Una visi¨® na?f del refer¨¨ndum

Ja dic d'entrada que aquest text em sembla prescindible perqu¨¨ l'escric amb l'¨¤nim de qui construeix un estel i l'intenta fer volar una tarda de diumenge en qu¨¨ no bufa ni una gota d'aire.

La situaci¨® que vivim a Catalunya en aquests ¨²ltims temps t¨¦ particularitats que a mi, i sospito que a molta m¨¦s gent, em semblen especialment nocives. Aqu¨ª n'enumero algunes; sentiu-vos lliures d'esborrar les que vulgueu i d'afegir-hi les vostres.

Des de fa molt de temps es promou i fomenta cont¨ªnuament el menyspreu cap als altres territoris de l'Estat espanyol. Aix¨° ¨¦s una mena de pesada tornada al pati de l'escola: aquest ¨¦s ximple; aquell d'all¨¤, un dropo. Com a persona viatjada que soc, puc donar fe que la ximpleria i la mandra no s¨®n patrimoni exclusiu de cap poble del m¨®n. Si fos aix¨ª, ja em tindrien demanant asil a la terra dels mandrosos. La mandra est¨¤ molt infravalorada.

Es prioritzen, abans que qualsevol debat sobre qu¨¨ cal fer per millorar la vida dels ciutadans, els avantatges d'una m¨ªtica terra de promissi¨® que passa indefectiblement per la ¡°desconnexi¨®¡± d'Espanya, que, segons els seus partidaris, ¨¦s una cosa amb la qual somiem des de la m¨¦s tendra inf¨¤ncia els vuit milions de catalans, ja que vivim esclavitzats, emmordassats i subjugats pel pervers Govern central.

Inc¨ªs: a veure, el Govern central que tenim t¨¦ tela i no ser¨¦ jo qui digui el contrari. La matusseria que segueixen demostrant cap a la situaci¨® en qu¨¨ ens trobem ¨¦s nom¨¦s comparable a l'actitud dels estru?os davant dels avan?os d'una bandada de pumes. Per¨° d'aqu¨ª a parlar d'esclavitud i subjugaci¨® hi ha un bon tros. I en un m¨®n on tanta gent ¨¦s esclavitzada i subjugada de deb¨°, que des del Govern es parli en aquests termes fa avergonyir.

Que existeix en molts sectors de la poblaci¨® un sentiment genu?nament nacionalista ¨¦s innegable i mereix el m¨¤xim respecte. Persones com Puigdemont o Junqueras han confessat ¨Ci me'ls crec¨C l'enorme il¡¤lusi¨® que els fa l'exist¨¨ncia d'un Estat independent. ?s quan imposen les seves aspiracions, assumint que tots les compartim, quan comencen els problemes. No s'han molestat a esbrinar qu¨¨ pensem i per qu¨¨ els que no compartim aquesta il¡¤lusi¨®.

Si els partits ho pacten i s¡¯estableix un marc legal, es podr¨¤ fer una consulta

A mi em resulta extremadament dif¨ªcil dirimir quines s¨®n les difer¨¨ncies reals entre un partit centralista de dretes i un altre de catalanista i nacionalista. Tots dos, amb diferents accents i tarann¨¤s, s'han ocupat de crear el nefast camp de cultiu de la corrupci¨® institucionalitzada. Que Ignacio Gonz¨¢lez i un dels Pujol j¨²nior comparteixin pres¨® t¨¦ alguna cosa de just¨ªcia po¨¨tica, per¨° ara necessitem una just¨ªcia m¨¦s prosaica per sortir d'aquest carrer¨® sense sortida que amena?a d'enquistar-se per sempre m¨¦s.

El debat sobre les ess¨¨ncies p¨¤tries ha engolit el debat sobre quin tipus de societat volem. Amb la independ¨¨ncia, aix¨° ser¨¤ una barreja de Shangri-La, Legoland i Gan¨ªmedes. Encara estic esperant que alg¨² m'expliqui com ser¨¤ la nova rep¨²blica independent catalana. Si alg¨² t¨¦ alguna pista, si us plau, que les comparteixi. A mi Legoland m'agrada molt, per¨° no hi vull viure, deu ser incomod¨ªssim.

