Per a qu¨¨ ha servit el proc¨¦s?
Si m'hagu¨¦s de quedar amb alguna cosa, diria que tots aquests anys han mostrat, i de quina manera, la por que tenen de la llengua i la cultura catalanes
Si les previsions s¨®n les que apunten Junts pel S¨ª i la CUP ¨Di pot passar de tot, i tot inclou poc¨D l'1 d'octubre anirem a votar. L'experi¨¨ncia del 9-N va demostrar que votar ¨¦s possible i, a partir d'aqu¨ª podrem saber si quan arribi el moment de la veritat, el moment en qu¨¨ puguem ingressar els impostos en una ag¨¨ncia tribut¨¤ria pr¨°pia, tot estar¨¤ a punt. Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de rep¨²blica? S¨ª? Ingresseu aqu¨ª els vostres impostos.
Per¨° el mentrestant tamb¨¦ serveix, i una cosa que esper¨¤vem que succe¨ªs tamb¨¦ ha anat passant. A poc a poc i de manera incompleta, el proc¨¦s ha servit per netejar de corrupci¨® Converg¨¨ncia, per habituar Esquerra al poder i per civilitzar la CUP. Les noves generacions del PDeCAT nom¨¦s sobreviuran si s¨®n capa?os de tallar de soca-rel qualsevol sospita de nous Palau. Ho poden fer amb una voladura controlada, per¨° al final, per m¨¦s controlada que sigui, la c¨¤rrega haur¨¤ de ser de profunditat. Just a l'inrev¨¦s, la majoria de canvis a Esquerra tenen a veure amb la falta de continu?tat a les institucions, el que un dels seus dirigents em descrivia amb la s¨ªndrome del traje: molts c¨¤rrecs electes d'Esquerra se'l compren l'endem¨¤ al mat¨ª de ser escollits. Per la seva banda, la CUP d'avui sembla que t¨¦ poc a veure amb la de fa un any i mig: finalment ha ent¨¨s que moltes de les seves decisions, ¨¨tiques, pures i inquisitorials, poden acabar en desastres que ens repartim entre tots. Set anys ens han ensenyat que l'independentisme no ¨¦s cap model de virtuts. Passa que aquests set anys tamb¨¦ ens han servit per veure que la resta ¨¦s molt pitjor.
La pregunta que titula l'article dona molt m¨¦s de si, fa que ens preguntem qu¨¨ ha estat fent aquest sector que a Catalunya s'ha passat tots aquests anys renyant l'independentisme. Moderats i pactistes no han fet res m¨¦s que ploriquejar o indignar-se. El PSC diu que no pot fer res per l'immobilisme del PP, i aix¨ª dona la ra¨® a l'independentisme, i els comuns volen reformar Espanya amb un PSOE que es desmenteix a si mateix. El cas paradigm¨¤tic, pura gesticulaci¨® i servilisme, ¨¦s el de l'elit empresarial catalana, aquesta cosa. Set anys de laments pel proc¨¦s, ni una queixa pel projecte Castor. Nom¨¦s cal veure el paper de Foment per adonar-se que ser ric no treu pas la vocaci¨® de serventa.
El proc¨¦s tamb¨¦ ha servit per veure com d'envellida s'ha quedat la pol¨ªtica espanyola, per fer visibles les seves pors. Des de l'etnicisme t¨¤ctic de l'Iglesias m¨¦s ranci apel¡¤lant als or¨ªgens de la gent de Cornell¨¤ fins a l'autoritarisme d'Alfonso Guerra, que demana el 155 de la Constituci¨® de manera immediata.
Hem vist com un Estat tan potent com potiner pot organitzar una operaci¨® Catalunya que ha tingut com a ¨²ltim cap¨ªtol impedir que es contractin m¨¦s mossos, no sigui que els seus infiltrats sindicals no surtin escollits.
Tot i aix¨°, si m'hagu¨¦s de quedar amb alguna cosa, diria que tots aquests anys han mostrat, i de quina manera, la por que es t¨¦ de la llengua i la cultura catalanes. Ha estat un no parar de mostres de menyspreu, una altra forma de por, que es podien resumir en l'¨²s de la paraula prus¨¦s per part de molts pol¨ªtics i articulistes de tots els signes. Alguns es mostren molt cr¨ªtics amb el PP en q¨¹estions socials o amb el masclisme de Rafael Hernando, per¨° es comporten com ell quan fan veure que no saben com es pronuncia el cognom de Ximo Puig. Diuen prus¨¦s igual que Hernando diu Pui per referir-se a Puig. El m¨¦s curi¨®s ¨¦s que molts d'ells ho fan des de Barcelona, esperant que els donin uns copets a l'esquena des de Madrid. Se'n diu racisme cultural i est¨¤ protegit per una constituci¨® d'usos i costums, de permissivitat, validat per una supremacia i una hegemonia que s'han anat descrivint a si mateixes durant els ¨²ltims anys. Es pot estar a favor d'acollir refugiats, es pot ser molt feminista i fins i tot estar a favor del reconeixement del Tibet, per¨° la manera com s'esplaien quan teclegen o diuen prus¨¦s els delata. S¨®n els Hernando revolucionaris. De gent aix¨ª, que s'autoridiculitza per fer veure que no sap pronunciar Puig, de gent que repeteix cada dia prus¨¦s, qu¨¨ en podem esperar?
Set anys tamb¨¦ serveixen per saber que no en podem esperar res.
Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.