El cineasta Costa-Gavras guanya el Premi Internacional Catalunya

El cineasta francogreg Konstantinos Gavras, conegut com a Costa-Gavras ha guanyat el XXIX Premi Internacional Catalunya, que concedeix anualment la Generalitat i que est¨¤ dotat amb 80.000 euros i l'escultura La clau i la lletra, d¡¯Antoni T¨¤pies. Es tracta del primer director de cinema que rep aquest guard¨®, que s'atorga anualment, i des del 1989, a aquelles persones que han contribu?t de manera decisiva a desenvolupar els valors culturals, cient¨ªfics o humans a escala internacional.

El jurat ¨Cformat per l'arquitecte Ricard Bofill, l'historiador Agust¨ª Colomines, la soprano Barbara Hendricks, el pol¨ªtic Jacques Delors, el f¨ªsic Jorge Wagensberg o els fil¨°sofs Edgar Morin i Josep Ramoneda, entre altres¨C ha destacat ¡°la qualitat de la seva extensa i intensa filmografia i per la seva mirada cr¨ªtica amb el m¨®n i el seu comprom¨ªs social¡±.

¡°Costa-Gavras, comprom¨¨s amb el seu temps, no deixa indiferent a ning¨², en tant que testimoni de les principals convulsions hist¨°riques del segle XX ¨Cdenunciant dictadures de diferent signe ideol¨°gic, especialment les trames que van portar a l'extermini jueu¨C i enfrontant-se als problemes del segle XXI com l'atur, la immigraci¨® o el capitalisme¡±, destaca l'acta del jurat que ha llegit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que ha aprofitat l'ocasi¨®, en un to informal, per recomanar Estat de setge, una de les pel¡¤l¨ªcules de Costa-Gavras que el president ha adm¨¨s haver vist fa uns dies amb motiu de l'acte d'avui.

El director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, s'ha mostrat molt satisfet pel premi, ja que era ¡°una llarga aspiraci¨® de la Filmoteca¡±, que havia presentat la candidatura del cineasta grec en diverses ocasions. Riambau tamb¨¦ s'ha referit als problemes amb la just¨ªcia que ha tingut el director, a causa del contingut de den¨²ncia de les seves pel¡¤l¨ªcules.

Al premi, s'hi havien presentat 141 candidatures de 57 pa?sos. L'acte de lliurament del guard¨® se celebrar¨¤ el 17 de juliol a les 19 hores al Palau de la Generalitat.

Col¡¤loqui a la Filmoteca

L'endem¨¤ de rebre el premi, Costa-Gavras participar¨¤ en un col¡¤loqui organitzat per la Filmoteca que, sota el t¨ªtol Cine, hist¨°ria, pol¨ªtica. Un di¨¤leg amb Costa-Gavras, tractar¨¤ de les implicacions hist¨°riques i pol¨ªtiques de la seva obra.

La Filmoteca va programar el 2010 un cicle retrospectiu del cineasta, que tamb¨¦ ¨¦s president de la Cin¨¦math¨¨que Fran?aise, en el qual es van projectar les principals creacions del director.

Nascut a Lutra-Iraias, al centre del Pelopon¨¨s grec el 1933, va estudiar literatura a la Sorbona de Par¨ªs i, posteriorment, va iniciar la formaci¨® sobre cinematografia. De la seva filmografia destaquen diverses obres de den¨²ncia sobre diferents r¨¨gims totalitaris com el de Stalin (La confessi¨®, 1970), el de l¡¯Uruguai (Estat de setge, 1973) o el de Pinochet (Desaparegut, 1982). Altres cintes reconegudes del director s¨®n Am¨¦n (2002) sobre el silenci del Vatic¨¤ durant l¡¯Holocaust, La caixa de m¨²sica (1989) sobre els nazis amagats als Estats Units, Mad City (1997) sobre el poder dels mitjans de comunicaci¨® o, m¨¦s recentment, El capital (2012) sobre el capitalisme salvatge.