Barcelona vol posar l¨ªmit a la saturaci¨® de turistes d¡¯un dia

Barcelona encara un altre estiu de r¨¨cord de turistes. Per¨° a m¨¦s dels viatgers que dormen a la ciutat, l¡¯increment de les reserves a la Costa Brava i a la Costa Daurada fan preveure que tamb¨¦ augmentaran els visitants que venen a passar nom¨¦s un dia a la capital catalana. Segons estimacions de l¡¯Ajuntament, Barcelona rep cada any m¨¦s de 30 milions de visitants, dels quals la meitat nom¨¦s estan una mitjana de vuit hores a la ciutat. El Consistori est¨¤ engegant diverses mesures i estudiant-ne altres per regular els fluxos de turistes i evitar la saturaci¨® en punts de la ciutat.

Els hotelers preveuen que la costa catalana visqui un altre any r¨¨cord, en part per la inestabilitat pol¨ªtica que encara viuen destinacions competidores. I la majoria dels qui passen uns dies a Lloret de Mar, Salou o Calella de vacances decidiran anar tamb¨¦ un dia d¡¯excursi¨® a Barcelona. El president de l¡¯Associaci¨® Catalana d¡¯Ag¨¨ncies de Viatges Especialitzades, Mart¨ª Sarrate, explica que ho fa el 70% dels turistes que arriben a Catalunya. ¡°Al final acaba sent obligatori que qui est¨¤ a una hora o hora i mitja de Barcelona acabi decidint anar a la Sagrada Fam¨ªlia o a les fonts de Montju?c¡±, assegura.

¡°Una taxa donaria m¨¦s mala fama a Catalunya¡±

Mar¨ªa Gabasa, de 43 anys, fa una setmana que ¨¦s de vacances a Tossa de Mar i dedica un dia a visitar Barcelona. Ha preferit allotjar-se a la Costa Brava perqu¨¨ buscava un lloc tranquil a la vora del mar. No ha trobat el turisme de Barcelona massificat, sin¨® el normal en una ciutat d¡¯inter¨¨s. ¡°Posar una taxa per regular-lo seria un error i augmentaria la fama de garrepes dels catalans¡±, apunta Gabasa, que malgrat aix¨° diu que ella no deixaria de venir perqu¨¨ la ciutat li encanta.

La xifra de 15 milions d¡¯excursionistes correspon a un estudi elaborat el 2013 per la Universitat de Girona. Precisament, una de les tasques que haur¨¤ d¡¯assumir l¡¯Observatori del Turisme que aquesta setmana han creat l¡¯Ajuntament, la Diputaci¨® i el consorci Turisme de Barcelona ser¨¤ la de posar al dia aquesta xifra. ¡°La difer¨¨ncia amb altres ciutats europees ¨¦s que aquestes no tenen tants punts d¡¯atracci¨® com nosaltres¡±, sost¨¦ el regidor de Treball, Empresa i Turisme, Agust¨ª Colom, en refer¨¨ncia al fet que la ciutat es troba entre grans zones tur¨ªstiques del litoral. L¡¯Ajuntament, explica Colom, est¨¤ treballant en dos grans fronts: el primer, en la mobilitat dels visitants, i el segon, a fixar un sistema de fiscalitat que permeti regular els fluxos de turistes.

¡°?s de bojos fer pagar els turistes¡±

Mirkha Matikainen (Finl¨¤ndia), de 36 anys, s¡¯allotja amb la seva parella en un hotel c¨¨ntric de Barcelona. Pensa que l¡¯¨²nica font econ¨°mica important de la ciutat ¨¦s el turisme, per aix¨° considera ¡°de bojos¡± posar una taxa per frenar-lo. ¡°Com pot sobreviure Barcelona sense turisme?¡±, es pregunta estranyada. Aix¨ª i tot, considera que si l¡¯import ¨¦s baix, com cinc euros, tothom el pagaria ¡°perqu¨¨ quan est¨¤s de vacances no importa gastar¡±.

