Deu anys trencant la cinquena paret

Un astronauta en una nau espacial i una dona en una cuina. En realitat estan en el mateix lloc, per¨° no es troben. Sobre la possibilitat de comunicar-se i d'estimar-se de dues persones les ments de les quals estan a diverses gal¨¤xies de dist¨¤ncia versava la com¨¨dia teatral L¡¯home sense veu, en la qual la Cec¨ªlia ha de cuidar el Tom¨¤s, un noi que no parla i que ¨¦s un apassionat dels viatges espacials. Aquesta ¨²ltima obra de Cl¨¤udia Ced¨®, autora que va guanyar un premi Butaca el 2015, deu la tem¨¤tica i els personatges, en part, a l'aventura teatral que la dramaturga, directora i tamb¨¦ psic¨°loga va comen?ar fa deu anys: Escenaris Especials. El projecte busca la inclusi¨® social, mitjan?ant el teatre, de persones amb autisme i altres trastorns o discapacitats intel¡¤lectuals. Per¨°, com en L¡¯home sense veu, les discapacitats no s¨®n les protagonistes: ho s¨®n les hist¨°ries i els actors, als quals s'aconsegueix donar veu dalt de l'escenari.

Si una de les grans revolucions teatrals va ser interactuar amb el p¨²blic i trencar l'anomenada quarta paret de l'escenari, en el cas d'Escenaris Especials els actors s'esforcen per derrocar una cinquena paret. ?s una paret molt gruixuda, que els acompanya en el seu dia a dia i que sembla infrangible quan, per exemple, han de fer alguna cosa tan simple com parlar amb alg¨² o saludar. ¡°Els assajos de teatre s¨®n tamb¨¦ assajos de la vida quotidiana: muntem escenes en les quals els alumnes van a comprar el pa o han de fer alguna gesti¨®, i aix¨ª aconseguim que trenquin la barrera i normalitzin aquestes situacions¡±, explica Marta Iglesias, psic¨°loga i professora de teatre en el projecte.

Escenaris Especials compta amb uns 120 alumnes, que provenen de centres i fundacions de Girona i de Banyoles, ciutat en la qual resideix Ced¨®. Cada grup t¨¦ una hora i quart de teatre a la setmana, i a final de curs munten una obra conjuntament. El principal objectiu de l'autora i directora del projecte ¨¦s que l'escenari quedi lliure de tot el prejudici o el paternalisme que pugui envoltar la vida dels que pateixen autisme i altres trastorns. ¡°Hi ha qui necessita ter¨¤pia per treballar l'autoestima o millorar la gesti¨® de les emocions, per¨° tenim molts alumnes l'¨²nic problema dels quals ¨¦s que vivim en una societat que no els accepta ni valora per all¨° que s¨®n¡±, afirma Ced¨®: ¡°Necessiten una veu i parlar dels temes dels quals tenen ganes de parlar, i pujar-los a l'escenari ¨¦s una manera de solucionar-ho¡±.

Despr¨¦s de deu anys d'assajos i obres, Ced¨® est¨¤ segura d'haver apr¨¨s alguna cosa: ¡°Perqu¨¨ funcioni la ter¨¤pia i alhora aconseguim sensibilitzar la societat, el que ¨¦s clar ¨¦s que hem de fer un teatre de qualitat: ens exigim molt i exigim tamb¨¦ als alumnes¡±. Teatre com el de El rei bastard, una obra que es va estrenar aquest mes en els banys ¨¤rabs de Girona en el marc dels deu anys del projecte, i que va ser escrita recollint les idees de tots els alumnes. Una hist¨°ria d'un rei, el rei Manolo, que ¨¦s tan bo que el botx¨ª del poble est¨¤ avorrit i t¨¦ les eines rovellades. La bondat del rei no agrada a tots, i el relat es tor?a amb un germ¨¤ maligne, un regicidi, un fill bastard i una obra de teatre dins de l'obra. Ho t¨¦ tot.

Els exemples de superaci¨® i millora no s'acaben. El que fa de rei Manolo, assegut en el tron amb un gest molt sobir¨¤, aconsegueix a l'escenari una comicitat que contrasta amb el mal humor i les obsessions que t¨¦ en el dia a dia. Un altre exemple va apar¨¨ixer en els assajos: ¡°El Carlos gaireb¨¦ mai deia res, fins que un dia va verbalitzar que volia parlar m¨¦s fort i, despr¨¦s d'uns exercicis, va comen?ar a cridar¡±, recorda Ced¨®.

¡°O tamb¨¦ hi ha el cas del Pere, un noi amb autisme que sempre havia d'escollir un lloc per seure; fa anys, a mitja obra va decidir asseure's sobre un espectador perqu¨¨ aquesta era la seva butaca, i ara ja s'ha acostumat al fet teatral¡±, afegeix. Iglesias tamb¨¦ recorda amb afecte el cas del Quico, un noi autista que mai saludava i que ara s'acomiada cada dia amb un ¡°ad¨¦u Marta¡± i dos petons: ¡°El teatre ¨¦s un espai on no se'ls jutja, i en el qual aconsegueixen estar c¨°modes¡±.

Els 120 alumnes celebraran el des¨¨ aniversari en una gala al teatre municipal de Girona, diumenge vinent. Hi acudiran amics i familiars, la confian?a dels quals Ced¨® reconeix que ha estat dif¨ªcil de guanyar: ¡°El primer any van venir amb la cella al?ada, es preguntaven qu¨¨ an¨¤vem a fer amb els alumnes; ara venen els germans, els cosins, els avis, tots molt orgullosos i sorpresos de veure que alg¨² que no parla a casa est¨¤ recitant a l'escenari¡±.