John Cheever, per exemple

Al segle XX, el predomini de la filosofia de la sospita en el m¨®n de les idees i el de la novel¡¤la en el mercat literari provocaren l¡¯extensi¨® d¡¯un lloc com¨² segons el qual tota literatura ¨¦s en el fons ficci¨®. Aix¨ª, en els estudis sobre la pomposament denominada literatura del jo (dietaris, mem¨°ries...), se sol sostenir que, a l¡¯hora d¡¯escriure¡¯ls, l¡¯autor crea un personatge, una m¨¤scara, que ¨¦s qui ens narra les perip¨¨cies, o idees, que l¡¯autor va construint. Per tant, el ¡°pacte autobiogr¨¤fic¡± de qu¨¨ parlava Philippe Lejeune no ¨¦s m¨¦s que una trampa, una ficci¨® m¨¦s. Es dona per descomptat que dir la veritat i prou ¨¦s te¨°ricament impossible (la veritat ¨¦s un ens massa elusiu) i, a m¨¦s, seria una pretensi¨® obscena. Els humans som criatures massa pat¨¨tiques i banals per a afrontar un repte aix¨ª.

Hi ha una part de ra¨® en aix¨°. El llenguatge ¨¦s massa imprec¨ªs i tra?dorenc i ens condemna a la impostura, per¨° aix¨° no ¨¦s un problema exclusiu de les bones lletres, sin¨® de tota comunicaci¨® humana. S¡¯oblida que el que un dietarista honest ha d¡¯intentar ¨¦s de combatre aquesta barrera, amb el llenguatge i contra ell, i pugnar per dir la seua veritat, pr¨°pia i ¨²nica, i no la ficci¨® d¡¯alg¨² que li usurpa el nom. Tal com el deure d¡¯un articulista ¨¦s dir el que pensa ell, i no cap m¨¤scara hom¨°nima, amb tota la precisi¨® de qu¨¨ siga capa?. Ning¨² ha dit que el joc de la literatura siga f¨¤cil.

Ara mateix llegesc, amb molt de retard, els dietaris p¨°stums de John Cheever. ?s un cat¨¤leg obsessiu, excelsament escrit, de dolors i frustracions. Una cosa tan angoixada i tan amarga que t¨¦ poca comparaci¨® amb res. Els motius d¡¯un mal viure tan tena? s¨®n dif¨ªcils de conjecturar. Hi ha la hipersensibilitat paranoica, l¡¯alcoholisme extrem i una bisexualitat molt mal portada. I tamb¨¦ una constant m¨¦s difusa, per¨° omnipresent: l¡¯anguniosa soledat interior d¡¯un escriptor insegur i tremendament ambici¨®s. Hagu¨¦ de compartir el seu temps amb estrelles com John Updike, Saul Bellow (era amic dels dos), Norman Mailer o Truman Capote, i de vell assist¨ª a l¡¯ascens de l¡¯immens Philip Roth. Nom¨¦s en rars moments d¡¯optimisme desbocat se sentia capa? de batre¡¯ls en el camp de la novel¡¤la. D¡¯altra banda, els relats breus de Cheever conciten cada cop m¨¦s admiraci¨® entre els entesos. Sens dubte, en t¨¦ d¡¯excepcionals ¡ªAd¨¦u, germ¨¤, La r¨¤dio enorme o El nadador¡ª, per¨° el lector hi troba a faltar l¡¯acerada ferocitat de fons de Flannery O¡¯Connor o la inquietant veracitat humana dels millors relats d¡¯Alice Munro. L¡¯ansietat que impulsa les narracions de Cheever ¨¦s m¨¦s barroca, per¨° m¨¦s soterrada. Tamb¨¦ ac¨ª el llist¨® estava molt alt.

L¡¯ascens de Cheever a l¡¯Olimp literari nord-americ¨¤ ha sigut lent i dificult¨®s. Ell mateix pogu¨¦ assistir a les primeres etapes, per¨° es perd¨¦ l¡¯apoteosi actual. No ¨¦s el guanyador (no hi ha mai guanyador), per¨° pot aspirar a podi. Supose que aix¨° l¡¯hauria satisfet una mica. En tot cas, va escriure un gran llibre. El van publicar quan ja havia mort i no ¨¦s una ficci¨®.