Tots som turistes

¡°Als anys seixanta, la societat que s'estava recuperant de la guerra necessitava una nova arquitectura, capa? de reflectir els canvis que s'havien produ?t. Ara est¨¤ passant el mateix: la professi¨® s'ha de reorganitzar, perqu¨¨ tal com est¨¤ plantejada no funciona¡±. Ho afirma Michael Webb, fundador el 1960 del m¨ªtic col¡¤lectiu Archigram, encarregat d'impartir la xerrada inaugural del FADfest 2017, el festival del Foment de les Arts i del Disseny, que enguany centra les seves activitats en la relaci¨® entre la ciutat, el disseny i el turisme i com aquesta pot resultar profitosa per a la societat. Autor d'una obra clarivident i revolucion¨¤ria que ha influ?t i inspirat generacions de professionals de l'arquitectura i el disseny, Archigram (contracci¨® d'architecture i telegram) va plantejar el futur a trav¨¦s d'un imaginari gr¨¤fic basat en la tecnologia, la mobilitat i la transformaci¨®. El col¡¤lectiu, que es va donar a con¨¨ixer pel seu enfocament futurista i hedonista, barrejava c¨°mic, arquitectura, art pop i est¨¨tica aeroespacial en projectes ut¨°pics, inviables aleshores, com m¨°duls habitables interconnectats, ciutats ef¨ªmeres i infraestructures m¨°bils, que ara s'han convertit en est¨¤ndards habituals. ¡°Vol¨ªem representar el futur, tot i que sovint el disseny era massa prec¨ªs i complet per exposar possibilitats in¨¨dites¡±, explica Webb, que va ser un dels primers te¨°rics de la cultura del lleure i els seus espais.

Molts dels temes que va abordar en la seva confer¨¨ncia d'ahir estan estretament relacionats amb les problem¨¤tiques generades pel fenomen del turisme. ¡°L'arquitectura ha de reaccionar als canvis; si no, queda infrautilitzada, com els enormes edificis de despatxos que funcionen nom¨¦s vuit hores al dia. Quin sentit tenen, quan la tecnologia actual ens permet desenvolupar bona part de la feina des d'un cotxe o una cafeteria? Cal pensar en solucions alternatives per a les hores que estan buits¡±, indica Webb, que a Barcelona s'ha sentit com a casa nom¨¦s durant la visita a l'innovador i ecol¨°gic edifici Media-TIC, dissenyat per Enric Ruiz-Geli.

La mobilitat, un dels temes que m¨¦s interessen Webb, es plasma tamb¨¦ en l'exposici¨® central d'aquesta edici¨®, instal¡¤lada en un dels caracter¨ªstics autobusos tur¨ªstics, que s'aparcar¨¤ en diversos barris i funcionar¨¤ com a emblema de l'esdeveniment i detonador de debat. ¡°Tots som turistes. ?s un fenomen que s'ha d'analitzar sense perjudicis en tota la seva complexitat¡±, afirma Ramon Faura, comissari de la mostra, que, considerat el diminut espai del bus, desplega una extraordin¨¤ria quantitat d'informaci¨®: gr¨¤fics i mapes sobre l'activitat tur¨ªstica i els contactes entre turistes i residents, entrevistes audiovisuals que ofereixen la visi¨® dels implicats sobre els avantatges i els inconvenients del turisme i fins i tot una instal¡¤laci¨® sobre els souvenirs d'est¨¨tica dubtosa i proced¨¨ncia llunyana que es venen a la Rambla, el carrer tur¨ªstic per excel¡¤l¨¨ncia.

Els souvenirs s¨®n un important element tamb¨¦ de la mostra organitzada pel Materfad, el centre de materials del FAD, que reuneix projectes d'investigaci¨® sobre mat¨¨ries primeres no convencionals, generades a partir dels residus personals i de l'activitat humana quotidiana. ¡°Hi haur¨¤ tallers on es crearan souvenirs at¨ªpics, com espelmes fetes amb cera depilat¨°ria o xiclets mastegats, recollits en llocs emblem¨¤tics de la ciutat i encapsulats com si fossin f¨°ssils¡±, explica Val¨¦rie Bergeron, directora de Materfad.

El programa del FADfest es completa, com de costum, amb l'exposici¨® dedicada al Millor disseny de l'any (oberta fins a finals d'octubre), que reuneix els 34 finalistes dels premis ArtsFAD, els 30 treballs que opten als Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme i els 225 projectes seleccionats entre els 1025 que s'han presentat als Premis ADG Laus de Disseny Gr¨¤fic i Comunicaci¨® Visual. Els guardons es lliuraran al llarg del festival, que es clausura el 2 de juliol, sota una estructura ef¨ªmera de l'estudi internacional CODA, pionera a Europa pel seu sistema constructiu i dimensi¨®. Es tracta d'una closca de forma org¨¤nica que una grua de gran tonatge mant¨¦ en suspensi¨® sobre el p¨²blic (570 persones assegudes i 380 dempeus).