S¨®nar: l¡¯evoluci¨® que no s¡¯atura

Un nou S¨®nar a la hist¨°ria ¨Cquan faltava la coda de David Lang a l¡¯Auditori a les 20.30¨C i nous contorns per a un festival en canvi constant, centrant la idea base: adaptar-se ¨¦s sobreviure. ?s aix¨ª el festival del xip, el m¨¦s naturalista i org¨¤nic, ja que tots els ¨¦ssers vius progressen gr¨¤cies a les respostes que donen a les variacions del seu entorn. I el S¨®nar ¨¦s un ¨¦sser molt viu, capa? de conjuminar en la seva ¨²ltima jornada tot un rep¨¤s a l¡¯actualitat del trap espanyol, cosa que no ¨¦s estranya en un certamen que sempre ha tingut en el hip-hop una de les seves pedreres art¨ªstiques, sigui aquest grime o cl¨¤ssic, i alhora posar en escena a mitjanit Francesco Tristano tocant un piano de cua al capdavant d¡¯una ¡°orquestra¡± de sintetitzadors per traduir al llenguatge simf¨°nic el techno de Carl Craig en un dels concerts de la vetllada. I negoci, i empreses naixents, trobades de tecnologia creativa i exposicions disseminades per la ciutat, com si les idees descentralitzadores d¡¯Ada Colau haguessin germinat en el S¨®nar. No hi ha una foto fixa del S¨®nar, hi ha fotos de gaireb¨¦ 25 anys d¡¯evoluci¨® en un certamen que segueix anomenant els seus escenaris pel seu nom, sense obligar els seus clients a fer publicitat d¡¯una marca cada vegada que se citen amb els seus amics o situen un concert.

I per a l¡¯any que ve ja s¡¯anuncia que el dimecres ser¨¤ lectiu, com a les escoles. Un dia m¨¦s de programaci¨® per augmentar la musculatura informativa del certamen que, tot sigui dit, amb Bj?rk ha aconseguit molt m¨¦s soroll que nous. L¡¯exposici¨® ¨¦s q¨¹estionada en veu baixeta, Bj?rk ¨¦s tan intocable com Sprinsgteen o Raimon: no, encara m¨¦s perqu¨¨ ¨¦s moderna a morir i criticar-la ¨¦s o b¨¦ de ludites o de provincians. La seva xerrada/entrevista va tenir un aire d¡¯improvisaci¨® que a alguns va agradar i a uns altres va descol¡¤locar, i la sessi¨® que va punxar va ser una mostra benintencionada dels seus gustos variad¨ªssims en un acte fallit quant a sessi¨® de discj¨°quei. Per¨° al final va ser al S¨®nar, que per a la hist¨°ria del festival ¨¦s el que compta. I per donar compte de la cintura del festival, nom¨¦s dir que la nit del dissabte, en l¡¯actuaci¨® de Fat Freddy¡¯s Drop es va concitar un p¨²blic amb aire Manu Chao. En la mateixa nit en qu¨¨ Justice van ser una banda electr¨°nica d¡¯estadi, De La Soul van fiar al seu classicisme un concert correcte i Cerrone va treure la pols als seus ¨¨xits discotequers com si estigu¨¦ssim als setanta. Aix¨° se suma a un festival on hi ha hagut, discursos de g¨¨nere, minimalisme, reivindicacions racials i espectacles digitals. Tot aix¨° i m¨¦s t¨¦ cabuda sense ardits al S¨®nar.

Amb el benent¨¨s que la l¨ªnia art¨ªstica del festival ja t¨¦ cuidadors, nom¨¦s tres peticions en la carta als Reis: una, si torna a fer calor o que s¡¯activi l¡¯aire condicionat o que es regalin pay pay, ¨²nica m¨¤cula no ja del S¨®nar, sin¨® del comer? xin¨¨s-pakistan¨¨s de carrer, que no va tenir reflexos per entendre que el dissabte podrien haver-se venut no menys de 5.000 unitats nom¨¦s a les portes del S¨®nar nocturn. Dos, que el p¨²blic no hagi de patir per aconseguir ser at¨¨s a les barres, desbordades aquest any. I tres, que les zones vips mantinguin aquestes graderies que en el fons s¨®n un c¨¤stig a l¡¯exclusivitat, ja que els seus ocupants semblen jutges exclosos de la festa, tafaners aliens a la vida. I, posats a demanar, que alg¨² aclareixi que si els percentatges de p¨²blic estranger declarats pel Primavera i S¨®nar s¨®n id¨¨ntics, en el primer ning¨² parla castell¨¤ i en el segon se sent amb normalitat fins i tot el catal¨¤. Qui compta malament?