La ¡®llei de ruptura¡¯ per a Catalunya preveu ara un proc¨¦s assembleari

La Generalitat de Catalunya proposa, en el seu retocat esborrany de la Llei de Transitorietat Jur¨ªdica (LTJ) al que ha tingut acc¨¦s EL PA?S, activar un proc¨¦s ¡°participatiu de base ciutadana¡± per redactar i aprovar la hipot¨¨tica Constituci¨® de la Rep¨²blica catalana. Abans, per¨°, la llei proclama ja aquesta Rep¨²blica i s'erigeix en ¡°norma suprema¡± mentre no hi hagi una Constituci¨®. Des de la suposada celebraci¨® del refer¨¨ndum per la independ¨¨ncia, l'1 d'octubre, durant sis mesos es plantejar¨¤ un debat assembleari i social, al qual seguirien unes eleccions constituents per refinar aquestes idees i redactar una Constituci¨®. Si aquesta norma fos ratificada per l'¡°Assemblea constituent¡± es convocaria un altre refer¨¨ndum i noves eleccions.

El corregit text de la Llei de Transitorietat Jur¨ªdica (una esp¨¨cie de preconstituci¨® catalana) ha estat redactat ara en coordinaci¨® per Marta Rovira, secret¨¤ria general i n¨²mero dos d'ERC i portaveu de Junts pel S¨ª al Parlament catal¨¤, i per Jordi Turull, president del grup parlamentari de Junts pel S¨ª i membre de la direcci¨® del PDeCAT. El document cont¨¦ alguns matisos sobre el projecte que EL PA?S va avan?ar el passat 22 de maig amb la intenci¨® de buscar m¨¦s suports pol¨ªtics entre els dirigents i bases d'En Com¨² Podem i un cap¨ªtol sencer nou (el t¨ªtol VII) sobre com es desenvoluparia l'anomenat proc¨¦s constituent.

L'objectiu dels dos partits socis al Govern de la Generalitat ¨¦s presentar a mitjans d'aquest mes de juliol el nou document, que hauria de servir de full de ruta per al proc¨¦s independentista. El calendari sobiranista avan?a cap a l'1-O sense un suport jur¨ªdic, sense urnes ni soluci¨® sobre els col¡¤legis electorals o el recompte i amb una oposici¨® f¨¨rria de l'Executiu central, que es nega a qualsevol acord o negociaci¨® sobre una consulta il¡¤legal que no es preveu en la Constituci¨® espanyola.

La nova llei expr¨¦s de ruptura de Catalunya amb Espanya cont¨¦ set t¨ªtols i 71 articles. En el seu desenvolupament se suprimeix el punt segon de l'anterior disposici¨® final segona sobre l'entrada en vigor d'aquesta norma que establia: "Si l'Estat espanyol imped¨ªs de manera efectiva la celebraci¨® del refer¨¨ndum, aquesta llei entrar¨¤ en vigor de manera completa i immediata quan el Parlament constati aquest impediment ". Ara s'ha preferit obviar aquest xoc.

El nou projecte normatiu per consumar la independ¨¨ncia de Catalunya oblida l'ampli apartat anterior sobre el refer¨¨ndum sobiranista, amb tots els seus detalls i aspectes, per regular en substituci¨® un qualificat com "proc¨¦s constituent" de car¨¤cter molt assembleari i amb tints similars als proposats per decret presidencial el maig passat pel president Nicol¨¢s Maduro per a Vene?uela. Aquest decret de Maduro per convocar el 30 de juliol una Assemblea Nacional constituent, amb l'elecci¨® de 540 nous diputats, molts teledirigits des d'¨¤mbits sectorials i territorials progovernamentals, ha estat recorregut davant del Tribunal Suprem i ha desembocat en una enorme crispaci¨® i oposici¨® als carrers vene?olans. Els mandataris catalans sostenen que el seu model ¨¦s m¨¦s similar a l'implantat amb les reformes constitucionals a Isl¨¤ndia despr¨¦s de la crisi banc¨¤ria.

