La primera volta de les legislatives impulsa Macron cap a la majoria absoluta

El desmuntatge del vell sistema de partits avan?a a Fran?a. El president Emmanuel Macron va fer diumenge un pas decisiu cap a la majoria absoluta en l¡¯Assemblea Nacional. Els candidats del seu partit, La Rep¨²blica en Marxa (LRM), van ser els m¨¦s votats en la primera volta de les eleccions legislatives. La vict¨°ria, entelada per un nivell d¡¯abstenci¨® r¨¨cord, els col¡¤loca en una posici¨® ¨°ptima per sortir triats en la segona volta, diumenge que ve, i deixar en posici¨® minorit¨¤ria les formacions tradicionals. Macron, triat president al maig, necessita la majoria per imposar el seu programa de reformes econ¨°miques. Una de cada dues persones amb dret a vot es va quedar a casa.

M¨¢s informaci¨®n

Eleccions a Fran?a 2017, ¨²ltimes not¨ªcies en directe

Les eleccions a Fran?a 2017, en imatges

Guia r¨¤pida per entendre les legislatives franceses

Macron busca una majoria ¨¤mplia per emprendre les seves reformes

Macron executa el seu pla pas a pas. El pla consistia, primer, a conquistar l¡¯Elisi, i segon, a aconseguir una majoria parlament¨¤ria suficient per governar sense lligams. Els resultats de la primera volta de les legislatives ratifiquen el pla, acceleren la recomposici¨® del paisatge pol¨ªtic. Dominat fins ara per l¡¯eix esquerra/dreta, pot acabar estructurant-se en un gran espai central ¨Cel del macronisme¨C i una oposici¨® esquerdada.

LRM, un moviment amb poc m¨¦s d¡¯un any de vida, va treure a la primera volta un 32,2% de vots, segons l¡¯estimaci¨® de France2. Els Republicans (LR), el partit de la dreta tradicional, va quedar segon amb un 21,5%. El Front Nacional (FN) de Marine Le Pen, que va arribar a la segona volta de les eleccions presidencials del 7 de maig, queda com a tercera for?a en la primera volta, amb un 14%. La Fran?a Insubmisa (FI) de l¡¯esquerr¨¤ Jean-Luc M¨¦lenchon, va obtenir un 11 %. El Partit Socialista (PS), majoritari fins ara a l¡¯Assemblea Nacional, va treure un dels pitjors resultats en les ¨²ltimes d¨¨cades, i es va quedar amb un 10,2%.

Com que les eleccions se celebren a dues voltes, i en 577 circumscripcions, res estar¨¤ decidit fins a la segona volta. Es classifiquen autom¨¤ticament els dos candidats m¨¦s votats, aix¨ª com els candidats que hagin superat el 12,5% de vots del total d¡¯inscrits en el cens. Despr¨¦s d¡¯una campanya de to baix, en comen?a una altra: una operaci¨® de seducci¨®, d¡¯uni¨® entre votants de sensibilitats diferents. L¡¯avantatge dels candidats de la LRM en la segona volta ¨¦s que, des de la seva posici¨® ideol¨°gicament central, poden recollir vots tant de l¡¯esquerra com la dreta. Si el rival ¨¦s de dretes, poden aspirar a sumar els votants d¡¯esquerra, i viceversa.

Des que el 2002, despr¨¦s d¡¯abreujar el mandat presidencial de set a cinc anys, les eleccions presidencials i legislatives van comen?ar a celebrar-se en un mateix any, els resultats han coincidit. El vencedor en les eleccions presidencials ha vist ratificada la seva vict¨°ria amb una majoria a les legislatives. Tot indica que aix¨° ocorrer¨¤ de nou amb Macron i el seu partit.