Per millorar els despla?aments dins de la ciutat, el Consistori treballa en el Pla de Mobilitat Tur¨ªstica, del qual el regidor espera tenir un esborrany de propostes aviat. Aquest analitza tots els tipus de visitants de la ciutat, des dels excursionistes fins als creueristes, per fer propostes en transport p¨²blic, bicicleta o serveis discrecionals. L¡¯anterior pla, de fet, ja esbossava el perfil de l¡¯excursionista que arriba a Barcelona: el 62% s¡¯allotja a la costa, passa vuit hores a la capital catalana, arriba en vehicle privat (35%) o tren (30%) i visita sobretot el Park G¨¹ell, la Sagrada Fam¨ªlia, el passeig de Gr¨¤cia, les fonts de Montju?c, el Poble Espanyol, el Camp Nou i el centre de la ciutat.

Una vegada identificats aquests punts, l¡¯Ajuntament ha comen?at a engegar diverses mesures. La Sagrada Fam¨ªlia, per exemple, ha traslladat les seves taquilles a l¡¯interior perqu¨¨ no hi hagi cues al carrer, cosa que el Consistori vol imitar en altres llocs d¡¯inter¨¨s. O, per exemple, ha comen?at a parlar amb operadors tur¨ªstics perqu¨¨ les visites a la ciutat es facin amb grups m¨¦s redu?ts.

¡°Tamb¨¦ m¡¯afecta el turisme massiu¡±

Gabriela Witek (Pol¨°nia), de 20 anys, est¨¤ de vacances amb la seva fam¨ªlia a Barcelona, per¨° han preferit allotjar-se a Sitges: ¡°Tinc un germ¨¤ petit que s¡¯atabala amb la multitud i a Sitges la platja est¨¤ m¨¦s buida¡±, ha afegit. Es queixa que ha intentat visitar la Sagrada Fam¨ªlia i el Parc G¨¹ell, i en tots dos llocs s¡¯han quedat sense poder entrar. ¡°Entrades esgotades. Nom¨¦s ens deien aix¨°¡±, lamenta la noia. No li importaria pagar perqu¨¨ ¡°tamb¨¦ ¨¦s una afectada pel turisme massiu¡±.

¡°?s absurd vetar aquesta font d¡¯ingressos¡±

Dominique Jacomis (Fran?a), de 52 anys, s¡¯allotja a Blanes durant tres dies amb el seu fill per celebrar que aquest fa 18 anys. Han preferit agafar el tren per anar a Barcelona que pagar massa per unes nits d¡¯hotel. Diuen que ¨¦s ¡°absurd¡± que una ciutat que viu del turisme, vulgui vetar la seva font d¡¯ingressos. ¡°No trobo sentit a aquesta norma, una ciutat no pot ser de pagament¡±, diu sorpresa. Tamb¨¦ afirma que ella no veu tants turistes, ni creu que la situaci¨® sigui ¡°exagerada¡±.

L¡¯¨²ltim front, el de la fiscalitat, ¨¦s el m¨¦s complex. En el marc del Pla Estrat¨¨gic de Turisme, els grups de BCom¨², el PSC i l¡¯antiga CiU van aprovar l¡¯any passat implantar una taxa tur¨ªstica per a visitants d¡¯un dia. De moment, l¡¯Ajuntament ha aconseguit que la Generalitat cobri aquest impost als creueristes, que hi estan de mitjana 4,3 hores.

M¨¦s complex resulta fixar una taxa per a la resta dels excursionistes per raons competencials o criteris de no discriminaci¨®, ja que les directives europees no permeten cobrar m¨¦s per raons de nacionalitat. L¡¯Ajuntament havia incl¨°s en les ordenances fiscals una nova taxa d¡¯entre 40 i 45 euros per als autocars que aparquin al voltant de la Font M¨¤gica, al voltant d¡¯un euro per turista. Aquesta, no obstant aix¨°, no es va aprovar. ¡°Estem veient com ho segreguem d¡¯aquesta ordenan?a i en creem una altra per implementar-ho¡±, explica Colom. La intenci¨® d¡¯aquesta taxa, afegeix el regidor, ¨¦s ordenar i planificar l¡¯estacionament al voltant de Montju?c. ¡°Ho plantegem com a prova pilot per poder replicar-ho a altres zones de la ciutat¡±, assegura Colom.

El sector tur¨ªstic local est¨¤ d¡¯acord amb l¡¯Ajuntament en la gesti¨® d¡¯aquests fluxos de turistes, ja que consideren que ¨Cal contrari dels viatgers que pernocten a la ciutat¨C els 15 milions d¡¯excursionistes saturen diversos punts de la ciutat, ja que es concentren en els mesos d¡¯estiu.