Macron aconsegueix una majoria parlament¨¤ria clara per engegar les seves reformes

Emmanuel Macron ha culminat aquest diumenge el seu met¨°dic i inesperat treball de demolici¨® del vell sistema partidista amb una vict¨°ria clara en la segona volta de les eleccions legislatives. A la caiguda dels partits que han dominat Fran?a en les ¨²ltimes d¨¨cades se suma una renovaci¨® profunda del personal pol¨ªtic. Desapareixen pesos pesats, homes i dones que han controlat fins a temps recents els fils del poder. I a l'Assemblea Nacional aterra una altra generaci¨® de diputats, inexperts en la seva nova professi¨® i devots del president. Amb ells, Macron engegar¨¤ les seves promeses reformes econ¨°miques amb una majoria absoluta que li permet fer-ho.

La primavera francesa ¡ª quatre convocat¨°ries electorals entre el 23 d'abril i el 18 de juny¡ª conclou amb la consagraci¨® de Macron com un dels presidents m¨¦s poderosos en temps recents. Governar¨¤ sense cap grup d'oposici¨® fort al Parlament, amb els dos partits tradicionals ¡ªel Partit Socialista (PS) i la dreta dels Republicans¡ª en crisi, i amb una franja populista sorollosa per¨° amb un paper secundari a l'Assemblea Nacional.

La vict¨°ria t¨¦ matisos. Les primeres projeccions, al tancament dels col¡¤legis electorals, apunten a un resultat menys alt dels que alguns sondejos aventuraven en els ¨²ltims dies. I l'abstenci¨® r¨¨cord, gaireb¨¦ un 57%, obliga a rebaixar el triomfalisme del macronisme.

El que pocs creien possible fa dos mesos ¨¦s una realitat. Una vegada va guanyar les eleccions presidencials de l'abril i el maig, es va beneficiar de l'impuls habitual del vencedor i va aconseguir una majoria en les legislatives. Amb la difer¨¨ncia, respecte a casos anteriors, que ell ho feia amb un partit nou que fins ara disposava de zero diputats. I que, m¨¦s que un partit, era un moviment a mida d'un home, Emmanuel Jean-Michel Fr¨¦d¨¦ric Macron. Amb 39 anys ¨¦s el l¨ªder franc¨¨s m¨¦s jove des de Napole¨® i el que, des del centre pol¨ªtic i buscant superar la divisi¨® esquerra/dreta, en menys de dos mesos ha refundat el sistema: ja no ¨¦s dreta i esquerra; ¨¦s la majoria Macron i una suma heterog¨¨nia de minories.

La Rep¨²blica en marxa (LRM), el seu partit, ha estat el m¨¦s votat. Associat al centrista Modem del ministre Fran?ois Bayrou, obt¨¦ entre 355 diputats de 577, segons les primeres projeccions d'IPSOS. Altres estimacions atorguen al partit de Macron entre 395 i 425 escons. El segueixen Els Republicans i els seus aliats, que seran el primer partit de l'oposici¨® amb 125 diputats. El PS va ser en els ¨²ltims cinc anys el partit del poder a Fran?a. Socialista era el president Fran?ois Hollande i la majoria parlament¨¤ria. Ara es queden amb 34 diputats. El secretari general del partit,?Jean-Christophe Cambad¨¦lis, va anunciar la seva dimissi¨®.

L'any de la revolta populista, el de la vict¨°ria del Brexit al Regne Unit i de Donald Trump als Estats Units, a Fran?a no ha quallat. Els partits que proposaven una esmena a la totalitat a l'statu quo ¡ªla sortida de la UE i l'OTAN, el q¨¹estionament del capitalisme¡ª es quedaran en posici¨® minorit¨¤ria a l'Assemblea Nacional.

La Fran?a Insubmisa de l'exsocialista Jean-Luc M¨¦lenchon aconsegueix 19 escons. El Front Nacional de la ultradretana Marine Le Pen recull vuit escons, segons algunes projeccions, insuficients per formar un grup parlamentari, que n'exigeix 15.

L'arribada en massa de diputats nous d'un nou partit t¨¦ pocs precedents. El m¨¦s evident ¨¦s el de 1958, quan, recentment aprovada la Constituci¨® que va il¡¤luminar la V Rep¨²blica i escollit el president el General De Gaulle, el seu partit va guanyar les eleccions legislatives en un moment de renovaci¨® de la classe pol¨ªtica similar a l'actual. Amb la vict¨°ria de LRM, es renoven prop del 60% d'escons. El nou parlament tindr¨¤ menys pol¨ªtics professionals, m¨¦s dones, m¨¦s persones del m¨®n empresarial. Tamb¨¦ m¨¦s rostres desconeguts per al gran p¨²blic, fins i tot per als seus propis votants, que en molts casos els van triar no per les seves virtuts sin¨® perqu¨¨ portaven l'etiqueta de Macron.

La dimensi¨® de la majoria, si es confirmen les primeres projeccions, no iguala la del 1993 quan, en un altre moment cr¨ªtic del PS, el neogaullista RPR i el centredreta de la UDF, partits que anaven per separat per¨° que van governar junts, van sumar 472 diputats.

El resultat obre un debat sobre el sistema electoral. ?s un sistema amb dues voltes que sobredimensiona la representaci¨® del guanyador i margina el perdedor. Un partit com la LRM pugui sumar un 32% de vots en la primera volta i en la segona un 75% d'escons. I un altre com el FN pugui quedar-se sense grup parlamentari malgrat haver obtingut un 13% de vots en la primera volta.

El que se'n vagin tots a l'estil franc¨¨s culmina sense que s'hagin tocat les columnes del sistema: amb Macron la mon¨¤rquica V Rep¨²blica est¨¤ m¨¦s viva que mai. Pel cam¨ª han caigut presidents i epresidents que aspiraven a la presid¨¨ncia com Nicolas Sarkozy i Fran?ois Hollande, i pol¨ªtics que portaven anys preparant l'assalt a l'Elisi, com Manuel Valls o Fran?ois Fillon, han vist arru?nades les seves ambicions. Altres veterans, com el ministre Bayrou, han sobreviscut. Emmanuel Macron ja pot comen?ar a governar.