Les projeccions indiquen que LRM, associada al petit partit centrista MoDem, aconseguir¨¤ la majoria absoluta a l¡¯Assemblea Nacional diumenge que ve. Alguns sondejos parlen fins i tot de m¨¦s de 400 diputats per a aquesta formaci¨®. Aquest resultat atorgaria al president una majoria molt c¨°moda per engegar les reformes i econ¨°miques amb les quals vol liberalitzar Fran?a i treure-la d¡¯anys d¡¯estancament. El perill ¨¦s un parlament d¨°cil, que no actu? com a contrapoder davant un executiu refor?at, i la possibilitat que l¡¯oposici¨® acabi expressant-se al carrer.

El resultat de la primera volta de les legislatives s¡¯explica per l¡¯efecte presidencial i la desmobilitzaci¨® dels oponents. En el cas de Macron, es veu amplificat per uns primers passos molt mesurats. A l¡¯estranger, el nou president s¡¯ha presentat com una alternativa racional i europea al president dels Estats Units, Donald Trump, i com alg¨² capa? de parlar de tu a tu al president rus Vlad¨ªmir Putin. Ha retornat, encara que sigui per unes setmanes, un lloc central a Fran?a al tauler. A l¡¯interior, Macron ha incorporat figures de la dreta al seu govern, i ha real?at el perfil institucional de la presid¨¨ncia, amb gestos solemnes i una dist¨¤ncia calculada per retornar-li l¡¯aura mon¨¤rquica: ¡°gaullo-mitterrandisme¡±, diu ell, en al¡¤lusi¨® als presidents m¨¦s mon¨¤rquics, De Gaulle i Mitterrand.

Existeixen pocs precedents d¡¯un partit nou ¨CLRM es va fundar com un moviment a l¡¯abril del 2016¨C que passi de tenir zero diputats a controlar l¡¯Assemblea Nacional. Caldria remuntar-se, per veure una situaci¨® comparable, a la vict¨°ria de la majoria presidencial del general De Gaulle en les primeres eleccions legislatives de la V Rep¨²blica, el 1958. O a l¡¯anomenada cambra blau horitz¨® del 1919, al final de la Gran Guerra, quan van entrar 369 diputats nous, la majoria del Bloc Nacional. Es deia cambra blau horitz¨® pel color de l¡¯uniforme dels excombatents francesos que nodrien les files d¡¯aquest grup.

Sigui el que sigui el resultat diumenge que ve, la nova Assemblea Nacional ser¨¤ m¨¦s jove i m¨¦s inexperta?

La inexperi¨¨ncia dels nous diputats marcar¨¤ la legislatura. Un ter? dels diputats sortints no tornava a presentar-se. La meitat dels candidats de LRM no havia ocupat c¨¤rrecs electes. Sigui quin sigui el resultat diumenge que ve, la nova Assemblea Nacional ser¨¤ m¨¦s jove, m¨¦s inexperta, m¨¦s propera a la societat civil tamb¨¦, i sense lligams als aparells partits que han estructurat Fran?a en les ¨²ltimes d¨¨cades. El seu ¨²nic lligam ¨¦s a LRM, partit creat a la mesura d¡¯un home, el president Macron.

Macron es beneficia d'un corrent de fons en la societat francesa que ning¨² va saber detectar i utilitzar millor que ell. Els francesos volien un canvi en la classe pol¨ªtica per¨° no un canvi radical de pol¨ªtiques. El nou president, un exbanquer i exministre de 39 anys, va guanyar situant-se en el centre, m¨¦s enll¨¤ de l'esquerra i la dreta, amb un missatge europeista i amb accents liberals. Va intuir que el PS i LR eren fa?anes imponents per¨° ru?noses per dins. La primera etapa per desmuntar-les era la vict¨°ria en les presidencials. La segona, sense la qual la primera es buidaria de significat, exigia dinamitar l'esquerra/dreta que articula la vida parlament¨¤ria des de la Revoluci¨® Francesa. Avui est¨¤ un pas m¨¦s prop de l'objectiu.