Salsa Espinaler, 70 anys sense variar la seva f¨®rmula m¨¤gica

Aquesta ¨¦s una s¨¨rie sobre productes que ens emocionen per la seva qualitat, pel seu gust i per la hist¨°ria que tenen darrere. No s¨®n articles patrocinats, ni anuncis, ni les marques ens han comprat amb un sobre, un apartament a Torrevieja ni una iogurtera. Els traiem perqu¨¨ ens dona la gana, per¨° si vols donar la tabarra amb qu¨¨ fem publicitat encoberta, a sota tens els comentaris.

L'estima que hi ha en aquesta santa casa per algunes salses de pot ¨¦s proverbial. Diem algunes i no totes, ¨¦s clar, perqu¨¨ han d'estar elaborades amb ingredients que no siguin deixalles de f¨¤brica i ser capaces de reconvertir l'expressi¨® "de pot" en una cosa positiva. De totes les salses ja preparades que valen la pena, n'hi ha una pensada expressament per un dels nostres costums gastron¨°mics preferits: el vermut. ?s la salsa Espinaler, i t¨¦ 70 anys d'hist¨°ria.

El seu origen i traject¨°ria estan molt lligats a Vilassar de Mar, al Maresme. All¨¤ va n¨¦ixer el 1950, creada per Ventureta Rold¨®s per servir-se a l'estanc/taverna familiar que encara avui segueix oberta al centre de Vilassar (Cam¨ª Ral n? 1), a un pas de la platja. La fam¨ªlia Rigu¨¦s s'havia traslladat all¨¤ a finals del segle XIX des d'Argentona, on vivien a prop del pont de l'Espinal. D'aqu¨ª ve el nom d'¡°Espinaler¡± amb el qual van batejar la seva taverna, un lloc molt senzill per vendre vins que quan va aconseguir una llic¨¨ncia d'estanc de tabacs el 1907 va rebre un important impuls.

A vegades intercanviaven tabac o vi a canvi de menjar, moltes vegades per peix recentment portat pels mariners de la zona. L'aterratge del vermut es va produir el 46, quan Joan T¨¤pies, net de Miquel Riera, va decidir canviar els gots de vi per aquesta beguda i acompanyar-los de conserves que venien de Gal¨ªcia i comprava primer a un distribu?dor de Matar¨® i despr¨¦s als mateixos majoristes a Barcelona. Aqu¨ª ¨¦s quan apareix la salsa dels nostres somnis.

Ventureta, esposa d'en Joan, va crear una barreja de vinagre de vi, pebre vermell, pebre negre i una barreja d'esp¨¨cies que encara avui ¨¦s secreta (que serveix per fer una comparaci¨® de marqueting amb la f¨®rmula de la Coca-cola). Una recepta de vinagreta senzilla per¨° amb un punt addictiu que, regada sobre una llauna d'escopinyes o navalles, convertia el vermut en una cosa ¨²nica, que no es podia gaudir en cap altre lloc.

Tenia tant ¨¨xit que els clients la demanaven per emportar-se-la a casa utilitzant envasos improvisats, com ampolles de Bitter Kas reomplertes. Aix¨ª que l'any75, en Miquel, fill de la creadora de la salsa, va comen?ar a embotellar-la de forma oficial. All¨° va ser l'inici d'una nova etapa per a l'empresa, ja que cinc anys despr¨¦s van llan?ar la seva pr¨°pia marca de conserves Espinaler, anant a Gal¨ªcia -les escopinyes s¨®n de Carril; la clo?ssa, de Ribeira; la navalla i el musclo, de la Ria de Arousa- a seleccionar els lots de marisc que m¨¦s el convencien per vendre'ls i distribuir-los amb el seu nom.

L'element m¨¦s reconeixible del petit pot amb el qual va comen?ar a comercialitzar-se ¨¦s el seu ic¨°nic logotip, obra del dibuixant Jos¨¦ Mar¨ªa Cardona, amic d'en Miquel a l'¨¨poca. Als 80 va dissenyar una espina animada perqu¨¨ a la taverna se servien moltes anxoves que es netejaven a m¨¤ all¨¤ mateix, li va afegir un bast¨® per assenyalar que el local tenia tradici¨® i solera, i sostenia fins i tot un puro fent l'ullet al seu origen en un estanc.

El problema d'aquest logo ¨¦s que, encara que sigui simp¨¤tic i per descomptat ple de personalitat, donava lloc a equ¨ªvocs. En ser una espina, hi havia qui pensava que la salsa estava feta amb peix, i com que coixejava i nom¨¦s tenia una dent, era un malson per al nou consumidor i el departament de publicitat. Despr¨¦s del redisseny es va mantenir l'espina de peix, per¨° amb un aire m¨¦s juvenil.

