El nou esborrany mant¨¦ el poder judicial catal¨¤ sota el control dels pol¨ªtics

Els canvis en la llei que la Generalitat prepara per trencar amb Espanya no han aconseguit cap dels principals aspectes referents al sistema judicial de manera que, d'aplicar-se, permetrien al Govern tenir sota el seu control l'elecci¨® dels jutges i arrabassar al Tribunal Constitucional, al Suprem i a l'Audi¨¨ncia Nacional els casos que tramiten en l'actualitat. Els redactors de la llei donen per fet que l'actual Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya es convertir¨¤ en el Tribunal Suprem de Catalunya.

Com ja s'observava en el primer esborrany de la llei de transitorietat, les forces pol¨ªtiques independentistes segueixen molt preocupades per exercir un ferri control del poder judicial. Les promeses d'aquests partits per ¡°despolititzar la just¨ªcia¡± i per acabar amb els actuals ¡°vicis¡± del sistema queden en no-res.

El president catal¨¤ es reserva la facultat per nomenar el fiscal general de Catalunya (una potestat que tamb¨¦ t¨¦ a Espanya el cap del Govern amb el fiscal general de l'Estat), per¨° a m¨¦s podr¨¤ designar el president del Tribunal Suprem catal¨¤. Aquesta ¨²ltima instituci¨® ser¨¤ l'hereva de l'actual Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya i el president de la Generalitat nomenar¨¤ el seu m¨¤xim responsable a proposta d'un nou organisme, tamb¨¦ molt polititzat. La proposta partiria d'una comissi¨® mixta formada pel president del Suprem catal¨¤, pel ministre de Just¨ªcia d'una Catalunya independent (seria el vicepresident de la comissi¨®), per quatre jutges de la sala de govern del Suprem i per quatre persones triades directament per la Generalitat. D'aquesta manera, els sobiranistes es garantirien designar qui est¨¤ al capdavant de la c¨²pula judicial catalana.

El mateix control pol¨ªtic arribar¨¤ tamb¨¦ al nomenament de jutges del Suprem de la nova rep¨²blica, de manera que aquest queda en mans d'una sala de govern integrada pel president del Suprem, els presidents de sala de les quatre jurisdiccions (penal, civil, administrativa i social), els presidents de les quatre Audi¨¨ncies provincials i per cinc jutges triats per majoria absoluta. El control del Parlament que en aquests moments tenen els independentistes els ajudaria a controlar aquesta operaci¨®.

En els ¨²ltims mesos, nombrosos juristes han advertit Catalunya sobre la flagrant il¡¤legalitat del refer¨¨ndum unilateral i han augmentat els temors de part de la judicatura sobre el futur que els espera davant una eventual independ¨¨ncia. Alguns d'aquests juristes han nodrit els manifestos que han circulat alertant que la secessi¨® unilateral no t¨¦ cabuda a la Uni¨® Europea. Precisament per aix¨°, les forces independentistes han decidit que cal lligar curt aquests professionals.

La fiscalia tampoc s'escapa dels mecanismes de control. El segon esborrany ratifica el que ja apareixia en el primer: que el president de la Generalitat designar¨¤ el fiscal general despr¨¦s d'escoltar el seu Govern i deixa en mans del Ministeri de Just¨ªcia catal¨¤ l'elecci¨® de la resta de fiscals. Mentre no s'aprovi una legislaci¨® pr¨°pia en aquesta mat¨¨ria se segueix aplicant a Catalunya la legislaci¨® sobre el Ministeri Fiscal existent. El nou esborrany tampoc corregeix les inger¨¨ncies pol¨ªtiques en la creaci¨® d'una sala constitucional que revisaria recursos d'empara i resolucions contr¨¤ries a la llei fundacional. Aquesta sala estaria formada pel president del Suprem, els presidents de sala i per dos magistrats triats pel Parlament catal¨¤.

El projecte legal segueix subratllant que els jutjats catalans assumiran tots els casos que es troben en l'actualitat en mans del Constitucional, el Suprem o l'Audi¨¨ncia Nacional, la qual cosa permetria extingir de qualsevol responsabilitat penal tots els alts c¨¤rrecs catalans que ara estan sota sospita.

Entre els escassos canvis que s'aprecien entre els dos primers esborranys que han transcendit de la llei de transitorietat hi ha el que tracta de la llengua dels processos judicials. En el segon esborrany ha desaparegut tota refer¨¨ncia a aquesta q¨¹esti¨® que, tradicionalment, ha estat especialment espinosa a causa que el castell¨¤ ¨¦s avui dia la llengua habitual en els processos judicials que se segueixen a Catalunya. El text reafirma que els jutges, magistrats, fiscals i lletrats de l'Administraci¨® de Just¨ªcia que ocupen pla?a en els ¨°rgans judicials en el moment de la independ¨¨ncia continuaran a les seves places ¡ª¡°mantenint els seus drets econ¨°mics i professionals¡±¡ª tret que renunci?n a la integraci¨®.