Novel¡¤lista, doncs incorrecte

L¡¯Editorial Anagrama acaba de publicar una nova edici¨® del llibre de Vladimir Nabokov, Opiniones contundentes, en traducci¨® de Mar¨ªa Raquel Bengolea i Dami¨¤ Alou (Barcelona, 2017), que consisteix en la reproducci¨® de l¡¯edici¨® publicada per Taurus el 1977 ¡ªque presentava solament una llarga s¨¨rie d¡¯entrevistes¡ª, afegint-hi dos cap¨ªtol nous: un de molt sabor¨®s dedicat a ¡°Cartes a directors de publicacions¡±, i l¡¯altre consistent en un conjunt d¡¯articles. L¡¯edici¨® del llibre ¨¦s una gran not¨ªcia, m¨¦s encara si pensem en els escriptors i els lectors de Catalunya. ?Per qu¨¨?

Nabokov ¨¦s un dels m¨¦s grans novel¡¤listes del segle XX. Ho ¨¦s, en primer lloc, per la qualitat intr¨ªnsecament art¨ªstica de les seves obres: fer una novel¡¤la ¨¦s com un treball d¡¯ebenisteria, en qu¨¨ sempre cal molta paci¨¨ncia, molt d¡¯art i molt d¡¯ofici (que ¨¦s el mateix); en segon lloc, Nabokov ¨¦s gran per la seva total independ¨¨ncia de les opinions comunes. ¡°La nacionalitat d¡¯un escriptor de v¨¤lua te una import¨¤ncia secund¨¤ria¡±; ¡°M¡¯importa un rave la moral social, la de Nord-am¨¨rica i la d¡¯on sigui¡±; ¡°Estic fart dels escriptors que s¡¯uneixen a la colla dels comentaristes socials. Menyspreo els ¡°filisteus¡±, els cursis i els fan¨¤tics ... Tamb¨¦ em nego a trobar cap m¨¨rit en una novel¡¤la pel sol fet que sigui obra d¡¯un negre valent de l¡¯?frica, o d¡¯un blanc atrevit de R¨²ssia... o un qualsevol representant de qualsevol grup particular ... Francament, l¡¯aura nacional, folkl¨°rica, de classe, ma?¨°nica, religiosa, o qualsevol altra aura comunal, em predisposa contra una novel¡¤la¡±.

Ja Gabriel Ferrater havia escrit que el catalanisme, o el nacionalisme, li semblava una m¨¤quina de tortura per a la nostra creaci¨® liter¨¤ria. La novel¡¤la, en especial, ¨¦s un g¨¨nere que va n¨¦ixer no solament molt acostat a la realitat diversa, sin¨® tamb¨¦ sobre la base de les veus contraposades i v¨¤ries igualment: una polifonia. No es pot fer dogm¨¤tica en una novel¡¤la, ni, com acaba d¡¯exposar Nabokov, pot fer-se servir aquest g¨¨nere per vindicar l¡¯homosexualitat, per rebentar la taurom¨¤quia, per fomentar el vegetarianisme, per excitar el nacionalisme o per atiar sentiments pietosos envers als desheretats de la terra.

Per¨° aix¨° ¨¦s el que est¨¤ succeint al nostre pa¨ªs d¡¯en?¨¤ que el sobiranisme s¡¯ha convertit en un dogma de suposat valor universal: un novel¡¤lista que avui volgu¨¦s comen?ar la carrera tindria, quant a aquest extrem, nom¨¦s dues possibilitats: o lloar la bellesa del nostre paisatge i la bonhomia de la nostra gent ¡ªamb tot el folklore que ¨¦s del cas; d¡¯aix¨° ¨¦s plena la novel¡¤la de la Renaixen?a¡ª sumant-hi encara l¡¯anhel d¡¯una p¨¤tria redemptora; o b¨¦ utilitzar extremament el g¨¨nere de la s¨¤tira m¨¦s punyent que hom pugui imaginar ¡ªm¨¦s i tot, que caldr¨¤, que la que va fer servir Albert Boadella per riure¡¯s de Jordi Pujol i de Converg¨¨ncia al seu espectacle Ubu president. Aix¨° va dir Flaubert: ateses determinades situacions pol¨ªtiques, el que necessita un pa¨ªs no ¨¦s un S¨°focles, sin¨® un Arist¨°fanes; val a dir, alg¨² capa?, en el nostre cas, de fer la riota m¨¦s gran que es pugui imaginar de l¡¯enorme quantitat de disbarats, mentides, usos perversos del llenguatge, hipnosi col¡¤lectiva, promeses vanes, expectatives falses i emocions vaporoses posades al servei d¡¯una causa que, en tant que pol¨ªtica, hauria de basar-se solament en la freda racionalitat.

La m¨¤quina de tortura de qu¨¨ va parlar Ferrater actua avui amb m¨¦s subtilesa i dilig¨¨ncia que mai: no necessita cap policia ni cap maquin¨¤ria; cap oficina, cap censor: n¡¯hi ha hagut prou en fundar i elaborar, pas a pas, una enorme fantasmagoria col¡¤lectiva, amb l¡¯ajuda sempre efica? de la concentraci¨® de multituds, perqu¨¨ un poble no vegi, al m¨®n, cap altra realitat que all¨° que, ara com ara, ¨¦s fantasia: el Gran Parad¨ªs Fictici, l¡¯Eldorado del segle XXI, la Jerusalem celeste.

Nabokov, com ha de succeir per for?a en tota persona de lletres, intel¡¤lectual, assagista o novel¡¤lista, no va viure del simbolisme com¨²: en va crear un de nou, com era la seva obligaci¨®: ¡°posseir la capacitat no solament de recombinar, sin¨® de recrear un m¨®n donat ... L¡¯obra d¡¯art no t¨¦ cap import¨¤ncia per a la societat. Nom¨¦s importa per a l¡¯individu, i nom¨¦s el lector individual ¨¦s important per a mi¡±. Per arribar aqu¨ª, Nabokov, del tot naturalment, es va allunyar de la congregaci¨®, les masses i la confraria: ¡°El meu a?llament ¨¦s una il¡¤lusi¨®, resultat de no haver pertangut mai a cap cercle literari, pol¨ªtic o social. S¨®c un solitari mansoi.¡± N¡¯hi ha hagut uns quants, per¨° encara falten molts solitaris amb opinions contundents als annals de la nostra literatura.