Al logo li ha passat el mateix que al costum del vermut en els ¨²ltims anys. De beguda r¨¤ncia en una esp¨¨cie de c¨°moda letargia ha passat -sobretot a Catalunya, on existeix molta tradici¨® de vermuteries i marques-, a una segona joventut com a elecci¨® que queda b¨¦. Amb el vermut, a m¨¦s, es recupera el costum de l'aperitiu, paraula musical. Per a Miquel T¨¤pies, el fenomen obeeix -com tantes altres coses- a la crisi. La gent ja no t¨¦ pressupost per anar a un restaurant de dos plats i postres, per¨° segueix necessitant la part social de sortir a menjar amb amics, aix¨ª que l'aperitiu ¨¦s l'alternativa l¨°gica. Ni menges ni gastes tant, per¨° te'n vas a casa amb aquesta sensaci¨® d'haver fet un bon pla. Aix¨° explicaria per qu¨¨ no paren d'obrir locals de tapes, reneixen les vermuteries i l'aperitiu senzill.

Com conv¨¨ncer-se de les bondats d'aquesta salsa? Provant-la. Si pot ser damunt de patates fregides tipus xips, i millor si s¨®n de la mateixa Espinaler, perqu¨¨ porten poca sal, fet especialment perqu¨¨ en combinar-les amb la salsa no es matin els sabors entre si. El cl¨¤ssic ¨¦s afegir-la a les olives, a les llaunes de conserva d'escopinyes, navalles o clo?sses -si s¨®n en escabetx no perqu¨¨ la sobredosi de vinagre pot ser brutal-, per¨° tamb¨¦ combina amb amanides, esqueixada de bacall¨¤, croquetes o truita de patates.

Les possibilitats i els usos que li dona la gent s¨®n tan variats com es vulgui. Amb verdures cuites ¨¦s una alternativa a la socorreguda salsa de tom¨¤quet o el k¨¦tchup, una combinaci¨® molt m¨¦s sana i lleugera ¨²til per animar una mica alguns aliments ins¨ªpids, i sempre est¨¤ b¨¦ tenir-la en compte perqu¨¨ a molts nens els encanta. Des del 2015 tamb¨¦ fabriquen una versi¨® picant que multiplica el seu sabor addictiu. I recorda: s'ha d'agitar.

Avui, la cinquena generaci¨® familiar de l'Espinaler fa el seu propi vermut, mant¨¦ diverses l¨ªnies de conserves ¨Catenci¨® a les Premium¨C, cava, pa, fruita seca i diferents productes gurmet, per¨° la salsa, amb els seus gaireb¨¦ 100.000 litres venuts a l'any, segueix sent l'estrella de la casa i pel que s¨®n coneguts sobretot a Catalunya, encara que estan presents en m¨¦s de 30 pa?sos i busquen expandir-se i ampliar la distribuci¨®. El millor ¨¦s que la recepta segueix sent la mateixa que va crear Ventureta l'any 50. De fet, quan fa poc se li va proposar llan?ar una versi¨® Premium, la seva resposta va ser: "No hi ha millor vinagre de vi ni millor pebre vermell ni esp¨¨cies. La salsa Espinaler ja ¨¦s de la millor qualitat possible".

On puc comprar Espinaler? Tenen molts punts de venda a trav¨¦s de diferents distribu?dores. Si es pot, val la pena visitar els dos locals que tenen a Vilassar de Mar: La taverna del centre (Cam¨ª Ral n? 1) ¨¦s la taverna centen¨¤ria, mentre que la nau (Av. del Progr¨¦s n? 47), oberta el 2000, ¨¦s una barreja de botiga gurmet, bar amb rotllo i oficines enmig del pol¨ªgon industrial del poble (aviat part de la log¨ªstica es traslladar¨¤ a Argentona, a un pol¨ªgon m¨¦s gran i pr¨¤ctic, per motius d'espai). S¨®n locals que mereixen una visita per si mateixos, a m¨¦s de per l'estupenda selecci¨® de productes propis i aliens que tenen a la venda. Si Vilassar no us queda molt a prop, es pot trucar al 937 502 521 i preguntar pels punts de distribuci¨® (supermercats, bars i botigues gurmet). Tamb¨¦ accepten comandes telef¨°niques encara que no tenen botiga en l¨ªnia.

El preu de la salsa Espinaler ¨¦s de 2,20 euros el pot de 92 ml, i d'uns 5,75 el de 750 ml.