Mor Liu Xiaobo, dissident xin¨¨s i Nobel de la Pau

¡°Cal creure en els testimonis disposats a morir¡±, deia Pascal. Liu Xiaobo, premi Nobel de la Pau, autor, cr¨ªtic literari, pensador i dissident xin¨¨s, n'ha estat un. Avui dijous, l'Ajuntament de Shenyang, la ciutat on es trobava ingressat Liu en un hospital, ha anunciat la mort del dissident que va reclamar d'una manera m¨¦s clara i contundent que ning¨² la democr¨¤cia per a la Xina. El c¨¤ncer de fetge, diagnosticat tard, massa tard, a la pres¨®, on complia onze anys de reclusi¨® per ¡°subversi¨®¡±, finalment l'ha ven?ut. La cadira buida que el va representar en la cerim¨°nia de concessi¨® del guard¨® pacifista a Oslo el 2010 estar¨¤ buida per sempre.

Queda el dubte de si el tumor no es va descobrir a temps per les males condicions m¨¨diques generalitzades a les presons xineses o si va ser, com sospiten alguns dissidents i defensors dels drets humans, una neglig¨¨ncia volunt¨¤ria per desfer-se de l'home que en el seu judici el 2009 va declarar ¡°no tinc enemics ni odi¡±, per¨° que Pequ¨ªn considerava el seu principal enemic pol¨ªtic intern.

Sigui resultat voluntari o involuntari, amb la seva mort el Govern xin¨¨s es desf¨¤ per sempre d'una veu que hauria quedat lliure d'aqu¨ª a tres anys. Una figura amb l'altura moral del Dalai Lama o la birmana Aung San Sun Kyi en els seus anys d'arrest domiciliari. Una figura que, directament o indirectament, hauria servit de referent per als qui s'oposen al mandat del partit ¨²nic, el Comunista.

Liu va passar els seus ¨²ltims dies a l'hospital universitari n¨²mero 1 de Shenyang, al nord-est de la Xina, on va ser traslladat despr¨¦s que se li detect¨¦s el c¨¤ncer, el 23 de maig. Ni tan sols va ser lliure en la seva agonia. La Xina va voler silenciar-lo fins al final. Poqu¨ªssimes persones properes a Liu el van poder visitar, incloent-hi la seva dona, la poeta Liu Xia, des del 2010 en arrest domiciliari, tot i que mai s'ha presentat cap c¨¤rrec en contra seva. L'establiment estava vigilat per forces de seguretat; les habitacions que hi havia prop de la seva s'havien buidat. L'acc¨¦s de personal no autoritzat estava completament prohibit. Als amics de la parella els van impedir apropar-se o fins i tot viatjar a l'hospital.

La fam¨ªlia va deixar clar que la seva ¨²ltima voluntat era rebre tractament m¨¨dic a l'estranger. Pequ¨ªn ho va rebutjar rotundament. El seu argument: que Liu ja estava massa malalt per plantejar-se cap trasllat. Un argument que va sostenir malgrat l'opini¨® contr¨¤ria de dos metges estrangers, un d'alemany i un altre de nord-americ¨¤, als quals se'ls va permetre visitar el malalt en un aparent gest conciliador. Tots dos van assenyalar que l'evacuaci¨® era possible, per¨° que havia de fer-se de seguida.

?s el primer premi Nobel de la Pau que mor en captivitat des del 1938, quan el pacifista Carl von Ossietzky va morir a l'hospital mentre el retenia el r¨¨gim nazi a Alemanya.

Liu va n¨¦ixer al nord-est de la Xina el 1955, en plena efervesc¨¨ncia del mandat de Mao. Massa jove per participar en la Revoluci¨® Cultural (1966-1976), opinava que aquest moviment el va acabar beneficiant: traslladat, amb els seus pares, al camp, no va rebre durant aquells anys una educaci¨® formal. En canvi, va llegir tot el que va poder, vora?ment, tot el que tenia a m¨¤. Aix¨°, explicava despr¨¦s, li va ensenyar a pensar per ell mateix.

El 1977, una vegada van reobrir les universitats, va ser un dels primers estudiants readmesos. Va estudiar literatura xinesa a la Universitat Normal de Pequ¨ªn, on despr¨¦s va passar a ser professor. Als anys vuitanta, durant la breu primavera intel¡¤lectual de la Xina, es va convertir en un dels seus intel¡¤lectuals m¨¦s destacats. Brillant cr¨ªtic literari, amb un sentit de l'humor morda? i d'idees molt m¨¦s liberals que el seu entorn, rebia habitualment sol¡¤licituds per fer classes a l'estranger. No obstant aix¨°, una vegada a l'exterior, es desil¡¤lusionaria tamb¨¦ amb el model pol¨ªtic occidental.

