Sabina fa posar dempeus el Sant Jordi

Una vegada m¨¦s Joaqu¨ªn Sabina va guanyar la seva batalla barcelonina abans de pujar a l'escenari. El Sant Jordi ja havia esgotat les localitats?i 15.590 persones van omplir el poliesportiu ol¨ªmpic mentre es va omplint tamb¨¦ una segona actuaci¨® programada, a causa de l'¨¨xit de la primera, prevista per al 13 de setembre. Era un quart d'onze de la nit quan els llums es van apagar a ritme de vals i els xiulets previs d'impaci¨¨ncia es van transformar en un clam immens per acompanyar la sortida dels set m¨²sics de Joaqu¨ªn Sabina. Un retard aquesta vegada comprensible, ja que a l'exterior les cues per accedir al recinte eren molt m¨¦s llargues i lentes del que ¨¦s habitual, sens dubte per les dificultats pr¨¨vies per arribar fins a la muntanya i, sobretot, per trobar aparcament.

El poliesportiu ja era ple quan Sabina va irrompre a l'escenari mentre sonava un arcaic Begin the Beguine i apareixien projeccions en blanc i negre que recordaven el Chicago dels anys vint a les set enormes pantalles de v¨ªdeo estretes i allargades com les pantalles dels m¨°bils. Si ja veiem la vida a trav¨¦s del m¨°bil, ara sembla ser que tamb¨¦ veurem els concerts en aquest format, tot i que ¨Cno ens deixem enganyar les modes¨C, qualsevol imatge es veu molt millor en una pantalla d'estil cinematogr¨¤fic. I, sense dir ni una paraula, Sabina, amb perilla mefistof¨¨lica i barret fins a les celles, ho va negar tot sobre una successi¨® de retalls de diari amb cr¨ªtiques dels seus concerts.

Despr¨¦s d'aquest primer tema que dona t¨ªtol al seu ¨²ltim disc, Lo niego todo, el primer amb composicions noves en vuit anys, en van venir sis m¨¦s d'aquest mateix treball. Can?ons rebudes sense un caliu excessiu. ?s el que acostuma a passar sempre amb les can?ons dels ¨²ltims discos de tots els cantants, potser per aix¨° Sabina, gat vell, les canta totes juntes al principi i, ja despullat de compromisos d'actualitat, es pot endinsar en el seu memorable passat per fer aixecar el p¨²blic del seient. Aix¨ª, despr¨¦s d'un descans durant el qual els seus m¨²sics van poder mostrar les seves aptituds com a solistes, Sabina va tornar, aquesta vegada amb barret blanc, i La Magdalena va encendre el Sant Jordi. Mentre Mara Barros li feia la r¨¨plica al d'?beda ja es van poder escoltar els primers ecos de milers de veus cantant. I ja no van parar de cantar, i ll¨¤stima de les cadires i de les estrictes mesures de vigil¨¤ncia perqu¨¨ molts tamb¨¦ haurien ballat. De ganes no en van faltar i tot el poliesportiu dempeus va seguir una recta final apote¨°sica que es va moure entre la cobla, les ranxeres, el rock de diverses tonalitats, tocs cubans o jamaicans i la poesia directa i descarnada.

Por el bulevar de los sue?os rotos, 19 d¨ªas y 500 noches, Noches de boda, Y sin embargo, Peces de ciudad, Y nos dieron las diez, Princesa¡­ Sabina, que es va definir com a ¡°andal¨²s, catal¨¤ i argent¨ª¡± i va dedicar una can?¨® a Carme Ruscalleda, va parlar de Javier Krahe i Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez, va recordar la c¨¤rrega d'emotivitat del seu primer gran concert, a la Monumental de Barcelona coincidint amb l'atemptat d'Hipercor. I, ¨¦s clar, va compartir un tros d'escenari amb el seu cos¨ª?el Nano. Serrat, amb gorra i tamboret de Bocaccio sota el bra?, va apar¨¨ixer per sorpresa (tot i que molts ja se l'esperaven) i junts van cantar, ells dos i tot el p¨²blic encenent els llums dels m¨°bils, Paraules d¡¯amor.

Joaqu¨ªn Sabina va tornar a arrasar al Sant Jordi omplint d'intimitat i complicitat aquest immens recinte. Com si a la barra d'un bar (d'aquells d'abans, que eren plens de fum) estigu¨¦s explicant hist¨°ries. Les seves hist¨°ries de sempre, per¨° que segueixen sonant fresques, especialment si les defensa amb la vehem¨¨ncia amb qu¨¨ ho va fer dimecres a la nit. Una pregunta final: per qu¨¨ es posen cadires a la pista quan el p¨²blic es passa bona part del concert dempeus?