N¨¤ufrags a l¡¯oracle de la Dragonera

Fa quaranta anys un grup de joves va fer p¨²blica la Declaraci¨® de la Dragonera i va acampar a l'illa per reclamar-ne la protecci¨® integral. El mes de juliol del 1977, tres setmanes despr¨¦s de les primeres eleccions democr¨¤tiques, assumint la posada en escena de les llibertats acabes d'estrenar, va n¨¦ixer el moviment ecologista i l'insistent advertiment que des de llavors no ha deixat de sonar. L'¨¤mplia simpatia popular que va concitar aquella prof¨¨tica campanya va ser sorprenent i molt adequada a la tasca que quedava per davant. En el debat pol¨ªtic insular es va obrir un ventall d'idees per a l'administraci¨® intel¡¤ligent del territori: la bellesa del paisatge i el seu valor patrimonial, la mesura de les intervencions urbanes, la noci¨® de medi ambient com un b¨¦ com¨², el l¨ªmit del desenvolupisme irracional, l'equilibri sostenible¡­

Entre juny del 1977 i abril del 1979 ¡ªquan la democr¨¤cia va arribar finalment als ajuntaments¡ª, es va produir un dilatat i conf¨²s trasp¨¤s de poders entre el r¨¨gim finit i les institucions que homologava la democr¨¤cia. Va ser un bon moment per als oportunistes que intentaven aprofitar l'angle cec de la Transici¨®. Les tres actuacions del moviment ecologista en aquells anys (la Dragonera, les pedreres i l'autopista) denunciaven uns espectaculars atemptats al paisatge, per¨° tamb¨¦ la flagrant il¡¤legalitat dels seus promotors. La Dragonera es va intentar urbanitzar despr¨¦s d'haver falsificat la norma que garantia la legislaci¨® vigent; les pedreres repartides a les muntanyes s'explotaven totes amb desimboltura delictiva; el tra?at de la primera autopista es va precipitar per evitar que els nous ajuntaments democr¨¤tics poguessin negociar-ne el recorregut.

La transformaci¨® din¨¤mica que impulsen els moviments contestataris ha estat ben estudiada: les seves propostes espanten els reaccionaris, per¨° acaben integrant-se en la saludable porositat d'un sistema que sobreviu amb innovacions i reformes.

Un primer cop d'ull als espais naturals que en aquestes quatre d¨¨cades han obtingut el seu estatut de zona protegida ¡ªla Dragonera, cala Mondrag¨®, es Trenc, l'Albufera, etc.¡ª, ens faria creure que el moviment ecologista pot estar satisfet dels seus esfor?os, per¨° la veritat ¨¦s que ens trobem a la vora d'una crisi inconcebible.

La societat ha estat incompetent a l'hora d'elaborar un model de gesti¨® per al territori insular i davant l'abs¨¨ncia de criteris raonables la saturaci¨® ens ha agafat desprevinguts i els motlles han rebentat. El desembarcament massiu de turistes depredadors que col¡¤lapsen les carreteres, els carrers, els serveis p¨²blics, els lloguers, els recursos naturals i l'habitabilitat (un concepte com a indicador d'all¨° insuportable), no nom¨¦s deteriora la integritat del medi ambient i el sentit de pertinen?a d'uns ciutadans atabalats, sin¨® la mateixa qualitat d'una ind¨²stria tur¨ªstica que fins ara venia un atractiu t¨°pic a mig m¨®n: unes id¨ªl¡¤liques vacances a Mallorca.

Com a balan? per a aquests primers quaranta anys no est¨¤ malament. A la taula rodona organitzada pel Consell Insular, presidida per l'alcaldessa d'Andratx i la Consellera de Medi Ambient, els vells pioners d'aquell 7 del 7 del 77 commemoren, no sense sorpresa, el m¨ªtic assoliment ecologista. La moderadora, la periodista Carme Buades, pregunta a qu¨¨ atribuir la for?a d'un s¨ªmbol que encara encoratja les m¨¦s esperan?ades il¡¤lusions de tornada. Potser l'encant procedeixi d'una figura que se solapa amb les imatges conreades per l'art i la literatura: l'illa buscada per Gauguin i Stevenson... Encara que en el mite de la Dragonera intervenen les gestes de l'antiguitat grecoromana: el Drag¨® ¨¦s la divinitat apol¡¤l¨ªnia que afavoreix l'arribada dels herois a l'oracle de Delfos.