En el proc¨¦s constituent ideat per Junts pel S¨ª per a Catalunya es preveu que, un cop celebrat el refer¨¨ndum del proper 1 d'octubre i si el resultat fos favorable a la pregunta independentista, la Generalitat activaria una fase "de base ciutadana, transversal, participativa i vinculant, amb l'objectiu de redactar i aprovar la Constituci¨® de la Rep¨²blica". Aquesta etapa es subdivideix despr¨¦s en tres fases successives: "Una primera, de proc¨¦s participatiu; una segona, d'eleccions constituents i d'elaboraci¨® d'una proposta de Constituci¨® per part de l'Assemblea constituent; i una tercera, de ratificaci¨® de la Constituci¨® per mitj¨¤ d'un refer¨¨ndum ".

Els ponents de la norma independentista assenyalen que l'actual Parlament catal¨¤ hauria d'emparar aquestes diferents fases participatives perqu¨¨ tinguessin lloc aquestes deliberacions per sectors i territoris en els seg¨¹ents sis mesos despr¨¦s de con¨¨ixer el resultat de la consulta de l'1-O. Despr¨¦s d'aquestes discussions ciutadanes es convocaria un "F¨°rum Social constituent format per representants de la societat civil i dels partits pol¨ªtics". L'articulat de la llei estableix que aquest f¨°rum debatria i formularia "un conjunt de preguntes sobre els principis i q¨¹estions generals de la futura Constituci¨®" que haurien de ser resoltes pels participants en aquests debats. Aquestes conclusions es consideren "un mandat que vincula pol¨ªticament l'Assemblea constituent, la qual els articula jur¨ªdicament i, si cal, els harmonitza i sistematitza". No s'explica com.

Acabat aquest proc¨¦s assembleari, el proclamat nou president de la Rep¨²blica de Catalunya dissoldria aquest Parlament i convocaria unes eleccions per escollir pel "r¨¨gim electoral ordinari" una Assemblea constituent amb el mateix n¨²mero de membres (135) que l'actual Parlament catal¨¤, que quedaria dissolt. Aquesta Assemblea constituent disposaria "de plens poders per redactar una proposta de Constituci¨®, la qual s'ha d'aprovar per majoria de 3/5 dels membres del ple en votaci¨® final sobre el conjunt del text". Si no s'aconsegueix aquesta majoria, en la segona votaci¨® seria suficient la majoria absoluta i, si en aquest cas tampoc s'aconsegu¨ªs, es continuaria discutint i votant fins assolir-la.

La norma especifica que "cap de les decisions de l'Assemblea constituent, en exercici del poder constituent, seran susceptibles de control, suspensi¨® o impugnaci¨® per cap altre poder, jutjat o tribunal". L'Assemblea esmentada es regiria pel marcat en aquesta llei o, si no, pel reglament de l'actual Parlament catal¨¤ i assumiria la resta de les seves "funcions, facultats i obligacions, inclosa l'elecci¨® del president de la Rep¨²blica" de Catalunya.

Norma suprema

La llei que dibuixa el cam¨ª per elaborar una imitaci¨® de Constituci¨® per a Catalunya s'arroga el rang de "norma suprema" fins arribar al moment de disposar d'aquesta Constituci¨® i fixa tamb¨¦ un intens calendari d'eleccions i noves consultes fins arribar a la seva fita.

Els autors precisen que una vegada que l'Assemblea constituent aprov¨¦s la proposta de la nova Constituci¨® catalana s'hauria de sotmetre a ratificaci¨® a trav¨¦s d'un nou refer¨¨ndum, que se celebraria d'acord a aquesta llei i amb la legislaci¨® de consultes referend¨¤ries. Si aquest esb¨®s de Constituci¨® fos ratificat pels ciutadans es tornaria a dissoldre l'anomenada Assemblea constituent i es procediria a assenyalar una altra data per cridar a les urnes i promoure altres eleccions "per a la conformaci¨® del nou sistema institucional que estableix la Constituci¨®" catalana. Fins que es formessin aquestes institucions de la Rep¨²blica de Catalunya la diputaci¨® permanent d'aquesta Assemblea constituent fiscalitzaria "la creaci¨® del nou entramat institucional" i assumiria "les funcions, facultats i obligacions del Parlament".