¡°Jo defenso no morir en vida¡±

Els ¨²ltims fulls de l'historial m¨¨dic de la Carmen no tenien gaire bon pron¨°stic: un c¨¤ncer de c¨°lon avan?at, hemorr¨¤gies internes, un infart de miocardi. Poc o res es podia fer. Era el 2005. Ingressada a l'Hospital de M¨®ra d'Ebre (Ribera d'Ebre), la dona, de 82 anys, va demanar al metge que l'atenia, Marcos Hourmann (Argentina, 1959), que pos¨¦s fi al seu patiment. La seva filla tamb¨¦ l'hi va suplicar. I el metge va complir. Ell mateix va carregar i va administrar una xeringa amb clorur pot¨¤ssic que va posar fi al patiment de la dona.

Amb aquesta injecci¨®, la Carmen va deixar de patir. Per¨° el Marcos comen?ava la seva agonia. Els seus propis col¡¤legues metges van denunciar el cas, que va culminar amb la primera sent¨¨ncia que va condemnar un metge a Espanya per eutan¨¤sia. Un pacte amb la Fiscalia va reduir la condemna que demanaven (10 anys de pres¨® per homicidi) a un any de pres¨® per¨° no el van inhabilitar com a metge. Tot i aix¨°, la persecuci¨® va arribar fins al seu exili a Anglaterra, on un an¨°nim va informar de la seva hist¨°ria un tabloide brit¨¤nic, que el va qualificar p¨²blicament d'¡°assass¨ª¡±. La fam¨ªlia de la Carmen mai el va denunciar, es va negar a exercir d'acusaci¨® particular i va rebutjar declarar en contra seva.

Dotze anys despr¨¦s dels fets, Hourmann remou les cendres de tot all¨° al llibre Morir viviendo, vivir muriendo, un cant a la vida en qu¨¨ desgrana com ¡°un acte d'amor es transformaria en un malson¡±.

Pregunta. Va ser un acte d'amor?

Resposta. S¨ª, perqu¨¨ quan veus el dolor d'alg¨² altre i et fas c¨¤rrec com si fos teu, ¨¦s amor. Va ser un intercanvi d'amor.

P. Per¨° es va convertir en un malson, diu. Se'n penedeix?

R. No. Penedit del que vaig fer com a persona, gens ni mica. Aquest fet va ser el millor que vaig fer com a metge. Per¨° les conseq¨¹¨¨ncies van ser incontrolables.

P. Ho tornaria a fer?

R. No. No ho tornaria a fer, tot i que va ser el millor que vaig fer com a metge. Va ser un acte d'humanitat, entrega i comprom¨ªs que no passa sempre. Operar un cor o posar un tub ho fas moltes vegades i passa a ser una acci¨® rutin¨¤ria que cal fer b¨¦. Per¨° aquestes situacions humanes no passen cada dia. A mi em va passar nom¨¦s aquesta vegada.

P. Qu¨¨ li va passar pel cap en aquell moment?

R. Que era el que havia de fer com a ¨¦sser hum¨¤ i a trav¨¦s de l'amor. Em va inspirar molt la percepci¨® d'aquesta mare i aquesta filla. Vaig fer meu aquest dolor. Em vaig transformar en un m¨¦s, no vaig mantenir cap dist¨¤ncia.

P. Hi ha moltes Carmen als hospitals, persones que en una situaci¨® terminal, poden demanar deixar de patir. No li va passar altres vegades? Per qu¨¨ ella va ser diferent?

R. A mi aix¨° no em va passar mai. Jo m'he dedicat a la cirurgia i a les urg¨¨ncies. No he tingut un contacte seguit dia a dia amb el pacient i encara menys amb malalts terminals. Segurament per a altres metges, la relaci¨® humana i el dolor se'ls fan m¨¦s intensos.

P. La Carmen l'hi va demanar, per¨° vost¨¨ en un primer moment no li va fer cas. Va ser quan la seva filla l'hi va pregar, que li va administrar el clorur pot¨¤ssic. Per qu¨¨?

R. Perqu¨¨ primer cal lluitar amb tot el que un t¨¦, des del vessant hum¨¤ i els coneixements. Quan m'ho va dir la Carmen, hi havia encara raons per lluitar i ¨°bviament no vaig fer cas en les dues primeres peticions. Despr¨¦s s¨ª, quan ja no hi havia res m¨¦s a fer. Aquesta ¨¦s una difer¨¨ncia important.

P. No se li va passar pel cap que aquesta acci¨® podria implicar-li conseq¨¹¨¨ncies legals?

R. No. Normalment, un t¨¦ en compte el perill i no travessa el carrer amb el sem¨¤for en vermell. Per¨° jo mai vaig pensar que creuava un sem¨¤for en vermell. No vaig pensar en cap conseq¨¹¨¨ncia. Ajudar un ¨¦sser hum¨¤ que pateix d'una manera inimaginable, posar-me a la seva pell, i posar fi a aquest dolor. No vaig pensar m¨¦s.

P. Vost¨¨ va escriure en l'historial cl¨ªnic de la pacient que li havia administrat potassi. Potser si no ho hagu¨¦s dit, ning¨² se n'hauria assabentat. Per qu¨¨ ho va fer?

R. Perqu¨¨ era veritat. El que va passar ¨¦s inimaginable. L'hospital [va ser un dels que va denunciar el cas] no tenia cap obligaci¨® judicial, ni una demanda en cam¨ª. El corporativisme m¨¨dic nom¨¦s existeix per a alguns.

P. Es va sentir sol professionalment?

R. S¨ª, totalment. Jo vaig dir la veritat. Vaig actuar humanament i compassivament. I es va castigar la meva llibertat i humanitat.

P. Qu¨¨ ha estat el pitjor aquests anys?

R. M'ho he plantejat moltes vegades. All¨° d'Anglaterra era innecessari. Ja havia passat un any i mig, m'estava recuperant econ¨°micament i laboralment, me n'estava sortint i una altra vegada, al no-res. Crec que la sensaci¨® d'estar-te aixecant i despr¨¦s enfonsar-te va ser pitjor que el transcurs del judici.

P. L'eutan¨¤sia xoca amb la m¨¤xima que la medicina est¨¤ per curar?

R. Hi ha coses incurables. Com a metge he de fer servir el coneixement per dir que aquest senyor amb c¨¤ncer de pulm¨®, despr¨¦s de cirurgia, quimioter¨¤pia i radioter¨¤pia, es morir¨¤ ofegat i no hi ha res m¨¦s a fer. I si em demana ajuda perqu¨¨ ja no aguanta m¨¦s, aix¨° no ¨¦s matar, ¨¦s salvar el dolor, salvar un patiment hum¨¤. Jo defenso no morir en vida.

P. Falta entendre la mort?

R. No, falta entendre la vida. Si no entenem que viure ¨¦s meravell¨®s, no entendrem mai com s'ha de morir.