El pintor sordmut de l¡¯excepcional retaule dels Mox¨®

Durant anys, el Palau Mox¨®, situat a la pla?a de Sant Just i Pastor de Barcelona, era l¡¯¨²nic edifici barroc habitat pels seus amos, el llinatge dels Mox¨®, des del segle XVIII fins a l¡¯actualitat. Un ecosistema que va quedar truncat quan la fam¨ªlia el va vendre fa uns mesos despr¨¦s de buidar el mobiliari que durant tres-cents anys s¡¯havia acumulat en aquest enorme edifici de 2.800 metres quadrats. Entre les obres que han sortit de l¡¯edifici i que no se sap si ha viatjat a Sevilla amb la resta de mobles, hi ha un excepcional retaule del segle XVI dedicat a la Verge de l¡¯Anunciaci¨® que els Mox¨® havien traslladat des del castell de Montcort¨¨s, a Lleida, una altra de les propietats d¡¯aquesta fam¨ªlia aristocr¨¤tica. Per fotografies antigues, com una del 1934, se sap que el retaule ja era en un dels salons del palau des d¡¯abans de la Guerra Civil. Amb posterioritat, el moble va ser traslladat a l¡¯entrada del pis noble i era la primera obra que rebia els qui visitaven aquest palau, tal com recorden algunes de les persones que van accedir-hi abans del seu tancament definitiu a comen?aments d¡¯any.

La revolada generada despr¨¦s que EL PA?S publiqu¨¦s que el palau s¡¯havia venut no nom¨¦s ha portat que els grups de l¡¯oposici¨® demanessin explicacions al consistori d¡¯Ada Colau per deixar perdre l¡¯oportunitat d¡¯adquirir l¡¯immoble per 7,3 milions d¡¯euros. Tamb¨¦ que els historiadors d¡¯art volguessin saber quines obres i quines peces contenia el palau barroc i la seva import¨¤ncia. Alberto Velasco, conservador del Museu de Lleida, especialista en pintura g¨°tica, ha comprovat que el retaule que els Mox¨® identificaven com del Mestre de C¨¦rvoles ¨¦s en realitat obra de Joan Pau Guardiola, Joanot de Pau, pintor documentat entre el 1500 i el 1548, amb producci¨® a les terres de Lleida i amb la particularitat que es coneix que era sordmut de naixement, tal com reflecteixen els textos de l¡¯¨¨poca localitzats a Cervera.

¡°Fa temps que tenia not¨ªcies del retaule, sabia que estava en una col¡¤lecci¨® particular, per¨° en veure la publicaci¨® de la venda del palau i que hi havia un retaule del segle XVI que venia de Montcort¨¨s he pogut comprovar, per fotos, que es tracta d¡¯una obra de Joanot de Pau realment important que es conserva aparentment sencera¡±, explica Velasco, que ha estudiat aquest pintor i ha establert un primer cat¨¤leg de les seves obres a partir de la comparaci¨® estil¨ªstica; un treball que va publicar el 2011 en el seu llibre Devocions pintades. Retaules dels valls d¡¯?neu (segles XV-XVI). En el retaule, la Verge apareix representada en diversos compartiments; a m¨¦s d¡¯una predel¡¤la amb sants i un bisbe, en una pe?a en la qual destaquen els daurats de pa d¡¯or.

El retaule, explica Velasco, ¨¦s conegut des que el 1938 l¡¯estudi¨®s americ¨¤ Chandler Rathfon Post el va atribuir al Mestre de C¨¦rvoles i sembla que Agust¨ª Duran i Sanpere va secundar l¡¯opini¨®; els dos relacionen el retaule de Montcort¨¨s dels Mox¨® amb el d¡¯Ivorra i Timor, dues localitats lleidatanes. Post devia veure el retaule a Barcelona, ja que com s¡¯ha vist, el 1934 ja era al palau barroc dels Mox¨®. Quant a la data de realitzaci¨®, segons Velasco, no hi ha dubte que es va realitzar al voltant del 1495. ¡°Va ser quan el mestre d¡¯obres Joan Barrufet va contractar la remodelaci¨® del castell de Montcort¨¨s, per la qual cosa cal suposar que poc despr¨¦s va haver de decorar la capella i realitzar-se el retaule¡±.

En alguns documents conservats que fan refer¨¨ncia al pintor s'esmenta que era 'mut a natura', mut de naixement

Per Velasco atribuir un nou retaule de Joan de Pau ¨¦s molt important. ¡°Serveix per aprofundir en la traject¨°ria del pintor i aporta un coneixement fonamental sobre la seva figura, ja que es tracta d¡¯una obra completa de l¡¯artista que va treballar gaireb¨¦ sempre entorn de Cervera¡±.

En pintura g¨°tica no sempre es coneix l¡¯autoria dels retaules. De Joanot de Pau se sap per la documentaci¨® que va pintar totes aquestes obres, per¨° a m¨¦s, tamb¨¦ es coneix la seva condici¨® de sordmut. ¡°En alguns documents conservats que fan refer¨¨ncia al pintor Joan de Pau es fa esment al fet que era mut a natura, mut de naixement, o que estava impedit per sentir i parlar¡±. Per aix¨°, en molts dels contractes ¨¦s, sobretot la mare, per¨° tamb¨¦ la dona, les que apareixen com a part contractant per realitzar una obra. Una condici¨® que no li va impedir guanyar-se b¨¦ la vida amb la pintura.