Qu¨¨ ¨¦s el biling¨¹isme?

Fullejo amb escepticisme (motius personals) el llibre recent d¡¯Albert Costa, El cerebro biling¨¹e (Debate), i imagino sorneguer que hi deu sortir alguna mena d¡¯estudi de la ment de conspicus partidaris del biling¨¹isme (i ja em disculparan la broma). El llibre de Costa ¨¦s una excel¡¤lent i aprofundida an¨¤lisi de com s¡¯estructura el cervell en les persones que fan anar dues lleng¨¹es des de ben d¡¯hora, i de quins s¨®n els avantatges que comporta l¡¯exposici¨® primerenca a dues lleng¨¹es. Se m¡¯acut que personatges com Albert Rivera i Joaquim Coll podrien perfectament abra?ar els enunciats del llibre per justificar les seves tesis si no fos que Costa, amb ast¨²cia, es guarda prou de limitar el sentit de biling¨¹isme als par¨¤metres de la seva disciplina i ja ens adverteix al pr¨°leg que al llibre no s¡¯hi trobaran q¨¹estions vinculades a la pol¨ªtica o al sentit social del biling¨¹isme. Queda clar, doncs, que parlem del cervell en els casos de doble exposici¨® ling¨¹¨ªstica, i punt.

El que fa Costa, per¨°, ¨¦s l¡¯excepci¨®. La falta d¡¯un sentit compartit sobre el biling¨¹isme a fi de delimitar el debat facilita la barreja de conceptes i propicia la malversaci¨® de disciplines com la neuroci¨¨ncia, la socioling¨¹¨ªstica, la pol¨ªtica o la literatura, en una mena de carnestoltes intel¡¤lectual que busca l¡¯excusa de la interdisciplinarietat per construir un discurs en qu¨¨ al biling¨¹isme nom¨¦s se li veuen les bondats. L¡¯eclecticisme com a salconduit. D¡¯aix¨° en saben un niu a Societat Civil Catalana, capa?os d¡¯organitzar confer¨¨ncies basades, precisament, en aquesta ensaladilla de components.

?s habitual, per exemple, parlar d¡¯una cultura liter¨¤ria biling¨¹e a Catalunya, tal com va defensar Jordi Gr¨¤cia al seu article de Quadern titulat ¡°Un Proust de part¡±, en qu¨¨ la q¨¹esti¨® de la recepci¨® de l¡¯obra de Marcel Proust a Catalunya (segons Gr¨¤cia, per for?a a trav¨¦s en part del castell¨¤ per la traducci¨® de la Recherche a Alianza Editorial) lliscava de la reivindicaci¨® de la cultura lletrada en castell¨¤ cap al terreny moved¨ªs dels afectes, quan parla de ¡°l¡¯evid¨¨ncia afortunada que llegim, escrivim i forniquem en dues lleng¨¹es¡±, malgrat que per a alguns pot no ser una evid¨¨ncia i per a d¡¯altres no ¨¦s afortunada. I n¡¯hi ha que ni forniquen. Obvia Gr¨¤cia que una cosa ¨¦s la pres¨¨ncia de cultura escrita en castell¨¤ a Catalunya, documentable des del segle XV, i l¡¯altra la penetraci¨® del castell¨¤ com a llengua evident i compartida entre el gros de la poblaci¨®, fenomen no constatable de manera general fins al segle XX. Si un es vol fer una idea de la penetraci¨® del castell¨¤ a Catalunya al llarg dels segles, que es miri els ¨ªndexs d¡¯analfabetisme m¨¦s que no els de producci¨® escrita.

S¡¯abusa doncs del biling¨¹isme com a noci¨® contenidor en qu¨¨ cap tot

S¡¯abusa doncs del biling¨¹isme com a noci¨® contenidor en qu¨¨ cap tot. Ens el trobem tamb¨¦ com a estrat¨¨gia de retolaci¨® p¨²blica, en la defensa de la qual ¡ªi del biling¨¹isme¡ª s¡¯atrinxeren justament els monoling¨¹es, que busquen en la duplicaci¨® de missatges el recer suficient per esmunyir-se de la llengua catalana, mentre que els sectors m¨¦s petris de la catalan¨ªstica se solen parapetar en la definici¨® socioling¨¹¨ªstica del biling¨¹isme, sistem¨¤ticament titllat d¡¯antesala de la substituci¨®, un proc¨¦s que diuen irreversible per¨° que la llengua catalana s¡¯entesta a desmentir. Curiosament, s¡¯abomina del biling¨¹isme sense renunciar les bondats de saber tant catal¨¤ com castell¨¤, i m¨¦s lleng¨¹es si molt conv¨¦, per¨° no saps fins a quin punt es pret¨¦n relegar el castell¨¤ al mer coneixement d¡¯idiomes.

Qu¨¨ ¨¦s doncs el biling¨¹isme? Tenir dues lleng¨¹es maternes en un rac¨® del cervell? Disposar d¡¯una cultura liter¨¤ria en dos idiomes? Duplicar l¡¯espai p¨²blic perqu¨¨ tot estigui en catal¨¤ i castell¨¤? El dimoni per a les lleng¨¹es petites? O con¨¨ixer una segona llengua amb un grau de compet¨¨ncia ¨°ptim? La falta d¡¯un sentit ¨²nic sobre el biling¨¹isme facilita la construcci¨® de relats diversos, i no fa m¨¦s que alimentar la confusi¨® i la propaganda i sotmetre les conclusions als apriorismes de cadasc¨². Ben b¨¦ com qui tria la seva pr¨°pia aventura.