La protesta estudiantil del 1989 es va produir quan era a la Universitat de Columbia, als Estats Units. No va dubtar a agafar un avi¨® i volar a Pequ¨ªn i solidaritzar-se amb els estudiants. Va organitzar una vaga de fam per donar-hi suport, i quan es va proclamar la llei marcial i tot arribava al final, va negociar un acord amb els militars perqu¨¨ es permet¨¦s que els alumnes tornessin il¡¤lesos als centres d'estudi. Van ser els joves, recordaria m¨¦s tard, els qui es van negar a abandonar la pla?a. A ells els va dedicar el 2010 el seu Nobel de la Pau.

Despr¨¦s de la matan?a ¨Cla Xina mai ha donat cap xifra oficial de v¨ªctimes¨C, Liu va ser condemnat a dos anys de pres¨® per ¡°incitaci¨® i prop¨°sits contrarevolucionaris¡±. Seria el primer d'una llarga s¨¨rie d'empresonaments; el segon, una pena de tres anys, arribaria el 1996.

A Liu li havia prohibit ensenyar i publicar a la Xina. Per¨° s¨ª que podia fer-ho a l'estranger, i va ser molt prol¨ªfic, publicant a Hong Kong, a Taiwan i a la resta del m¨®n. El 2004, va escriure que internet ¡°¨¦s el regal de D¨¦u al poble xin¨¨s¡±, un instrument perfecte per distribuir les seves idees i el seu activisme pol¨ªtic. Llavors, la xarxa no havia patit encara les diverses i cada vegada m¨¦s f¨¨rries campanyes oficials per controlar-les.

Va tenir diverses oportunitats per exiliar-se i comen?ar una nova vida en un altre lloc. Les va rebutjar totes. Temia que la seva veu perd¨¦s pot¨¨ncia fora de la Xina. Volia ser un element actiu dins del seu pa¨ªs.

El 2008 va promoure i va redactar la Carta 08, un agosarat document inspirat en la Carta 77, que Vaclav Havel i altres dissidents txecoslovacs havien redactat el 1977 contra el r¨¨gim comunista. El text, amb 303 signants inicials, demanava el reconeixement de la llibertat, la igualtat i els drets humans com a valors universals; la divisi¨® de poders, un poder judicial independent o la llibertat d'informaci¨® eren altres de les peticions. El 8 de desembre del 2008, un dia abans de la data prevista per a la distribuci¨® del document, Liu va ser detingut. El seu arrest formal s'anunciava sis mesos despr¨¦s. Finalment va ser condemnat a onze anys de pres¨® el dia de Nadal del 2009.

¡°No tinc enemics ni odi. Cap dels policies que em van vigilar, detenir o interrogar, cap dels fiscals que van presentar c¨¤rrecs en contra meva, ni cap dels jutges que em van jutjar s¨®n enemics meus¡±, declarava llavors en el seu discurs de defensa. ¡°L'odi pot podrir la intel¡¤lig¨¨ncia i la consci¨¨ncia d'una persona. La mentalitat de veure enemics enverinar¨¤ l'esperit d'una naci¨®, incitar¨¤ lluites cruels i mortals, destruir¨¤ la humanitat i toler¨¤ncia d'una societat i perjudicar¨¤ el progr¨¦s d'una naci¨® cap a la llibertat i la democr¨¤cia¡±. ¡°Per aix¨° ¨Cafegia¨C espero poder transcendir les meves experi¨¨ncies personals en mirar el desenvolupament i el canvi social, contrarestar l'hostilitat del r¨¨gim amb la millor de les bones voluntats, i dispersar l'odi mitjan?ant l'amor¡±.

Aquest dijous ha mort un dels intel¡¤lectuals i de les ments pol¨ªtiques m¨¦s brillants de la Xina. Per a Pequ¨ªn, ha desaparegut un criminal. Per als seus admiradors, se n'ha anat ¡°l'home que va explicar la veritat sobre la tirania xinesa¡±. Per als defensors dels drets humans, l'esperan?a del que podria ser s'ha fet molt m¨¦s petita.