Puigdemont fa gestos a la recerca del suport de Colau

Els retocs, omissions i afegits de l'¨²ltima versi¨® de la Llei de Transitorietat Jur¨ªdica de la Generalitat tenen com a objectiu ampliar el suport a la causa independentista, molt particularment entre les bases de Catalunya en Com¨², el partit de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. A m¨¦s de detallar un proc¨¦s constituent ¡°de base ciutadana¡±, el text elimina o suavitza q¨¹estions delicades del primer esborrany com la preemin¨¨ncia de la llengua catalana, mentre que deixa intactes les refer¨¨ncies a la pobresa energ¨¨tica i al dret a l'habitatge.

A m¨¦s de ser m¨¦s breu, el nou text ¨¦s sensiblement m¨¦s abstracte que la versi¨® publicada al mes de maig per EL PA?S. Amb aix¨°, a m¨¦s d'intentar evitar el rebuig dels sectors poc conven?uts sobre la independ¨¨ncia, busquen donar m¨¦s llibertat d'acci¨® als parlamentaris en el futur i, de pas, reduir friccions dins del mateix bloc independentista. En aquest sentit destaca que els 15 articles que inicialment regulaven el r¨¨gim ling¨¹¨ªstic de la Catalunya independent s'han quedat en nom¨¦s un.

A la primera versi¨® de l'esborrany s'establia el catal¨¤ com a ¨²nica ¡°llengua pr¨°pia de Catalunya¡± mentre que es dotava el castell¨¤ d'un ¡°reconeixement especial¡±. El que va generar m¨¦s alarma entre sectors no catalanoparlants era que els funcionaris estatals que decidissin ingressar a l¡¯Administraci¨® de la Generalitat tindrien l'obligaci¨® d'aprendre el catal¨¤ i per a aix¨° se'ls atorgava ¡°un per¨ªode transitori suficient¡± per poder acreditar un coneixement.

Res d'aix¨° consta en el nou document, que resol l'assumpte en un ¨²nic article, el n¨²mero 24, que garanteix que ning¨² podr¨¤ ser ¡°discriminat¡± per ¡°raons ling¨¹¨ªstiques¡± i que tothom podr¨¤ exercir ¡°el dret d'opci¨® en relaci¨® amb les lleng¨¹es catalana, aranesa i castellana¡±. Remet a la Llei de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica del 1998, que blindava aspectes com la immersi¨® ling¨¹¨ªstica a les escoles, que va ser aprovada per ¨¤mplia majoria del Parlament i que no va ser recorreguda pel Govern de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar. Per deixar clar que es vol esquivar l'espinosa q¨¹esti¨® ling¨¹¨ªstica, el text insisteix que es garanteixen els drets ling¨¹¨ªstics vigents ¡°en el moment d'entrada en vigor d'aquesta llei¡±. Dit d¡¯una altra manera: les lleng¨¹es seran tractades en l'eventual futura rep¨²blica de la mateixa manera que en l'actual autonomia.

Els redactors del nou esborrany han estat acurats perqu¨¨ les q¨¹estions m¨¦s rellevants per als anomenats comuns no s'hagin vist dilu?ts. D'aquesta manera, l'article 23 resa que es reconeix el dret a la protecci¨® social, ¡°especialment en all¨° relacionat amb la inf¨¤ncia, davant situacions de pobresa, inclosa la pobresa energ¨¨tica, de risc d'exclusi¨® social per falta d'allotjament digne, malnutrici¨® i altres privacions de condicions b¨¤siques de vida¡±. En cap moment s'especifica com es garantiran aquests drets m¨¦s enll¨¤ d'una gen¨¨rica al¡¤lusi¨® al fet que ¡°totes les persones tenen l'obligaci¨® de contribuir al sosteniment de les despeses p¨²bliques segons la seva capacitat econ¨°mica¡±.

Pensions i prestacions

L¡¯altre segment de poblaci¨® que els independentistes intenten tranquil¡¤litzar amb el nou esborrany ¨¦s el dels pensionistes i receptors de prestacions socials. El text destaca la idea que no varien les condicions per accedir a aquestes retribucions i que es reconeixen tamb¨¦ ¡°els per¨ªodes de cotitzaci¨® del sistema de Seguretat Social fets al territori de Catalunya, a efecte de car¨¨ncia i de c¨¤lcul, aix¨ª com d'altres Estats d'acord amb el dret de la Uni¨® Europea¡±. En aquest punt, de nou, no s'especifica com se sufragaran aquests drets.