Hi ha un ball de xifres de les balances comercials i impostos que es plantegen per conv¨¨ncer els votants de les bondats i de l'absoluta necessitat de la independ¨¨ncia perqu¨¨ ¡°Espanya ens roba¡±. Aquest concepte ha fet fortuna en un gran sector de la poblaci¨® que se sent genu?nament nacionalista i que vol i necessita trobar alguna explicaci¨® per a la crisi econ¨°mica i que, per raons que se m'escapen, est¨¤ conven?uda que ser catal¨¤ ¨¦s molt millor que ser espanyol. Davant d'aix¨°, deixeu-me que us doni una not¨ªcia en exclusiva: cap de les dues coses ¨¦s una bicoca, per¨° hi ha coses bastant pitjors. Me'n venen al cap unes quantes. Arribat a aquest punt, honestament jo ja no s¨¦ si Espanya em roba m¨¦s que Amazon, Zalando o l'operari que m'ha clavat 400 euros per arreglar-me en cinc minuts l'aire condicionat. Jo, sincerament, m'he perdut en aquest debat de xifres i compet¨¨ncies.

Cal deixar d¡¯estar capficats en el nostre melic i aixecar la vista m¨¦s enll¨¤ de banderes i greuges

El pitjor: aquest estat de coses, amb amenaces apocal¨ªptiques constants des del Govern i el ferri ¡°no sap, no contesta¡± del Govern espanyol, fa que no hi tingui cabuda cap tipus de reflexi¨® o di¨¤leg serens. Els que no pensem que la independ¨¨ncia sigui la millor de les idees immediatament som desqualificats com a feixistes, venuts al Govern central i una infinitat de floretes com aquestes. O, en el millor dels casos, som invisibles i se'ns escombra de l'¨¤gora p¨²blica. Una altra gran not¨ªcia: no ser independentista no vol dir ser feixista ni de Ciutadans ni del PP. Vol dir simplement que pensem que ser catal¨¤ i ser espanyol no s¨®n conceptes antag¨°nics. Respecte a la consulta, si els partits pol¨ªtics l'acorden, si es canvia la Constituci¨® ¨Cque es pot canviar¨C i s'estableix un marc legal, per qu¨¨ no?

Per¨° un refer¨¨ndum convocat unilateralment sense cens i sense cap control, amb l'argument que n'hi hauria prou amb la meitat m¨¦s un per declarar la independ¨¨ncia, no, gr¨¤cies. Vull recordar aqu¨ª que quan es va convocar el refer¨¨ndum al Quebec, els percentatges requerits per a una decisi¨® d'aquesta magnitud van ser establerts pel Tribunal Suprem amb la premissa que a partir d'una clara i rotunda majoria (no la meitat m¨¦s un) hi hauria una obligaci¨® per part de la resta del pa¨ªs a renegociar l'encaix del Quebec al Canad¨¤.

I ara ve l'afegit¨® definitivament na?f (o bonista o ingenu o babau) d'aquest text, ho dic per si voleu deixar-ho estar ara: aquest no ¨¦s el moment de crear m¨¦s fronteres, ni murs ni barreres. Aquest, potser m¨¦s que mai en la hist¨°ria, ¨¦s el moment de bastir ponts, de centrar-nos en les coses que tenim en com¨², de solucionar les difer¨¨ncies i les injust¨ªcies amb una aut¨¨ntica i genu?na voluntat de di¨¤leg, d'enfrontar-nos junts, tots els europeus en un marc federal, sense distincions de passaports, als desafiaments d'un m¨®n escap?at, convuls, ardent, complex i terrible.

?s el moment de deixar d'estar capficats en el nostre melic i d'aixecar la vista m¨¦s enll¨¤ dels l¨ªmits del que considerem que ¨¦s nostre, m¨¦s enll¨¤ de les nostres banderes ¨Cper m¨¦s que les estimem¨C, els nostres greuges ¨Cper m¨¦s que en tinguem¨C, el nostre passat. Jo no tinc gaire certeses, per¨° he viscut prou per saber que construir, sumar i estimar sempre ¨¦s infinitament millor que destruir, restar i odiar.

Isabel Coixet ¨¦s directora de cinema.