Una vergonya

?s millor que ho admeti des d¡¯un bon principi: el t¨ªtol d¡¯aquest article ¨¦s un plagi descarat. L¡¯hi vaig robar a una passatgera de mitjana edat que estava anxovada a prop meu en un vag¨® de metro ple a vessar el passat 3 de juliol a dos quarts de set de la tarda. Ens mov¨ªem pel tram central de la l¨ªnia blava (la L5) del suburb¨¤ de Barcelona i, encara que ja feia mitja hora que te¨°ricament havia finalitzat la segona franja de vaga, els trens circulaven fora d¡¯horari, l¡¯aglomeraci¨® a les andanes era espectacular i, a m¨¦s, l¡¯interior dels vagons semblava una sauna: quan els combois estan aturats, l¡¯aire condicionat deixa de funcionar, i es necessiten hores perqu¨¨ la climatitzaci¨® recuperi una temperatura suportable.

Va ser en aquest context que la senyora en q¨¹esti¨®, comentant amb una companya d¡¯infortuni la penosa situaci¨® que compart¨ªem centenars de persones, em va inspirar el titular: ¡°Aquesta vaga de metro ¨¦s una vergonya¡±. Que consti que m¡¯hi vaig fixar b¨¦, i ni era una regidora de l¡¯oposici¨® municipal, ni tampoc semblava una representant de l¡¯oligarquia dretana, conjurada per entelar les llums de la gesti¨® municipal d¡¯Ada Colau i els seus.

Aquest passat dia 10 va ser el des¨¨ dilluns laborable consecutiu de vagues al metro de Barcelona; la desena vegada des del 24 d¡¯abril en qu¨¨ aquest conflicte laboral complica i amarga l¡¯inici de la setmana a centenars de milers d¡¯usuaris. Per¨° l¡¯¨²nic missatge de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) a la ciutadania afectada, el que apareix a les pantalles de les estacions, ¨¦s: ¡°TMB recomana utilitzar transport alternatiu¡±. La companyia i els responsables pol¨ªtics que hi estan per sobre sembla que confi?n que el problema es converteixi en una rutina patida amb resignaci¨®: ja se sap, els dilluns hi ha vaga de metro, igual que els divendres hi ha congesti¨® a les vies de sortida de la capital...

Estic conven?ut que negociar amb un comit¨¨ d¡¯empresa dominat per la CGT no ¨¦s una tasca senzilla ni c¨°moda. Tot i aix¨°, el panorama a l¡¯altre costat de la taula no sembla m¨¦s afalagador: a la presidenta de TMB i regidora de Mobilitat de l¡¯Ajuntament de Barcelona, Mercedes Vidal Lago, no li ha de resultar f¨¤cil el salt de l¡¯activisme ve?nal al lideratge d¡¯una plantilla de 7.500 treballadors, de la protesta i la pancarta al paradoxal ¨Cper a ella¨C paper de patronal enfrontada als sindicats. Per a una militant de Comunistes de Catalunya (denominaci¨® actual de l¡¯antic PCC, l¡¯escissi¨® prosovi¨¨tica del PSUC el 1981) resulta, sens dubte, molt irritant haver d¡¯enfrontar-se amb els llibertaris de la CGT i no poder aplicar-los ¨C¨¦s una met¨¤fora, naturalment¨C les f¨®rmules emprades per Lenin davant de la revolta de la marina de Kronstadt, o per Comorera i Jos¨¦ D¨ªaz durant el Maig barcelon¨ª del 1937.

En tot cas, si el conflicte est¨¤ enquistat, si la senyora Vidal Lago ja ha advertit que no far¨¤ m¨¦s propostes als treballadors, si aquests han rebutjat el laude arbitral de la Generalitat i anuncien vagues per l¡¯Onze de Setembre i per la Merc¨¨, el govern municipal t¨¦ una alcaldessa i uns tinents d¡¯alcalde que s¡¯haurien d¡¯implicar a fons en el litigi i buscar-hi una soluci¨®. O, almenys, fer un exercici de transpar¨¨ncia i de pedagogia ciutadana que seria molt coherent amb el perfil ideol¨°gic de Barcelona en Com¨²: quins s¨®n, despr¨¦s de tants mesos de negociaci¨®, els obstacles que bloquegen un acord? Els alts sous ¡°secrets¡± dels directius de TMB? Doncs que s¡¯expliqui i es facin p¨²bliques aquestes n¨°mines fora de conveni. Els contractes temporals que l¡¯empresa no vol convertir en fixos? Doncs que es digui, que es quantifiquin i que TMB argumenti la seva posici¨®.

El que no ¨¦s acceptable ¨¦s deixar que la situaci¨® es podreixi i que als usuaris els toqui el rebre. El que resulta escandal¨®s ¨¦s omplir-se la boca amb la mobilitat ¡°sostenible¡± i ¡°inclusiva¡± i declarar-li la guerra al cotxe privat, per¨° alhora assistir impassibles a l¡¯augment de la congesti¨® del tr¨¤nsit i de la contaminaci¨® cada dilluns, perqu¨¨ la vaga dispara el nombre de vehicles particulars en circulaci¨®. Abans d¡¯afavorir interessos privats amb el joi¨®s tramvia per la Diagonal, ateneu-vos als interessos p¨²blics: els d¡¯una empresa p¨²blica, els seus treballadors i tota la ciutadania metropolitana.