i cura per poder seguir gaudint d¡¯aquesta obertura.

Barcelona ¨¦s la segona ciutat m¨¦s densa d¡¯Espanya despr¨¦s de l¡¯Hospitalet. Una ciutat densa ¨¦s una ciutat m¨¦s sostenible que una ciutat extensa, per¨° m¨¦s problem¨¤tica, ja que concentra problemes de mobilitat, pol¡¤luci¨®, soroll i neteja en molt poc espai. Si a m¨¦s, a aquesta densitat i als problemes que comporta, li afegim milions de visitants a l¡¯any, poc preocupats per la conviv¨¨ncia i els efectes que genera la seva pres¨¨ncia, la cosa es complica. En poc temps, a la densitat li hem afegit grans dosis de diversitat. No nom¨¦s per l¡¯arribada d¡¯immigrants o un turisme massiu, sin¨® per la pr¨°pia voluntat de diferenciar-nos que tots tenim i que relacionem amb autonomia i qualitat de vida. M¨¦s junts, m¨¦s diversos i m¨¦s desiguals ¨¦s un c¨°ctel complex, ric, plural, per¨° tamb¨¦ tibant, potencialment conflictiu i m¨¦s dif¨ªcil de gestionar.

L¡¯ordenan?a de la conviv¨¨ncia o del civisme, va ser aprovada amb notable rebuig d¡¯ens i moviment socials. Veient el seu pre¨¤mbul es constata que es volia afrontar les que llavors eren noves problem¨¤tiques que generaven la immigraci¨® i el creixent individualisme. En aquests 11 anys s¡¯ha aplicat amb resultats contradictoris com assenyala un bon informe. A Ciutat Vella es concentra m¨¦s de la meitat de l¡¯activitat sancionadora. La majoria de les sancions previstes han anat a parar a llauners, a practicants del botell¨®n o a persones sense cap capacitat per modificar la seva conducta. S¡¯ha refor?at la criminalitzaci¨® de les treballadores sexuals o la venda ambulant, quan l¡¯origen del tema t¨¦ poc a veure amb la conviv¨¨ncia i sense que aix¨° hagi perm¨¨s diferenciar treball voluntari d¡¯explotaci¨® per xarxes. Al final, amb la conviv¨¨ncia o el civisme estem al¡¤ludint a com encarem el dret a viure a la ciutat, amb tots els seus avantatges i tots els seus inconvenients. La ciutadania no ¨¦s un concepte est¨¤tic que s¡¯hagi de defensar de manera absoluta pels poders p¨²blics. Si fem m¨¦s cas a la idea de ¡°dret a la ciutat¡± (Lefebvre) que a un ¡°civisme¡± descontextualitzat, les coses canvien significativament. Ser ciutad¨¤ no ¨¦s ser immune al que t¡¯envolta. Sin¨® que m¨¦s aviat est¨¤ relacionat amb la capacitat d¡¯actuaci¨® de cadasc¨², acceptant els valors d¡¯autonomia, igualtat i solidaritat que hist¨°ricament caracteritzen aquest terme. I per tant, la conviv¨¨ncia i el civisme haurien d¡¯estar relacionats amb aix¨°.