La gent d¡¯Agn¨¨s Marqu¨¨s

Ara que es parla tant dels formats, que es compren i es venen, que poden enfonsar un programa amb bons prop¨°sits o fer triomfar qualsevol ximpleria... resulta que La gent normal demostra que es pot fer un bon programa amb una taula, quatre cadires i en un lloc menut, sense cromes ni additius digitals. B¨¦. No ¨¦s exactament aix¨ª. Tamb¨¦ cal encertar-la amb uns testimonis que s¨¤piguen verbalitzar la seva experi¨¨ncia i amb una periodista, Agn¨¨s Marqu¨¨s, que accepti tenir un paper discret a la conversa, subsidiari. L¡¯espectador no mira el programa per escoltar-la i agraeix que no en vulgui ser la protagonista.

¡®La gent normal¡¯.
Dimarts. Direcci¨® i presentaci¨®:
A. Marqu¨¨s. TV3

En aquesta segona temporada, han parlat persones que han patit abusos a l¡¯escola; que van quedar molt aviat ¨°rfenes de mare, de pare o de tots dos; que han viscut un c¨¤ncer o la mort de la parella per aquesta causa; que tenen diferents maneres de viure l¡¯amor; que s¨®n parella amb notable difer¨¨ncia d¡¯edat; que s¨®n petits d¡¯estatura... Potser els millors i tamb¨¦ els m¨¦s dif¨ªcils s¨®n els que aborden situacions que en si mateixes no s¨®n not¨ªcia perqu¨¨ ens passa a tots (tard o d¡¯hora arriba la mort) o quasi (la p¨¨rdua dels pares) i hi ha com una mena de formularis socialitzats per fer servir quan convingui (el ¡°t¡¯acompanyo en el sentiment¡± a les vetlles). Per¨° al programa no sents el que sempre se sent. Al cap¨ªtol dels orfes, per exemple, es va parlar de com organitzar la superviv¨¨ncia, del silenci dels adults, de cr¨¦ixer m¨¦s de pressa... Si no fos per Macron tamb¨¦ inclouria en aquest cap¨ªtol les parelles on ell ¨¦s molt m¨¦s jove, per¨° ara aquest tema s¡¯ha rebregat molt¨ªssim a Fran?a, i no solament a Fran?a.

Els convidats saben parlar de les seves experi¨¨ncies sense buscar la compassi¨® de l¡¯espectador, quan podrien trobar-la. M¨¦s aviat sembla que sigui a l¡¯inrev¨¦s, que el volen ajudar explicant el seu patiment o el seu goig, segons l¡¯assumpte tractat, perqu¨¨ si se¡¯ls presenta el cas tinguin m¨¦s eines, emocionals i intel¡¤lectuals, per gestionar-lo.

Hi ha una visible pres¨¨ncia del gremi period¨ªstic entre els convidats, potser perqu¨¨ estan m¨¦s a m¨¤ a l¡¯hora de captar-ne o perqu¨¨ Marqu¨¨s, com a directora tamb¨¦ de l¡¯espai, es refia de les seves habilitats comunicatives. En tot cas, no s¨®n maniobres discursives les que fan excepcional la conversa entre els periodistes Joan Maria Pou i Jordi Gil sobre la mort de les parelles. Admirable di¨¤leg sobre les absents i el buit. Realment, els convidats porten molt elaborat el seu relat sobre el tema de la convocat¨°ria, sense perdre frescor ni autenticitat.

De vegades Marqu¨¨s convida, a part, un expert en la mat¨¨ria. Hi juga un paper quan aquest, a m¨¦s de ser-ho, t¨¦ una experi¨¨ncia per explicar (la reflexi¨® del metge sobre com i en quin grau comunica al malalt un c¨¤ncer terminal o la narraci¨® de la professora sobre com va combatre un cas d¡¯assetjament).

Ara b¨¦, no t¨¦ sentit donar una palestra privilegiada a un expert perqu¨¨ faci la seva teoria o, pitjor, reparteixi sent¨¨ncies sobre conductes. No ¨¦s que la seva teoria sigui m¨¦s o menys pertinent, ¨¦s que es col¡¤loca en un altre ¨¤mbit, el del pontifical acad¨¨mic. Aix¨° va passar, per exemple, amb el sex¨°leg al programa sobre diferents maneres de viure l¡¯amor.

Potser el menys encertat d¡¯aquest molt bon programa ¨¦s el t¨ªtol. Presentar els convidats com a gent normal emfatitza tant aquesta condici¨® que dona a entendre que no ho s¨®n per¨° se¡¯ls vol homologar com a tals. I la veritat ¨¦s que s¨®n gent molt, molt normal que expliquen un drama, una experi¨¨ncia, un episodi de la seva vida... no cal subratllar la seva normalitat. Fer-ho ¨¦s sospit¨®s. S¨®n bona gent i prou.

Un consell sincer, mireu-lo. I, sobretot, escolteu-lo.