Dues estrat¨¨gies de guerra

S¨®n estrat¨¨gies b¨¨l¡¤liques. Es tracta de liquidar l'adversari, o el que ¨¦s el mateix, de situar-lo en una posici¨® de debilitat tal que permeti imposar les pr¨°pies posicions sense necessitat de fer cap transacci¨®. Qualsevol altra sortida ¨¦s una concessi¨® apaivagadora i una tra?ci¨® intolerable. Ho ¨¦s fins i tot recon¨¨ixer que hi ha un problema objectiu en el qual cada part ha fet la seva contribuci¨®.

Per als processistes, s¨®n tra?dors els seguidors de Colau en la mesura que romanen en l'ambig¨¹itat de donar suport al refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨® com si fos una simple mobilitzaci¨® popular acollida a les llibertats p¨²bliques d'expressi¨® i manifestaci¨®. Pel PP i Ciutadans, ho s¨®n els socialistes de Pedro S¨¢nchez i especialment el PSC que surten amb una proposta de reconeixement nacional de Catalunya i la voluntat d'actuar com a salvavides, tan bon punt el secessionisme s'ofega en el remol¨ª de la seva radicalitat i les seves contradiccions. Tots dos juguen a l'equidist¨¤ncia, desqualificada per uns i altres amb id¨¨ntica entonaci¨® menyspreadora i acusadora.

Perqu¨¨ tot succeeixi segons el gui¨® bel¡¤licista ¨¦s necessari un relat maniqueu que obligui els que es troben en terra de ning¨² a prendre posicions a risc de caure abatuts pel foc de tots dos b¨¤ndols. La pressi¨® anir¨¤ augmentant a mesura que s'acosti la data fat¨ªdica, de manera que des del partit de la unitat d'Espanya s'exigir¨¤ l'adhesi¨® sense matisos a totes les mesures per impedir la celebraci¨® del refer¨¨ndum: utilitzaci¨® de l'article 155, processaments i inhabilitacions judicials, recuperaci¨® de compet¨¨ncies sobre l'ordre p¨²blic i ensenyament; i des del partit de la secessi¨® s'exigir¨¤ tamb¨¦ l'adhesi¨® incondicional al refer¨¨ndum, encara que sigui per votar negativament, sota l'amena?a de l'estigma antidemocr¨¤tic, l'espantall del retorn al franquisme i per suposat l'expulsi¨® almenys simb¨°lica de la pertinen?a a la comunitat catalana.

Podria al¡¤legar-se que les met¨¤fores b¨¨l¡¤liques no s¨®n adequades en un temps poc bel¡¤licista, ja que tant els revolucionaris com els representants de l'Estat a enderrocar es manifesten expl¨ªcitament hostils a tota viol¨¨ncia. Per¨° les guerres d'avui s¨®n de nou tipus i poden arribar a produir-se fins i tot amb expressa exclusi¨® dels ex¨¨rcits i de les armes convencionals, per l'¨²s dels mitjans digitals, les armes geoecon¨°miques del comer? i de les sancions o la privatitzaci¨® de la seguretat . I si coneixem els terribles resultats d'aquests nous conflictes postb¨¨l¡¤lics en zones de gran fragilitat pol¨ªtica i escassa seguretat jur¨ªdica, no tenim encara una idea exacta de qu¨¨ podria passar si s'esdevinguessin a les nostres latituds, encara que seria millor que no tingu¨¦ssim l'oportunitat d'experimentar-les volunt¨¤riament a la nostra pr¨°pia pell.

Fixem-nos que els bel¡¤licistes que condueixen les dues estrat¨¨gies apunten aquests escenaris en els seus respectius arguments, en els quals dibuixen una situaci¨® extrema que conduiria finalment a l'¨²s de la for?a. Pels secessionistes catalans i especialment el conspicu vicepresident Junqueras, ja no hi ha Estat de dret a Espanya, la "legalitat espanyola ¨¦s il¡¤legal" (sic) i el dret internacional i la carta de les Nacions Unides emparen definitivament el cas d'autodeterminaci¨® catalana; una argumentaci¨® que condueix a la ja insinuada ocupaci¨® insurreccional d'espais p¨²blics, pr¨°pia del l¨ªder d'un pa¨ªs colonitzat o ocupat. Per¨° tamb¨¦ la situaci¨® sim¨¨trica condueix a camins similars, amb la identificaci¨® d'un cop d'Estat, almenys en grau de temptativa, encara que despr¨¦s el gui¨® limiti la repressi¨® a l'acci¨® punitiva dels tribunals, en lloc de la tradicional apel¡¤laci¨® a l¡¯¨²s leg¨ªtim de la coacci¨® armada per part del poder legalment constitu?t. En el l¨ªmit, uns volen acabar amb la democr¨¤cia espanyola i els altres amb l'autogovern catal¨¤, com si democr¨¤cia i autogovern no fossin les dues cares d'una mateixa moneda.

Les estrat¨¨gies bel¡¤licistes han rendit un bon servei als objectius que es proposava cadascuna de les parts. El secessionisme ha fet implosionar el catalanisme possibilista i reformista fins a convertir la seva ideologia en hegem¨°nica dins d'una Catalunya fragmentada i dispersa. El PP ha aconseguit mantenir-se al Govern enmig de la crisi financera m¨¦s severa des de la guerra civil i encara l'etapa de fragmentaci¨® actual amb el vent de popa per seguir governant.

A l'hora d'establir responsabilitats, la vict¨°ria total que es busca exigeix tamb¨¦ que la culpa recaigui sencera sobre l'adversari. Qui si no el PP ¨¦s el responsable ¨²nic i ¨²ltim del que ha succe?t a Catalunya en els ¨²ltims anys a ulls de l'independentisme? Qui si no l'independentisme sobrevingut de l'antiga Converg¨¨ncia ¨¦s el responsable tamb¨¦ ¨²nic i ¨²ltim d'un projecte de ruptura amb la legalitat sense justificaci¨® en la puixant realitat de l'autonomia catalana? No ¨¦s veritat ni una cosa ni l'altra. Les responsabilitats s¨®n compartides. Amb dos matisos: qui t¨¦ m¨¦s poder i la llei del seu costat tamb¨¦ t¨¦ m¨¦s responsabilitat pol¨ªtica; qui demana riscos a molts a canvi de beneficis incerts, t¨¦ tamb¨¦ una greu responsabilitat moral per la qual haur¨¤ de respondre. A tots caldr¨¤ demanar responsabilitats, per les seves decisions i indecisions, per¨° especialment caldr¨¤ exigir-les als qui han organitzat aquestes dues m¨¤quines de guerra que ens condueixen al desastre.